 |
| English day’16 |
El passat divendres, totes les escoles de la Zer del Solsonès es van reunir a Lladurs. Només arribar, l’ambient, el bon temps i un bon esmorzar, per començar bé el dia, ja feien preveure la jornada fantàstica que es preparava.
Per concloure el curs, per una banda, els petits de les rurals, tenien preparades un munt d’activitats relacionades amb els INDIS AMERICANS. Quin fart de fer l’indi! I mai més ben dit! S’ho van passar pipa, nens i nenes i… mestres.
Per començar, els mestres van representar, en anglès, la bonica història “Little indian”, un petit indi valent que es moria de ganes d’aconseguir la seva primera ploma. La representació del conte, plena de valors, va agradar molt .
Un cop equipats tots amb plomes i ben pintats, el següent repte va ser construir un poblat, i clar… necessitaven tipis! Va ser per això que cada tribu va fer el seu; pintant les sanefes i plantant-lo.
Ambientats i amb el tòtem, que presenciava el poblat, i els atrapa somnis, que sobrevolaven els tipis gràcies el vent, van ballar les “indian dances” i van practicar punteria amb els arcs i les llances.
Mentrestant, per una altra banda, els de primària de la Zer es van professionalitzar en ser… SUPERSTARS. Van començar les activitats amb un “superstars trivia game” i un karaoke.
També van assajar les cançons i les actuacions pel “Superstars Concert” que mostrarien a totes les famílies convidades, però per això s’havien de ben caracteritzar; maquillant-se i disfressant-se. Encara van tenir temps per construir instruments i la decoració necessària.
Abans, però, que comencés, els alumnes de Cicle Superior van disputar-se a la pista, el clàssic partit contra els mestres.
I un cop canviades les samarretes suades, llavors sí, va començar el SUPERSTAR CONCERT.
Al final de cada una de les actuacions, els aplaudiments omplien d’orgull als actors/ cantants. Quin èxit!
Després del concert, va arribar l’hora dels adéus, del tradicional Comiat de 6è, aquest cop, els homenatjats van dedicar unes paraules; van dir que marxaven, però que no era un final, sinó l’inici d’un canvi, i que de ben segur que mai oblidaran la Zer, com la Zer a ells. Recordant, amb enyorança, que les seves petites escoles els van rebre amb tres anys, sent uns barrufets i que després de nou anys, els deia adéu sent persones amb grans valors.
Ja veieu, va ser un English day ple d’emocions!
