PEZ – Com ho fem?

5.1. Decisions curriculars

5.1.1.Criteris pedagògics

Els criteris pedagògics del projecte educatiu de la ZER regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que, de manera permanent o ocasional, hi treballa. A més s’han d’establir maneres i instruments d’acollida per tal de facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació.

L’horari lectiu dels alumnes es confecciona tenint en compte les hores mínimes i de lliure disposició que estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació infantil i de primària. Cada curs es revisen les programacions de les diferents àrees i es fan les modificacions pertinents per tal de millorar els resultats acadèmics dels nostres alumnes. Pensem que l’organització de la ZER ha de tenir com a principal referència l’alumne.

L’organització pedagògica segueix els següents criteris:

  • Compliment del currículum establert en els decrets a través dels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments:

-Integrant els coneixements amb l’aprenentatge competencial, més globalitzat i interconnectat.

-Potenciant la funcionalitat dels aprenentatges i l’experimentació.

-Promovent l’autonomia personal.

  • Priorització i seqüenciació ordenada dels continguts.
  • Sistematització d’alguns continguts concrets amb estratègies específiques (grafomotricitat, càlcul mental, resolució de problemes, treball d’ortografia, treball d’expressió escrita, de l’expressió oral…).
  • Flexibilitat horària per a la realització de treballs cooperatius i internivells respectant els mínims curriculars establerts.
  • Distribució d’hores lectives en funció del projectes decidits respectant els mínims establerts en els decrets.
  • Metodologia de treball interactiva i cooperativa amb els adults i els iguals ja que fa més assequibles i significatius els aprenentatges.
  • Ús de recursos didàctics que situïn l’alumne al centre del procés educatiu, amb èmfasi a les tecnologies, la informació i la comunicació.
  • La participació de l’alumnat en la construcció de la vida i dinàmica escolar.
  • Mesures adequades per a l’atenció a la diversitat.
  • La coresponsabilitat de família i escola per compartir la tasca educativa.

5.1.2. Criteris metodològics

– Potenciar els hàbits de treball autònom (Agenda, bates, treballar sols, saber buscar informació, treballar bé als racons, aspectes formals dels treballs: índex, bona lletra, …)

– Estimular la iniciativa personal, esperit crític i participació activa en tots els àmbits. (Assemblees, propostes d’activitats, revisions, suggeriments o opinions personals,…)

– Fomentar l’arrelament actiu i compromès amb el medi. (A partir del més proper i conegut – poble- per conèixer-ho millor i veure el que hi ha més enllà: poble, altres pobles, comarca, Catalunya,…i realitzant accions i compromisos personals d’implicació amb aquest entorn ).

– Arribar als aprenentatges a partir de l’observació directa, experimentació, reflexió… (La realitat ha de ser viscuda: observació, manipulació, anàlisi,.. això implica sortides de l’escola per anar a veure in situ la realitat que es treballi, l’escola)

– Utilitzar fonts d’informació diverses: persones, llibres, manuals, revistes, programes de TV., vídeos, museus, sortides, internet, app

– Crear una dinàmica de grup on tothom s’hi senti part integrant, assumint les responsabilitats personals que implica un treball en equip i descobrint els avantatges de formar-ne part.

– Prioritzar els procediments per arribar als coneixements abans que els continguts per ells mateixos. (És més important aprendre a aprendre que no saber moltes coses)

– Fomentar la participació de l’escola en la vida social i cultural del municipi (festes locals, setmana cultural, …)

– Continuar potenciant el tema de la lectura a Educació Primària (gust per la lectura, mecànica, comprensió lectora, treball de biblioteca,…).

5.1.3. Criteris organitzatius

  • Organització dels alumnes

Tenint en compte els següents criteris de ZER, cada escola farà les agrupacions en funció de:

  1. a) Nombre de matriculacions que hi ha a cada curs. S’agruparan un o més cursos en un sol grup.
  2. b) Nombre de mestres destinats a l’escola.
  3. c) Capacitat de cada aula.

Alhora s’estableixen espais horaris per a atendre als alumnes en altres agrupaments: intercicles, grups flexibles, apadrinaments de lectura…

Els criteris d’organització dels alumnes així com d’atenció a la diversitat estan especificats a l’apartat A, punt 2.2 de les NOFZ.

  • Organització de l’equip docent

La ZER compta amb una estructura de funcionament molt consolidada:

-Consell de Direcció

-Comissions de treball

-Equips de cicles

-Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

Tots els criteris d’organització de l’equip docent estan especificats a l’apartat A punt 2.3 de les NOFZ.

5.2. Tractament de les sortides i festes tradicionals

5.2.1 Sortides

Per cada curs escolar tenim estipulades una sèrie de sortides. Són les següents:

  • Visita d’un autor/a o il·lustrador/a
  • Cantem? Cantem!
  • Les colònies per EI/CI i CM/CS
  • Country English Day
  • Fem un cim
  • Festa de la ZER
  • Rodajoc
  • Teatre
  • Projecte interdisciplinari

Cada sortida té un document (realitzat pels mestres del Claustre i aprovat pel consell de direcció) on hi consta el nom de la sortida, els objectius, la periodicitat i el curs o cursos que la fan.

Per altra banda al document “llibre d’acords” hi tenim uns criteris generals establerts.

5.2.2. Festes tradicionals

Qüestions generals a tractar en els diferents cicles:

Què és una tradició?
Què és la cultura?
Com es transmeten?
A tot arreu són iguals?
Sempre han estat així?

Festes i tradicions que celebrem a l’escola o de les quals en parlem:

Tardor
  • 11 setembre
  • Castanyada/Tots Sants (Halloween des d’anglès->tradició de països saxons i amèrica – vessant comercial)
Hivern
  • Nadal
  • Carnaval
Primavera
  • Pasqua
  • Sant Jordi
Estiu
  •  Sant Joan
  • Festa major del poble (segons l’estació de l’any en què caigui)

Estacions de l’any/solsticis i equinnoccis –> l’origen més antic de les festes que celebrem.

Enllaç al document amb el tractament de les festes desglossat per cicles.

5.3. Projecte lingüístic de ZER

Document en construcció

5.4. Pla TAC

Les tecnologies han d’ajudar en el procés d’aprenentatge dels alumnes, han de fer que sigui un aprenentatge més personalitzat i que els alumnes siguin més autònoms. Però això comporta un canvi pedagògic, formatiu, organitzatiu, etc.

Educar a través de les TAC és una cosa més complexa que posar a l’abast dels alumnes ordinadors. És una tasca que requereix formació constant i recursos actualitzats.

Cal tenir molt clar que eduquem pel futur dels nostres alumnes. Per aquest motiu cal saber en quina direcció va la nostra societat per tal de no crear interfèrencies o xocs a l’hora d’enfrontar-s’hi. Això vol dir que els canvis han de ser constants, l’adaptació ha de ser ara una metodologia.

A nivell de ZER tenim desenvolupat un pla on els mestres hi poden accedir mitjançant el seu usuari i contrasenya xtec.

5.5. Pla de convivència

Document en construcció

5.6. Pla d’acció tutorial

Document en construcció

5.7 Projecte interdisciplinari

Cada curs fem un projecte interdisciplinari comú a la tota la ZER per conèixer millor la nostra comarca.

Els alumnes d’educació infantil treballen el poble i l’entorn més proper.

Els alumnes de cicle inicial treballen Figueres i els Aiguamolls de l’Empordà.

Els alumnes de cicle mitjà i superior, en funció del curs, treballen un tema o un altre. Alguns projectes poden durar més d’un curs, com per exemple “Les Salines” o “la costa”. Hi ha un site creat per utilitzar les TAC.

Els mestres tenen accès a tots els dossiers que ha realitzat la comissió de treball de la comarca.

5.8. Consciència fonològica

La consciència fonològica es defineix com la sensibilitat o la consciència de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua. Implica l’habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules. Cal un ensenyament molt ben planificat i aquest desenvolupament té una influència molt significativa en l’aprenentatge de la lectura i l’ortografia.

És important en ser necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua.

I, molt important, ajuda a reduir el nombre de nens i nenes amb retard en la lectura. A més, els ajuda a entendre el principi alfabètic ; els ajuda a percebre els mecanismes pels quals les lletres representen els sons de les paraules ; i arriben a la representació ortogràfica que és la base per tenir una lectura fluida.

La ZER aplica el programa de P3 a 2n de primària, adaptant-lo a la realitat dels alumnes. Es treballa 4 sessions setmanals de 15-20 minuts/dia.

S’han buscat recursos atraients i motivadors per tal d’aprendre tot jugant, utilitzant diferents formats (digitals, en paper,jocs orals, dibuixos,…).

5.9. Habilitats per a la vida

El curs 2014-2015 la ZER va iniciar un projecte amb dipsalut. Aquest projecte s’anomena Sigues Tu i proposa entrenar una sèrie d’habilitats perquè les persones tinguin la capacitat per gestionar la seva vida, la seva salut i per relacionar-se amb l’entorn i influir-hi.

A la pàgina web del programa hi podreu trobar més informació.

Els mestres, a nivell de ZER, tenim una programació d’aula i recursos per aplicar el projecte.

Línia de ZER en relació a les habilitats per a la vida

5.10. Atenció a la diversitat

5.10.1. Pla d’atenció a la diversitat (PAD)

Aquest document té com a base el decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu. En ell es recullen les actuacions que es duen a terme per atendre les necessitats específiques de suport educatiu. Correspon a la Comissió d’Atenció a la Diversitat la concreció a cada escola del contingut del PAD.

Els apartats que hi trobem són: 

Les mesures d’atenció universals, les que prenem per a tots els alumnes; les addicionals, les que prenem per a alumnes més concrets i serveixen pel període de temps que considerem ho necessitin; les intensives, les quals són permanents i enfocades a alumnes que ho necessitaran durant tota l’etapa de primària.

Trobem, també, què és i les funcions de la comissió C.A.D. tant a nivell de ZER com les pròpies de cada escola. Així com, els recursos humans que disposem per atendre de manera més individual o en petit grup. Les funcions i la coordinació amb el membre de l’EAP que atent a alumnes concrets i als mestres i familiars que els cal unes pautes/diagnòstic/tramitació de documents,…

Finalment es destaca el paper, importantíssim, de la família dels alumnes amb NESE durant l’escolaritat de l’alumne.

Enllaç al document

5.10.2. Pla d’acollida alumnes nouvinguts

Segons la Normativa , un alumne nouvingut és aquell que s’ha incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers 24 mesos i,excepcionalment, en els darrers 36 mesos si procedeix d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del nostre.

Els professionals que, a part del tutor/a, poden atendre a aquests alumnes són els altres mestres del centre fent suport i/o la mestra d’Educació Especial.

Actuacions en la valoració i acollida:

  1. La detecció  i el recull de tota la informació la fa el tutor/a.

Es comprovarà el nivell d’expressió i comprensió oral i escrita que té l’alumne sobre la llengua catalana; el nivell d’aprenentatges que li pertoquen pel curs en què es troba segons la seva edat; si el tutor considera que cal fer una atenció i un suport individualitzat a l’alumne parlarà amb el claustre de la seva escola per tal d’organitzar l’horari d’atenció; si l’escola és unitària es posarà en contacte directament amb la CAD.

  1. Intervenció de la CAD de ZER (escola unitària) i de la CAD d’escola (escola amb 2 o més tutors) 

Un cop analitzats els coneixements previs s’informarà a la CAD sobre les llengües que coneix i el nivell curricular que presenta.

La CAD es reuneix per tal de decidir quines actuacions es fan amb l’alumne mentre s’espera la valoració de l’EAP.

Les actuacions recomanades són: prova per tal de veure quins són els nivells previs de continguts que té l’alumne de l’àrea o àrees que es creu que cal reforçar; establir unes pautes curriculars i metodològiques comunes a nivell de claustre amb els mestres que intervenen amb l’alumne; buscar i/o elaborar material per realitzar dins l’aula; concretar les sessions de suport amb la mestra d’E.E. i les hores de reforç amb altres metres del centre que es poden destinar; elaboració d’un pla individual (P.I.), si cal.