La Marta, mare del Pol, ha vingut amb el Play. Avui també ha vingut la Laura, va al col.le de grans i fa un treball sobre els beneficis dels moments amb animals de companyia.
Ens encanta tornar a veure els nostres amics “peluts”. En Play ha crescut molt i també ha après a fer moltes coses des de la darrera visita.
Com a mestra em sorprenen els comentaris que fan els meus estimats DOFINS:
“Oh! que gran s’ha fet”, “està més prim però molt alt”, “com ha crescut en poquet temps”, “recordeu com era de petit ?”, ” que content que es veu el Pol, salta i somriu”, “té un amic gos”, “com el mira el Play”, “hem trobat la calma “, “com mira a la Marta”, “el Pol i la Marta son els amos i s’estimen”, ” té el pèl molt suau”, ” la Mia no pot menjar encara galetes de gos, menja bastonests com el Play”, “les dents ara son més grans com les del Budha o el Sam”, “és com el Sam, tranquil”, “mireu com escolta”,”fa cas a la Marta”,”dona la poteta com el Will” “el Risc és molt xulo”,”és vellet”,”tots els gossos que venen son els nostres amics”, “plora si marxa la Marta”, “la està buscant”, “noooo ,olora les galetes de gos” , “si jo també penso que fan bona olor…potser estàn bones”, “mira Laura la foto del Quilo”, “tirem la pilota?”, “sempre estem poqueta estona amb el gos”…..
La sensibilitat de les observacions, el valor de l’encontre amb el amic gos , la possibilitat d’evocar i relacionar vivències amb els altres gossos des de l’acceptació de la diversitat….Tots tenim el dret de ser com som! Genial,no?!
