Benvinguda a La Revista!

Text: Montserrat Travieso

Quan el company, Juan Escalona, m’ha proposat escriure la benvinguda de la revista, m’ha vingut al cap, no sé perquè, una cançó, millor dit, la cançó més famosa, pels de la meva generació i anteriors, sobre una benvinguda, la que es canta a la pel·lícula Bienvenido Mr Marshall de Luis García Berlanga, a la que pertany el fotograma següent.

Aquest títol fa referència al “Pla Marshall”, una injecció de diners que aportaven els Estats Units, amb aquest pla finançaven els països que havien intervingut en la II Guerra Mundial i que estaven en plena postguerra. Per rebre’l tenien com a condició instaurar la democràcia. Amb aquest diners podrien superar aquesta terrible etapa en la qual va quedar sumida gairebé tota Europa.

La pel·lícula, rodada en el 1953, en plena postguerra de la Guerra Civil espanyola, pel directo valencià, passava en un poble de la serra madrilenya: Villar del Río (Guadalix de la Sierra). Tots els habitants del poble esperaven que el Pla Marshall passés per allà i amb els diners poder comprar tractors, cotxes, eines, etc. Tots somiaven amb els americans i, sobre tot, amb Mr Marshall.

L’anhelat dia, tot el poble es va mudar amb les seves millors gales, van guarnir els carrers i els edificis del poble i tots els habitants, mentre anaven a esperar els americans, cantaven:

“Americanos, vienen a España gordos y sanos,

viva el tronío y viva el pueblo con poderío.

Os recibimos, americanos, con alegría,

olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía.”

No vull fer un spoiler, però no puc evitar dir que a Espanya no es va instaurar una democràcia sinó una dictadura, per tant, el citat “Pla Marshall”… adivineu què va passar. Torno a dir que no sé perquè m’ha vingut aquesta cançó al cap, però el cert és que a mesura que vaig escrivint l’article no paro de taral·lejar-la. Podriem dir que és la reminiscència del passat? Inevitable. Enguany al centre, el departament de castellà, crea una revista digital i amb aquestes línies li vull donar la benvinguda.

Aquesta publicació no és americana; és catalana, o millor, gracenca o roigenca i, tot i que no cantarem per rebre-la, la rebem mudats, guarnits i amb molta il·lusió. Se’ns presenta com una finestra a l’exterior sobre allò que l’alumnat, el professorat i les famílies del centre vulguin dir en els seus articles i, amb les seves col·laboracions; i es convertirà en una ànima més del centre amb el suport de tots els que formem part del Roig.

Montserrat Travieso

Directora