“Per a molts de nosaltres la comunicació és relativament fàcil i tan natural que gairebé no hi parem esment. Per a les persones amb trastorns dels desenvolupament, els seus familiars i els professionals que les atenen la interacció no sempre és fàcil. Comunicar-se és crucial per al desenvolupament,la participació social i la salut de la majoria dels humans, i sovint el fet de comunicar-se brinda també una certa noció de qualitat de vida.
La persona que té dificultats per a comprendre allò que els altres li diuen i té poques oportunitats de poder expressar allò que vol, pot intensificar el sentiment d’aïllament, frustració o desemparança apresa, i els seus interlocutors també es poden veure afectats negativament en aquesta relació” . Emili Soro, Professor a la Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Codirector de la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (servei extern de la Facultat de Psicologia)
Avui a la classe de 4t hem rebut una gran lliçó dels companys i companyes del Taller Alba. Es parlava de comunicació. de la importàcia que té poder compartir emocions, necessitats, vivències…però no tothom les transmet de la mateixa manera. Aquest matí hem pogut viure en primera persona diferents sistemes augmentatius i alternatius de comunicació: signes manual, pictogrames…llibreta de comunicació, tablet…
Un cop més el do de la meravella ha quedat manifest….l’activitat ha estat molt gratificant per a tots, els 90 minuts han passat volant i ha quedat en l’ambient el desig de tornar a trobar-nos per seguir compartint bons moments
Al llarg de la sessió s’han fet molts comentaris:
TOTS SOM IGUALS, VULL DIR SOM PERSONES,AMB DIFERENTS CAPACITATS.
EMPATIA ÉS POSAR-SE EN LA PELL DELS ALTRES.
EN PRINCIPI POTS SENTIR PENA DE QUE ALGÚ QUE NO POT PARLAR COM NOSALTRES PERÒ ET POSES CONTENT QUAN VEUS QUE HA TROBAT LA MANERA DE PODER COMUNICAR-SE AMB DIBUIXOS O AMB UN ORDINADOR.
SEMBLA ESTRANY “PARLAR” AMB LES MANS…PERÒ ES PODEN DIR MOLTES COSES.
SER SORD I CEC ÉS MOLT TRIST…SEMBLA QUE AIXÍ NO POT XERRAR AMB NINGÚ PERÒ S’HA ESFORÇAT MOLT PER APRENDRE A FER SIGNES AMB LES MANS. AIXÒ SI QUE ÉS UN REPTE!
JO NO HE POGUT FER-HO TOT, TORNEM A FER-HO UN ALTRE DIA, HA SIGUT MOLT INTERESSANT
QUE DIFICIL, HO FAN MOLT BÉ
Gràcies companys del Taller Alba, som un bon equip !
