Espai en progrés. Disculpeu les molèsties..

.

La construcció de l’escola.

L’any 1933, el Ministeri d’Instrucció Pública va aprovar el projecte de construcció d’un nou edifici de nova planta destinat a escoles graduades. L’aportació que havia de fer l’Ajuntament corresponia al 30% del cost de l’obra i era de 116.475,95 pessetes, a ingressar abans de començar l’obra, però un any després el Consell municipal encara no havia fet l’ingrés. S’observa, un cop més, la manca de voluntat; era evident que existia un alentiment intencionat en no voler començar l’obra. Malgrat tot, l’aleshores regidor Domènec Puigredon va desbloquejar l’afer manifestant que s’havia de treballar a fi de resoldre’l, deixant de banda qualsevol subterfugi, car no era hora de buscar raons ni de donar la culpa a ningú, i manifestà que la minoria republicana tenia la voluntat de col·laborar-hi.

El mes d’octubre de 1934 per fi se signà l’escriptura per la qual “La Caixa de Pensions” concedia un crèdit de 450.000 pessetes, i l’Ajuntament va ingressar a disposició de la Direcció General d’Ensenyament Primari l’aportació de 162.106,48 pessetes, per a la construcció del grup escolar. Pocs dies després es van iniciar les obres sota la direcció de l’arquitecte provincial Ignasi de Villalonga, autor del projecte.

El Consell municipal va insistir en la instal·lació d’un sistema de calefacció central a proposta de la Junta local d’Ensenyament Primari. El seu cost era de 42.005,27 pessetes, de les quals a l’Ajuntament n’hi corresponia pagar 12.601,72, diners que el mes de juliol de 1936 se’n feu càrrec el Consell de Ministres, com a aportació addicional per al projecte d’instal·lació de la calefacció.

.

.

En aquells anys, l’escola pública de nenes estava emplaçada a l’edifici “d’Educandas”, desplaçant-se el 1934 a un local del carrer Major, possiblement a causa de les obres que es realitzaren per situar allà la Biblioteca Popular. La graduada de nenes estava situada al carrer Estudivell (a l’edifici dels Jutjats), mentre la graduada de nens es trobava a l’edifici del “Prado catalán”, i la unitària de nens en un local del carrer Major. En el curs 1936/37 les quatre escoles públiques passaren a instal·lar-se en el nou grup escolar.

L’inici de les classes.

Les classes al nou grup escolar van començar el 15 d’octubre de 1936 i es van veure interrompudes el 28 de març de 1938 a causa de la proximitat del front i de l’habilitació del grup escolar com a hospital militar; malgrat els intents per part de l’Ajuntament i del Consell local d’ensenyament primari, les classes ja no van poder continuar.

La Guerra Civil.

A l’abril de 1938, Catalunya va passar a convertir-se en l’escenari principal de la guerra. En aquest context, l’alt comandament republicà va preparar l’atac a les posicions enemigues de Balaguer, la Baronia, Tremp, Sort i Serós. Els preparatius van incloure l’organització dels serveis sanitaris que els caps de la sanitat del XVIII i l’XI Cos d’Exèrcit van ordenar que s’establissin a Cervera i Sanaüja, respectivament.

A principis de maig de 1938 el Grup Escolar (avui, l’Escola Jaume Balmes) i els baixos de l’edifici de la Universitat van habilitar-se com a hospital militar dependent del XVIII Cos d’Exèrcit republicà. La instal·lació, amb clínica quirúrgica i clínica mèdica, estava preparada per a 962 llits.

.

.

L’atac simultani contra aquelles posicions franquistes, que tingué lloc el 22 de maig de 1938, va provocar una allau humana de ferits i malalts, que ja no va aturar-se fins a l’evacuació de l’hospital militar a començament de gener de 1939.

Amb l’ocupació de Cervera per part de les tropes franquistes, el 16 de gener de 1939, les dependències de l’hospital van ser utilitzades per diverses unitats d’aquest exèrcit.

Els anys de la postguerra: de les escoles graduades a l’escola mixta.

Com ja hem esmentat anteriorment, l’escola Jaume Balmes fou inaugurada el curs 1936-1937, amb dotze aules: sis per a l’escola graduada de nenes, que ocupava el primer pis, i sis per a l’escola graduada de nens, que es trobava a la planta baixa.

La primera acta que es té de l’escola graduada de nenes és del 1940. Fins a l’any 1963, en el qual s’unificaren les dues escoles en una de sola (Grup Escolar Mixt de Cervera) i en una sola direcció, les dues escoles funcionaren separadament: hi havia dos claustres i dos directors (una directora per a les nenes i un director per als nens).

A partir del curs 1966-1967 es convertí en escola comarcal, ja que se suprimí la major part de les escoles unitàries de les rodalies de Cervera, i els alumnes d’aquests centres es concentraren a l’Escola Jaume Balmes. Aquest fet implicà que s’endegués el menjador escolar i el servei de transports amb autocars.

La dècada dels anys 70.

Amb motiu d’unes obres a l’escola que es van allargar per un període de dos cursos (anys 1972 i 1973), alguns grups d’alumnes es van haver de traslladar a l’edifici de la Universitat, on hi havia l’institut de batxillerat.

El 50è aniversari.

L’escola va celebrar el seu 50è aniversari el curs 1986/87, en concret durant el mes de maig de 1987, programant-se diferents actes (conferències, cantata, teatre, mostra de treballs de plàstica, exposició de fotografies… i festa final), i editant aquest fulletó commemoratiu.

.

.

Bibliografia.

• ^{Escola Jaume Balmes (maig 1987). 50 anys del Col·legi Públic Jaume Balmes de Cervera.}
• _{Llona Porredon, Albert (2016). L’ensenyament primari a Cervera, 1875-1939.}