Si voleu escoltar l’audioguia cliqueu a continuació:
El campanar de Vallcebre és el que queda de l’antiga església, que es va haver d’ensorrar perquè s’esquerdava i es tombava. Era la vuitena església que es construïa, però com les anteriors, no va aguantar.
La penúlitma església es va començar a construir l’any 1930 on ara hi ha l’actual escola, però finalment no va tirar endavant. L’arquitecte proposava canviar de lloc per evitar que es tornés a ensorrar, però a l’amo de cal Sastre, que en aquell moment era l’alcalde de Vallcebre, no li va semblar bé i no es va arribar a construir mai. Al pati de l’escola encara s’hi poden deduir els fonaments de l’església, en una zona on no hi creix mai la gespa.
Les antigues esglésies eren a la zona on actualment hi ha la taula de “ping pong”, una zona on sovint es mou el terra, possiblement per circulació d’aigua subterrània, i provocava les esquerdes.
L’any 2000 es va construir l’església que tenim avui.
Avui, el campanar, és un dels símbols del poble de Vallcebre. La campana que hi ha, la van pagar la gent del poble tal com podeu veure a la imatge de sota. El comte de Fígols va pagar el jou que aguanta les campanes.
El dia 4 de desembre de 1947 van inaugurar la campana, i per fer-ho, va pujar una orquestra de Manresa d’onze músics que van tocar tota l’estona fins que va estar penjada. La va construir un campaner de València.
El campanar és el punt de trobada de la Colla de la Marmota.
Informació aportada per: Glòria Malé i Josep Oriola
Font: Josep Oriola
Font: Ajuntament de Vallcebre