- L’aixeta no va!
- Ostres… Vols omplir el recipient, oi? I no pots… Per què passa això?
- No va. Arregla-la!
Intenta prémer el botó espitjant, després abraçant la font i fent força cap a si mateix…
Ens demana que ho intentem nosaltres, així que premem el polsador de la font i observem que, efectivament, raja. Així que persisteix en la seva missió i col·loca el colador per omplir-lo, però no ho aconsegueix. Ens posem a la seva alçada per poder comprovar quina part del colador veu. Evidentment, no té la base a l’abast de la mirada.
Aquest dia el nen va marxar sense la resposta a la seva pregunta. I sí, va ser difícil no respondre-la directament i satisfer-li aquest plaer immediat, però, sabeu? L’endemà hi va tornar amb un altre recipient, aquest cop sí que s’omplia d’aigua. Cara de sorpresa, cerca de la mirada de la mestra per compartir la descoberta i una comprovació de què havia passat el dia abans comparant els dos recipients.
Per acompanyar els infants no hi ha receptes màgiques, a vegades considerem que el més adequat és donar-los la resposta al moment i a vegades no. Aquest fet depèn de molts factors, com la nostra energia, el temps, com ens sentim, què pensem que és el més adient…
Però certament, per poder observar en quin estadi maduratiu es troben, fer-nos una petita idea de com pensen, com se senten…
I aquesta informació és molt valuosa per poder regular el nostre acompanyament.
