En aquesta pàgina trobareu els enllaços als videos de les cançons que sortiran aquest any a l’espectacle que anirem a veure a l’Auditori de Vilafranca, així les podreu conèixer millor i gaudir i participar més.
Lletres de les dues cançons que més heu de conèixer
“Escolta-ho en el vent” Gerard Quintana & Jordi Batiste (lletra)
Per quants carrers l’home haurà de passar
abans que se’l vulgui escoltar?
Digue’m quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d’esclatar
abans que no en quedi cap?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Quants cops haurà l’home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l’endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Ojalá- Silvio Rodriguez (con letras)
Ojala que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal
ojala que la lluvia deje de ser el milagro que baja por tu cuerpo
ojala que la luna pueda salir sin ti
ojala que la tierra no te bese los pasos.
(coro)
ojala se te acabe la mirada constante
la palara precisa, la sonrisa perfecta
ojala pase algo que te borre de pronto
una luz cegadora, un disparo de nieve
ojala por lo menos que me lleve la muerte
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones
ojala que no pueda tocarte ni en canciones
Ojala que la aurora no de gritos que caigan en mi espalda
ojala que tu nombre se le olvide esa voz
ojala las paredes no retengan tu ruido de camino cansado
ojala que el deseo se valla tras de ti
a tu viejo gobierno de difuntos y flores
(coro)
ojala se te acabe la mirada constante
la palara precisa, la sonrisa perfecta
ojala pase algo que te borre de pronto
una luz cegadora, un disparo de nieve
ojala por lo menos que me lleve la muerte
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones
ojala que no pueda tocarte ni en canciones
Ma liberté -George Moustaki.subtítulos en español
Ma liberté
Longtemps je t’ai gardée
Comme une perle rare
Ma liberté
C’est toi qui m’as aidé
A larguer les amarres
Pour aller n’importe où
Pour aller jusqu’au bout
Des chemins de fortune
Pour cueillir en rêvant
Une rose des vents
Sur un rayon de lune
Ma liberté
Devant tes volontés
Mon âme était soumise
Ma liberté
Je t’avais tout donné
Ma dernière chemise
Et combien j’ai souffert
Pour pouvoir satisfaire
Toutes tes exigences (ou: Tes moindres exigences)
J’ai changé de pays
J’ai perdu mes amis
Pour gagner ta confiance
Ma liberté
Tu as su désarmer
Toutes mes habitudes
Ma liberté
Toi qui m’a fait aimer
Même la solitude
Toi qui m’as fait sourire
Quand je voyais finir
Une belle aventure
Toi qui m’as protégé
Quand j’allais me cacher
Pour soigner mes blessures
Ma liberté
Pourtant je t’ai quittée
Une nuit de décembre
J’ai déserté
Les chemins écartés
Que nous suivions ensemble
Lorsque sans me méfier
Les pieds et poings liés
Je me suis laissé faire
Et je t’ai trahi pour
Une prison d’amour
Et sa belle geôlière
RAIMON, AL VENT, Liceo de Barcelona, 30-11-12
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món
Lluís Llach- L’estaca(Lletra)
Que volen aquesta gent – Maria del Mar Bonet – Lletra
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
“El seu fill, que no és aquí?”,
“N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Ovidi Montllor – “La Samarreta”
n’Gai n’Gai – Pol petit
Dies fets d’angoixa
Carrers plens de por
Gent sense esperança
Ciutats sense cor.
Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.
Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol Petit
També cantaré jo!
Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
son només per divertir-se
i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t’enganyin,
qui diu això no et vol bé
Cal que sortim a cantar al carrer.
Ei, Pol Petit….
Cesk Freixas – La petita rambla del Poble Sec (VideoClip HD)
Assegut a la Plaça del Sortidor
aquí t’espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.
Parla’m de la pluja que ha plogut,
d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt,
potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona,
alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles
quan cantem rumbes al port.
Parla’m de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d’ignorants.
Mira, jo ja t’he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
Mentre a la cuina s’acumulen
els plats i els gots del sopar d’ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l’energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
