HOMENATGE AL NOSTRE DIRECTOR,  ANTONI GOTSENS.

El passat dilluns 16 de març vam fer  un homenatge al nostre director. Aquí teniu un petit recull de l’acte. Agraïm de tot cor a la nostra comunitat educativa i famílies que ens van acompanyar.

Aquest va ser l’escrit que van elaborar el Grup Directiu per l’homenatge:

Bona tarda a tothom,

Avui ens trobem aquí tota la comunitat educativa del Príncep de Viana per recordar i fer un homenatge al Toni.  Ho fem des d’un dels llocs que ell més estimava: l’escola, i ho fem envoltats de l’alumnat, dels diferents professionals que hi treballem i de les famílies, perquè ell creia que una escola només té sentit quan tothom hi caminem plegats.

També ens acompanya el quartet de corda del conservatori; els volem agraïm moltíssim la seva implicació i participació en aquest acte.

El Toni va arribar fa dos anys amb una mirada tranquil·la, amb aquella seva manera de fer que transmetia calma i confiança. Era una persona jove, amb una paciència infinita i una predisposició constant a escoltar, a sumar i a fer créixer qualsevol idea que pogués millorar la vida dels infants.

Tenia una manera molt especial d’entendre l’escola: respectant-ne sempre la seva essència però també amb valentia per transformar-la.

I això és exactament el que va fer.

Amb el Toni, el pati va començar a canviar. Els colors, les formes i els espais que avui ens envolten són fruit de la seva mirada creativa i de les seves ganes de fer de l’escola un lloc més acollidor i més viu. Cada racó té una mica d’ell: els grafitis, les siluetes de la reixa de fora, el terra del pati… Les zones que abans passaven desapercebudes ara conviden a jugar, a conviure i a imaginar. El Toni no només va pintar parets; va pintar maneres de mirar l’escola.

També va donar color al nostre logo, mantenint el que ja érem però fent-nos més visibles, més vius. Va impulsar el nou xandall, aquest blau “Príncep” que ja forma part de la nostra identitat i que, d’alguna manera, ens recorda que ell sempre buscava donar coherència i personalitat a tot el que feia.

I, com no podia ser d’una altra manera, va voler que l’escola tingués una veu pròpia. Per això va crear l’himne del Príncep de Viana, una cançó que ens acompanya cada dia a l’entrada i a la sortida i que, a partir d’ara, també serà un record viu del seu pas per casa nostra.

El Toni tenia una manera molt especial d’entendre el treball col·lectiu. Creia de veritat que una escola creix quan tothom hi aporta una part de sí mateix, i ell sempre feia el possible perquè aquest sentiment de grup fos real. Li agradava escoltar, compartir i construir plegats.

Avui plantem una olivera en aquest parterre perquè ell era d’Arbeca i perquè l’olivera és un símbol de vida que arrela, que creix i que perdura. En només dos anys, ell també ha arrelat profundament en aquesta comunitat, sembrant projectes, il·lusions i maneres de fer que continuaran creixent.

En acabar aquest parlament, tota la comunitat educativa posarem una mica de terra a l’olivera. És un gest senzill, però carregat de significat; entre tots i totes ajudarem a fer créixer aquest arbre igual que continuarem fent créixer l’escola que ell estimava. 

Aquesta olivera serà un record viu del Toni.

A la seva família els volem enviar el nostre escalf més sincer. Sabem que res pot omplir el buit que deixa la seva pèrdua, però també sabem que el Toni queda per sempre en aquesta escola, en cada color del pati, en cada nota de l’himne, en cada infant que juga i aprèn en un espai que ell va ajudar a transformar.

Gràcies, Toni, per tot el que ens vas donar.

Gràcies per la teva manera de ser.

Gràcies per deixar-nos una escola més viva, més bonica i més nostra.

LLIBRES I MATERIAL ESCOLAR 25/26 Recordeu que podeu trobar el llistat de llibres i material al següent enllaç LLIBRES I MATERIAL