EL PONT: CONTE DE L’AMISTAT
Una vegada,dues germanes vivien en cases veïnes , treballaven juntes, es divertien juntes… però, per tonteries i quasi sense saber el motiu es van anar distanciant. Al menys veien més difícil retrobar-se. La distància, la imaginació, fa que les rascades es converteixin en ferides. Un petit rierol feia de separació de les dues cases. Un any va nevar molt i molt i el desglaç va convertir el rierol en riu. La separació es feu més gran, i, amb tot, totes dues pensaven una en l’altra amb animositat. Una d’elles va decidir fer un mur per no veure la casa de l’altra. De cop, van trucar a la porta:
– Sóc fuster i venia a veure si tenien necessitat dels meus serveis
– Perfecte, voldria fer un mur, alt, de fusta, que impedís veure la casa de la veïna.
– Cap problema, només una condició. Heu de marxar de casa fins que estigui fet. Tota una setmana.
– D’acord.
A la setmana, va veure que en lloc d’un mur havia un magnífic i ample pont de fusta. Va quedar bocabadada. Quan anava a fer un comentari, va veure la seva germana que venia pel pont.
– Gràcies per haver fet aquest pont per retrobar-nos i perdona tots els moments en que t’he fallat.
Aleshores, va pagar al fuster i li va preguntar:
– On vas? – Tinc feina, estic apuntat a un màster sobre conflictes mundials.
