L’escola Turó de Can Mates porta a terme el treball per projectes en el qual l’alumne és el motor actiu dels seus aprenentatges i permet el seu creixement personal des d’una perspectiva crítica, competencial i constructivista, essent els eixos principals el diàleg i les interaccions.
Per a nosaltres, és de gran importància que els infants explorin i descobreixin el món mitjançant els sentits i a través de les experiències per tal de que siguin capaços de conèixer i interactuar amb el món.
Tal com diu Hernández, Fernando, 2004: “Els projectes no són una metodologia didàctica sinó una concepció global de l’educació que trenca amb un currículum tancat i té les seves connexions en com s’aprèn a llegir, escriure i representar el món. És una concepció que es basa en l’escolta, en el foment del desig d’aprendre i en el treball cooperatiu entre els diferents agents educatius”.
Els projectes integren els continguts del nivell educatiu i permeten l’adquisició d’aprenentatges funcionals que potencien l’autonomia personal. De la mateixa permeten l’assoliment de les competències bàsiques i els instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges que els permetin comprendre i interpretar el món.
Partim de la concepció d’un currículum integrat que intenta construir significats des de la complexitat i emergeix dels desitjos d’una comunitat que creix en el descobriment i la comprensió del món comú que crea dia a dia. D’aquesta manera, permetrem que els alumnes accedeixin a la comprensió del món que l’envolta proporcionant-los processos d’aprenentatge, habilitats, coneixements, actituds i valors. Així com conèixer les seves pròpies habilitats i caminar cap a una progressiva autonomia.
Els objectius es porten a terme de manera interdisciplinar i globalitzada per tal de propiciar el desenvolupament integral de l’alumne, ja que, els coneixements no s’adquireixen de forma additiva i jeràrquica sinó que els nous coneixements fan reorganitzar el esquemes de pensament interpretant el nou contingut i interrelacionant-lo (Bassedas, Eulàlia; Huget, Teresa; Solé, Isabel; Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó,1996, Barcelona)
El punt de partida dels projectes són situacions reals, properes, d’interès o bé inquietuds dels alumnes que sorgeixen a l’aula i que permeten endinsar-los en l’aprenentatge de procediments que els ajudin a organitzar, comprendre i assimilar informacions possibilitant un aprenentatge significatiu on l’alumne esdevé el protagonista actiu. Les propostes també poden ser iniciades per l’adult de referència.
El mestre de referència ha de ser capaç de recollir totes les inquietuds creant contextos (El context en que una persona aprèn, té un paper fonamental en allò que s’aprèn ( Coob i Bowers, 1999)) i situacions que facilitin la formulació de preguntes i hipòtesis relacionades amb l’objecte d’estudi i que possibilitin anar més enllà de la simple descripció de la realitat possibilitant d’aquesta manera, analitzar-la, interpretar-la i qüestionar-la, així com, preveure espais per establir diàlegs que permetin crear teranyines d’interaccions entre els alumnes afavorint l’escolta i participació activa.
Al llarg d’aquest recorregut creem marcs interactius i socials on els alumnes tenen la oportunitat de posar en acció el seu pensament, fer provatures, investigar, observar i contrastar idees. La creació d’aquestes experiències i contextos permeten que els alumnes explorin relacions més complexes establint un diàleg amb l’entorn que els aproximi al descobriment de si mateix, de les seves possibilitats i del seu entorn.
L’establiment d’aquestes experiències facilita d’una banda, l’aparició de situacions en les quals els infants fan inferències entre les seves idees inicials i allò que verifiquen al llarg del procés possibilitant la reconstrucció del seu pensament i reconstruint els seus esquemes inicials per uns més complexos i més propers a la realitat, així com, qüestionar-se nous interrogants d’estudi. L’alumne al llarg d’aquest procés relaciona i fa connexions dels nous continguts amb les seves vivències i experiències anteriors creant la transferència de coneixements que els permet aplicar els nous continguts adquirits a contextos diferents i augmentant-ne el grau de complexitat.
Al llarg d’aquest procés els alumnes integraran noves maneres d’obtenir informacions:
- Experts.
- Companys/es.
- Internet.
- Visionament de vídeos
- Llibres de consulta.
- Sortides.
- Observacions directes.
- Experiències pròpies.
Posem en marxa al llarg del procés situacions en les quals es porta a terme de manera simultània el fer, el pensar i el representar. Així com experiències cooperatives que permeten aprendre mitjançant el descobriment i l’intercanvi.
Les activitats d’aplicació que es porten a terme a llarg del procés permeten organitzar, gestionar, tractar i interpretar les recerques i les noves informacions d’una manera funcional i donar sentit a allò que els alumnes aprenen:
És molt important aturar-nos al llarg del procés per posar paraules a les nostres descobertes i visualitzar l’evolució. El mestre de referència al llarg del procés crea situacions d’aprenentatge que permeten relacionar els nous aprenentatges, detectar les noves inquietuds i promoure la progressió qualitativa d’interrogants. És de gran importància considerar el dubte com a estratègia de reflexió per continuar aprenent.
Al llarg d’aquest procés elaborem el fil narratiu del projecte que permet la metareflexió3 ivisualitzar el recorregut que s’ha portat a terme.
Els alumnes són coneixedors dels objectius a assolir i al finalitzar el recorregut el mestre promou l’elaboració de tasques finals, creades pels alumnes a partir dels coneixements adquirits, donant molta rellevància al grau de creativitat en l’elaboració d’aquests.
Al finalitzar aquest procés és de gran importància fer visible el què estem aprenent i com ho estem aprenent a la resta de la comunitat per tal de compartir les nostres descobertes, així com, el procés portat a terme en la resolució del repte cognitiu. És per aquest motiu que creem espais per obrir vies que promouen la socialització dels sabers a la comunitat. Un dels exemples de socialització serien les exposicions orals a alumnes desconeixedors del projecte amb el suport de power points, mapes, maquetes, vídeos…
Entenem l’avaluació continua com a reguladora del procés i la que ens permet observar l’adquisició dels coneixements i la implicació al llarg del procés dels alumnes. Promovem activitats que permetem l’autoavaluació i la coavaluació.
3 La importància de la metareflexió dins el treball per projectes: la consciència d’un individu sobre el seu propi procés com a aprenent. L’organització del currículum per projectes de treball (edició, 2009)
Documentació dels projectes
Creiem molt important la introducció i l’estructuració de la informació a l’hora de crear la documentació dels projectes. És de gran importància crear un fil conductor en les documentacions que permetran narrar la història d’aula. Documentar és fer visible la memòria viva de l’aula4 i la interpretació que fan els nens/es del món. Els permetrà interioritzar les seves descobertes i interioritzar les vivències viscudes. Per als mestres suposa una nova interpretació del procés i una reflexió del que s’ha viscut a l’aula. Per a les famílies suposa l’oportunitat de conèixer al seu fill en un context diferent.
A l’hora d’estructurar la documentació dels projecte tenim molt en compte aquests apartats:
- Narració5: Narrar com ha sorgit el projecte/la qüestió i com ha anat creixent en el grup-classe, quines han estat les aportacions, les descobertes, els contextos que hem generat i els experts que han format part del procés; així com, les hipòtesis i el procés establer per verificar-les. En definitiva, contextualitzar i narrar la història de l’aula.
- Converses: Síntesi de les converses que sorgeixen en relació al tema. Aquelles més significatives i plenes de contingut. Les converses que ens permeten organitzar idees i posar en comú experiències.
( hem decidit no posar el nom dels nens quan fem la transcripció d’aquestes, ja que, donem importància al CONTINGUT i no pas a la personalització.)
- Recull fotogràfic: Incloure en les documentacions imatges significatives en relació a allò que s’està documentant per facilitar a l’infant la interpretació i la verbalització d’allò que ha viscut.
- Produccions dels infants: Adjuntar tot el material que han elaborat durant el projecte, com ara, gràfiques, textos, hipòtesis, descobertes, interpretacions, representacions a través del dibuix…
4 Reflexió extreta del document titulat Fer pública la imatge d’infància . Escola el Martinet.
5 Un projecte es basa en la construcció d’una narració que permet la indagació i estructurar una història que ens afecta tenint en compte allò que emergeix (Anguita, Marisol).
Bibliografia
Anguita, Marisol; Hernández, Fernando; Ventura, Montse. Els projectes, teixits de relacions i sabers. Quadern de pedagogia, número 400. Abril 2010.
Pujol, Rosa Mª. Didàctica de les ciències en l’educació primària. Editorial Sintesis.
Bassedes, Eulàlia; Huget, Teresa; Solé, Isabel. Aprendre i ensenyar a l’Educació Infantil.
Editorial Graó. Febrer 2004.
Hernández, Fernando. L’organització del currículum per projectes de treball. Edició 2009.