L’Escola Joan Maragall es va construir dins del programa del pla d’urgències de l’any 1977, com a demanda de l’alta població infantil que en aquest temps hi havia en el cinturó industrial de Barcelona.
El centre va iniciar el seu funcionament el curs 1978/79 amb una població de 4 i 5 anys de 283 alumnes i la resta, 213 d’un total de 497 d’Educació General Bàsica (EGB).
L’escola és un centre de doble línia però inicialment no va tenir l’estructura que li corresponia, perquè havia de donar resposta escolar a l’esmentada població. Per tant, es va iniciar amb 6 grups de 4 anys i 5 grups de 5 anys, tots ells amb una mitjana de 27/28 alumnes per aula.
Per l’altre extrem, és a dir el 8è d’EGB va començar amb 6 alumnes que tenien l’aula ubicada a la secretaria de l’escola.
Aquest primer any no es tenia l’edifici de pàrvuls construït.
L’edifici de pàrvuls es posa en funcionament durant el primer trimestre del curs 1979-1980, just al finalitzar la seva construcció.
El curs 1981-1982 es posa en funcionament el menjador escolar.
També el curs 1981-1982 hi ha dues aules habilitades a 500 m. de l’escola, en l’antic edifici de l’escola “Santa Teresa” que es compartien amb aules de guarderia municipal.
El curs 1982-1983una d’aquestes aules va passar al barracó del c/Molí, embrió del futur CEIP Can Vidalet. Inicialment en aquest espai cada centre del barri hi tenia una aula habilitada
En els anys següents es va iniciar el procés d’adequació a l’estructura oficial del centre, que va durar 10 anys. Fins al curs 88/89, l’estructura de 2 aules per nivell no es va assolir.
El curs 91/92 també va ser significatiu amb l’implantació de l’escolarització de nens i nenes de 3 anys, la qual cosa va implicar una modificació estructural de la distribució d’espais.
La configuració definitiva del centre no va quedar completament definida fins la desaparició dels cursos de 7è i 8è de l’escola com a conseqüència de la conversió en un centre de primària d’acord amb la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE)
L’abundant població infantil de l’inici del centre era la conseqüència d’un barri obrer amb un percentatge de castellano-parlants del 99%, d’origen majoritàriament immigrant.Un barri amb un índex d’atur elevat.
Al llarg dels anys aquesta situació s’ha anat homogeneïtzant, donat que l’índex d’atur ha disminuït d’acord amb els temps que corren. A més, el percentatge de mares i pares nascuts a Catalunya és cada vegada més alt.
Des del curs 1998–1999 s’ha constatat un augment significatiu d’estrangers en la procedència del seu alumnat. De tenir-ne 2 aquest curs, ha passat a tenir-ne 54 en el curs 2001-2002 fins arribarals 109 aquest curs 2004-2005. Aquesta nova situació i el fet de que la matriculació d’aquests alumnes s’ha fet pràcticament sempre al llarg de tot el curs escolar i no a l’inici d’aquest, com hauria estat lo desitjable, ha dificultat en gran manera els processos d’adaptació i integració així com els d’aprenentatge d’aquests alumnes.
La manca de recursos sistematitzats, d’una organització coordinada i consensuada que indiquessin com s’ha d’actuar en cada moment, van provocat una improvisació d’actuacions amb bons resultats (segons els casos), però a la vegada un desgast del professorat que a curt termini condueix al desànim.
La convocatòria de Plans Estratègics pel Departament d’Educació va fer plantejar la participació del centre amb la finalitat de que fos el revulsiu que servís per posar ordre a tot el que s’ha elaborat durant els últims anys i a aconseguir un instrument que sigui útil a l’hora d’afrontar aquesta nova realitat Intercultural, reflex de la societat actual.
En el curs 2004-2005 s’ha aconseguit per primera vegada tenir una plantilla de professorat mínima per donar resposta a moltes de les inquietuds fonamentalment relacionades amb l’atenció a la diversitat.
El curs 2007-2008 s’inicia el procés d’adaptació a la LOE i als seus nous currículums en el cicle inicial d’educació primària culminant-lo en el curs actual 2009-2010.
El curs 2009- 2010 vindrà marcat per dues circumstàncies importants. Una de caràcter intern, com és l’inici d’un Pla estratègic d’autonomia de Centre i una altre de caràcter més general com és l’inici de l’aplicació de la nova llei d’Educació Catalana (LEC)
