L’Escola Splai va iniciar-se com a centre privat, a l’any 1965, en un edifici situat entre els carrers Deià i Valldemosa.
Durant uns anys va passar a ésser centre subvencionat. L’any 1976 l’Estat va comprar l’edifici tal d’habilitar-lo com a centre de BUP.
Els pares dels alumnes d’EGB no van trobar correcta aquesta decisió. Van començar una sèrie de protestes que van propiciar que l’escola de primària no desapareguès totalment i que passés a ser filial de CP Calderón de la Barca. Els alumnes matriculats van poder acabar la seva escolaritat obligatòria, compartint espais amb el nou centre de secundària implantat.
Aquesta mesura tampoc no va acontentar del tot, ni als pares, ni al barri.
El fort moviment generat per l’APA de l’escola i per l’Associació de Veïns, va aconseguir que el centre de primària, l’any 1981, passés a ser escola pública depenent de la Generalitat de Catalunya: el Col·legi Públic Splai. El nom de l’escola correspon a l’antic nom del centre privat S.P.L.A.I.
A partir d’aquest any, es comença a construir el nou edifici al carrer Maladeta, 75-77 de Barcelona. L’edifici entra en funcionament el curs escolar 1986-1987.
L’edifici és arquitectònicament una innovació en equipaments escolars per la concepció dels espais i la seva intercomunicació entre d’altres aspectes, l’arquitecte és Pere Pujol Paulí. L’edifici va rebre un premi d’arquitectura.
