Als nens i nenes de la classe dels ratolins Pérez i als de la classe de Mary Poppins ens encanta fer psicomotricitat, tant si anem a la sala com si anem al gimnàs ens ho passem d’allò més bé. Ens agrada trobar propostes noves, superar reptes, viure històries i aventures dels que en som protagonistes, jugar amb diferents materials, jugar amb la imaginació, jugar i jugar!
Un dia ens vam trobar una capsa i les mestres ens van fer una pregunta: En aquesta capsa veureu el que és més important per fer psico. Sabeu què és? Estavem ben intrigats: seràn pilotes petites, cordes per saltar, globus, un castell inflable desinflat molt ben doblat? Vam començar a rumiar i fer hipòtesis, posant-les en comú amb els nostres companys i companyes.
Com que la pregunta era tan difícil les mestres ens van anar donant pistes: No, mireu, fer psico amb pilotes és molt divertit però si no en tenim, podem fer psico? Doncs el que hi veureu a dins el feu servir sempre, sempre, sense ell no podríem fer psico…Poc a poc, entre uns i altres vam anar deslligant el nus: el cor? el nostre cos? Però com poden estar a dins d’una capsa? Ja anavem ben encaminats així que vam obrir la capsa per a descobrir què hi havia i sabeu què era? Era un mirall! Però com no era el que hi havia sino el que es veia: em veig jo, em veig a mí mateixa, sóc jo, veig el meu cos! Ja ho teniem, havíem descobert el misteri: el més important per fer psico som nosaltres mateixos!
En realitat no necessitem més que el nostre cos, imaginació i moltes ganes de passar-ho bé i d’això anem sobrats! Quin gran descobriment!
