ENS FORMEM PER MILLORAR

L’escola es forma per millorar i assolir els objectius que ens proposem. Des de fa 3 cursos, al entrar en comunitat d’aprenentatge vam veure amb la necessitat de formar-nos en COMUNICACIÓ NO VIOLENTA, una forma de comunicar-nos que suposa una mirada envers una comunicació assertiva que ajudi en els processos de mediació i de resolució de conflictes. Una forma de comunicar-nos que ens permet millorar la convivència de tota la comunitat educativa

Més informació:
http://Més informació: https://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/comunicacio-noviolenta-cnv/Comunicacio-NoViolenta_PE.pdf

Què és la COMUNICACIÓ NO VIOLENTA

Marshall Rosenberg creador del model.

7 IDEES CLAU SOBRE LA CNV

  1. És una actitud que implica la intenció de connectar amb nosaltres mateixos (autoempatia) i amb l’altre (empatia). Implica obertura cap a un mateix i cap a l’altre sense jutjar, vol tenir cura
    de la relació i establir un canal de comunicació obert i empàtic.
  2. L’objectiu de la comunicació no violenta no és canviar la conducta de les altres persones per aconseguir allò que volem, sinó establir relacions honestes i empàtiques, afavoridores de
    col·laboració necessària per poder mirar de satisfer les necessitats de tots i totes. No volem ni guanyar, ni dominar l’altre, ens hi volem relacionar.
  3. Parteix de 4 passos: l’observació i el no judici, l’expressió de les emocions, la identificació de les necessitats i la generació d’estratègies per a donar-hi resposta.
  4. Quan som capaços de posar nom a les nostres emocions, i fer-les visibles, quan som capaços de posar nom a les emocions dels altres i fer-les visibles,
    acollir-les sense jutjar, aquestes disminueixen en intensitat.
  5. El reconeixement emocional genera connexió EMPATIA
  6. Les necessitats són UNIVERSALS , ABSTRACTES i es poden SATISFER AMB MULTIPLICITAT D’ESTRATÈGIES, quan creiem que una necessitat només es pot satisfer de una única manera, probablement estem confonen una necessitat en una estratègia.
  7. Posar consciència entre diferenciar una petició d’una exigència. Davant d’una petició, estem oberts a que l’altre ens respongui amb un “NO”. I ens anima a confiar en els propis recursos per acollir-lo.

Aquests darrers curosos hem contat amb el suport de la FUNDACIÓ REDDIS per tal de poder fiançar aquesta formació. Gràcies pel suport a les escoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>