Famílies…
Vivim un temps únic, mai succeït abans. El món i les persones, petits, mitjans i grans, hem hagut de parar màquines d’una manera sobtada i incerta. De ben segur que aquestes vivències ens canviaran com a persones, la manera de veure les coses i també de sentir-les.
Aprofitem-ho per ser més grans i alhora més petits. Per estimar-nos i per compartir-nos. Per somniar-nos i imaginar-nos, per sentir-nos i pensar-nos com mai abans ho havíem fet.
Vivim un temps únic que ens permet aprendre a estar en calma i en pau, a estar angoixats i nerviosos, a sentir-nos forts i fràgils alhora.
Aprenem dels sentiments que es desperten aquests dies, siguin quins siguin, i enriquim-nos amb ells.
Trobem-nos a faltar perquè només així el retrobament serà encara més intens.
Aprenem d’aquest temps per renèixer.
Una abraçada del claustre de l’escola!
