Hola! Avui qui escriu el bloc no és la Mabel sinó que sóc jo, la Júlia, ara mestra en pràctiques al grup de P5.
El passat dimarts, per mi, va ser un altra dia que puc posar al famós pot dels bons moments. Vaig sentir-me com quant fa tants anys el meu pare també em portava a l’escola, amb la única diferencia que ahir ell també s’hi va quedar. Què en són d’importants aquets records en el temps!
El Ramon, el meu pare, per que m’entengueu una mica, sempre s’ha dedicat al món de l’estètica i també dels massatges i aquesta va ser l’excusa i també gran oportunitat per que ahir s’hi quedés.
Així doncs, tot un seguit d’esdeveniments van fer que ahir el meu pare treballés plegat amb nosaltres, doncs el grup de P3 està treballant el projecte dels bebès i el grup de P5 el del cos humà, uns grans temes que vam lligar amb l’experiència del meu pare en relació als massatges.
Personalment, va ser un matí molt agradable, primer amb el grup de P5, on vam poder aprofundir una mica més en alguns coneixements més teòrics (els ossos, els músculs, quints massatges es poden fer, etc) i després amb P3, on vam passar a l’acció directament.
Només entrar, una sorpresa! Una caixa de bombons ben decorada amb molts gomets, i després, com bé diu la Mabel… Tot va anar fluint. Ens vam posar per parelles i així vam començar a relaxar-nos alhora que apreníem a fer massatges. Fem com si modeléssim la plastilina, deia el meu pare, o com si moguéssim les mans per fer un truc de màgia… I poc a poc, l’ambient que es respirava era de més pausa, tranquil·litat..
Si, un matí rodó, podent compartir allò que tant m’agrada, com és l’educació i els infants, amb algú tant important com és un pare.
Júlia.
