“Qui treballa en l’àmbit educatiu sap, però, per experiència, que existeix una altra dimensió de l’escola, intangible, no qualificable, essencial. Una dimensió feta de mirades que es creuen, de converses , de reflexions compartides, de relacions de confiança recíproca que maduren amb el temps.” Penny Ritscher
Estic emocionada quan truco a la porta de la classe, un xic impacient per entrar…porto una sorpresa. Una sorpresa anunciada “Portaré cucs per menjar”….ells i elles recorden la promesa. Entro amb bosses…com sempre, ens mirem als ulls i floreixen els somriures.
De seguida sóc a la rotllana, acollida tendrament pel grup de les Òlibes. Ens saludem i esperen la sorpresa….amb els ulls ben oberts….la màgia omple l’espai.
“Porto els cucs per menjar” dic i mostro el mocador que tapa la “sorpresa”…..moments d’expectació…toquem i cadascú fa la seva hipòtesis. “No son cucs, és massa dur…son molt gruixuts, jo he vist que semblen pastanagues…..”
Siiiiii, ara la màgia del pelador, transforma les pastanagues en cucs i ens els mengem.
