LA BOTIGUETA DE PEDRES

Tothom té coneixement de la importància del joc en l’etapa infantil.

Malgrat l’existència d’una extensa bibliografia sobre joc i educació, el joc no sempre és vist com un dels mitjans més adients per aprendre. Encara avui hi ha qui considera el joc només una activitat per distreure’s i gaudir. És per aquest motiu, i de vital importància, insistir en l’extraordinari valor educatiu del joc en la mesura que contribueix al desenvolupament de l’infant. Per tant, cal entendre el joc com una activitat molt seriosa amb la qual l’infant aprèn de forma natural.

El joc és essencial en el desenvolupament global i harmònic de l’infant. Ofereix moltes ocasions d’aprenentatge, perquè posa en marxa noves habilitats i desenvolupa les que ja estan apreses. Per mitjà del joc, l’infant explora el seu entorn i els éssers i objectes que l’envolten; aprèn a coordinar les seves accions amb les dels altres, aprèn a planificar i a valorar els mitjans per aconseguir allò que vol.

L’activitat lúdica és un dels principals i més efectius motors de desenvolupament (a nivell afectiu, cognitiu, sensoriomotor i social). El joc possibilita a l’infant espais per assajar, provar, explorar, experimentar i, evidentment, interactuar amb els objectes i les persones del seu entorn i que a la vegada contribueixen a satisfer les seves necessitats de coneixement i d’acció.

El joc és font d’aprenentatge en el sentit que permet a l’infant:

• Adquirir noves experiències
• Tenir l’oportunitat de cometre errors i encerts
• Solucionar problemes
• Descobrir-se a un mateix
• Manipular, experimentar, explorar i conèixer el món exterior
• Superar l’egocentrisme, ja que en el joc es fomenten situacions que li permeten posar-se en el lloc de l’altre jugador, anticipar-ne el comportament i coordinar el seu punt de vista i les seves accions amb les del altres companys
• Discriminar entre fantasia i realitat
• Desenvolupar la imaginació i la creativitat
• Construir la realitat i diferenciar entre el jo i el no-jo
• Desenvolupar el llenguatge