Història

LA NOSTRA HISTÒRIA

L’Escola Enxaneta neix l’any 1968, quan un grup de ciutadans, la majoria pares
i mares, es plantegen d’una manera seriosa el tema de l’ensenyament dels
seus fills. Buscaven una escola menys discriminatòria, més justa, no classista,
arrelada al país, laica, participativa, coeducativa, democràtica, una escola
activa i catalana i amb un respecte primordial cap als infants.

Calia buscar un local que reunís les condicions mínimes per a poder adequar-lo
com a parvulari, buscar mestres preparats i disposats a dur a terme una
renovació pedagògica, buscar finançament, obtenir el mobiliari necessari per a
cada classe, adequar l’edifici a les necessitats escolars, i sobretot, captar
alumnes per començar a l’escola nova.

L’octubre del 1968 la nova escola obria les seves portes en un local del passeig
de l’Estació, amb 64 alumnes repartits en dues classes de parvulari, dues
mestres i la implicació total de les famílies.

Calia escollir nom per a l’escola i es feren diferents propostes, entre les quals,
la més votada fou Enxaneta. Es creà el logotip, que és el mateix que es
conserva actualment.

L’escola trencà amb molts tabús de l’època. Es donava un tracte personalitzat
per tal de donar sortida a les diferents capacitats intel·lectuals enfront de
l’esperit competitiu quer regnava en la majoria d’escoles, es feien colònies,
assemblees, escola de pares, les festes de l’escola, la revista, i teniea la
participació incondicional de les famílies…

L’escola, inicialment, funcionà com una empresa privada, però això no
agradava als promotors, i l’any 1970 passà a ser una cooperativa de pares i
mestres.

El curs 1970-71 l’escola continua creixent en nombre i arriba a 130 alumnes i 5
mestres. L’espai que ocupava fins aleshores queda petit i després de llargues
converses amb l’ajuntament, s’arriba a l’acord que cedirà l’edifici de l’antic
convent del Carme, el qual deixaven lliure els claretians. Les condicions
d’habitabilitat eren molt deficients i requerien treballs d’adequació, però el 1972,
l’Escola Enxaneta es trasllada al convent del Carme.

La inquietud dels mestres i pares és passar a ser escola pública, i és per això,
que juntament amb d’altres escoles similars a la nostra, es comença, l’any 1979
a gestar el col·lectiu CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública
Catalana), que lluitarà per la integració de les seves escoles, a la xarxa
d’escoles públiques.

El desembre del 1983, l’escola hagué de prendre la decisió d’integrar-se
definitivament o no a la xarxa d’escoles públiques. Els resultats de les
votacions reflectiren clarament la voluntat de mestres i pares de passar a
escola pública.

No va ser però, fins a l’octubre del 1985, després de moltes gestions i
mobilitzacions, que l’escola Enxaneta passa a ser escola pública.

El curs 2005-2006, l’escola es trasllada provisionalment a la plaça dels
Quarters, per tal de dur a terme les obres de rehabilitació de l’antic Convent del
Carme.

Finalment, el curs 2014-2015, torna definitivament a la seva seu, al rehabilitat
Convent del Carme.