Els dies 4, 5 i 6 de març, l’alumnat de 2n d’ESO ha gaudit d’uns dies de convivència i contacte amb la natura a la Rectoria de la Selva, al peu de la Serra de Busa, al municipi de Navès.
El primer dia van fer parada a Cardona, on van visitar la mina de sal. Van recórrer galeries subterrànies amb espectaculars formacions geològiques, aprenent els detalls de la formació de la muntanya salina i les seves característiques, així com la història de la seva explotació i la duresa de treballar-hi. Després, van passejar pel conjunt conformat pel Castell de Cardona i la col·legiata de Sant Vicenç, podent observar un dels tresors més importants del patrimoni de Catalunya, el qual permet resseguir la història del país des de l’època carolíngia, passant per la fortificació que en va fer Guifré el Pilós a finals del s. IX en època de conquesta i repoblament de la Catalunya Central i seguint amb l’ascens dels comtes de Cardona, una de les cases més prominents de la Corona d’Aragó gràcies al control de la mina. Van ser els comtes de Cardona els qui van impulsar les ampliacions romàniques del conjunt al s. XI, les gòtiques d’època baixmedieval i les fortificacions d’època moderna, quan la fortalesa va ser escenari d’alguns dels episodis més destacats de la Guerra dels Segadors (1640-52), la Guerra de Successió (1701-14), sent el darrer reducte austriacista a capitular, i, ja al s. XIX, la Guerra del Francès (1808-1814).
Després de dinar a l’ombra del castell, van tornar a enfilar-se als autocars i van arribar a la casa de colònies a primera hora de la tarda. La casa és una antiga rectoria annexa a l’Església de Sant Climent, construïda el s. XVII, com testimonien les inscripcions de les llindes conservades en alguns murs de l’edifici. Es va construir sobre les restes d’una antiga església de la Vall d’Ora, els primers registres de la qual daten del s. X. Ha estat reformada com a alberg i casa de colònies. L’entorn és impressionant, amb boscos tupits de pins, roures i alzines, pollancres que delimiten els prats de la casa i les cingleres de Busa retallades al fons.
Un equip de monitors va dinamitzar diferents activitats en grups rotatius pels entorns de la casa. Al llarg de l’estada, van superar un bosc vertical amb tirolines, activitats de cohesió de grup i formatives sobre l’entorn, tir amb arc, partits de beisbol i jocs de nit.
Dimecres van fer una excursió a l’altiplà de Busa. Van creuar boscos mentre guanyaven altura fins arribar al Coll de la Creu de Busa, on van recuperar forces dinant. La bellesa singular del paisatge contrasta amb la seva història. L’orografia, un pla extens, conreable i protegit per parets verticals en la major part del seu perímetre, en facilitava la seva defensa i per això va ser escenari de diferents episodis bèl·lics durant la Guerra del Francès (1808-14), les successives carlinades i la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Va ser un dels primers llocs on es va proclamar la Constitució liberal de Cadis de 1812, ja que just s’hi trobaven aquarterades les tropes del Capità General de Catalunya, Lacy, amb uns 8.000 soldats que s’havien aixecat en armes contra els exèrcits napoleònics. Busa va ser el centre des d’on es va refer l’exèrcit de Catalunya, fustigant les tropes franceses amb tàctiques de guerrilla.
Com a punt culminant de l’excursió, l’alumnat va pujar a la presó natural del Capolatell, un altiplà al qual només s’hi pot accedir a través d’un pont. Allà, es deixava morir de gana als soldats francesos capturats, molts dels qual es llençaven desesperats al buit al crit de “morir a Busa i despertar a París”. L’alumnat va gaudir de vistes espectaculars, que anaven des del riu Cardener i el pantà de la Llosa del Cavall, la Vall i el santuari de Lord, el Pedraforca, Sant Llorenç de Morunys i, al fons, Montserrat i el Montseny.
Van arribar a la casa de colònies, es van dutxar, empolainar i descansar. Després de sopar, van passar la darrera nit, la de comiat, amb discoteca.
Dijous, van fer les darreres activitats durant tot el matí. Després de dinar, van recollir les maletes i motxilles i cap a Barcelona, cansats i afònics, però contents d’haver passat uns dies intensos a la natura amb els companys i companyes.
