La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.Fragment de “El silenci dels morts” de Joan Vinyoli
Avui ens ha deixat en Pep Bujosa, antic professor de matemàtiques de l’institut. Tots els que l’hem conegut recordem la seva figura imponent, el seu vitalisme, la seva curiositat intel·lectual, la seva energia i també la passió amb què mirava de transmetre tot el seu saber.
En Pep era un home pluridisciplinari, tot un referent: professor de matemàtiques i d’informàtica, impulsor del GeoGebra, era capaç de parlar amb el mateix entusiasme d’aquest programari (la nineta dels seus ulls) que de música i, sobretot, de teatre, perquè en Pep havia vist tant de teatre que n’havia esdevingut un expert i ens recomanava obres per després poder comentar-les, perquè a en Pep també li agradava molt xerrar. Darrerament, ens explicava com gaudia amb els cursos als quals assistia, amb els viatges que feia… i és que, tot i que s’havia jubilat, tenia el seu temps ben organitzat, l’agenda sempre atapeïda d’esdeveniments ben diversos.
Avui, Pep, ens has deixat una mica orfes. Adéu, mestre, company, amic. El teló s’ha abaixat definitivament. Silenci.
Comparteixo el dol immens amb aquells que l’heu conegut. Company i amic, generós i apassionat, et recordarem.
Des del mateix teatre
Sé com encara
en el record, intacte,
és el seu somriure.
Però les mans, ja cendra
o llum, on retrobar-les?
Salvador Espriu
Les ombres, rl tiu, el somni perdut.
He llegit i escoltat a varies persones parlar de la bona persona y amable que era. Per a mi, va suposar una de les persones que més m’han empentat a ser millor i a provar que encara que et diguin que mai arribarás a res, pots demostrar que s’equivoquen.
Lamentablement, degut a la seva prematura defunció no puc contactar-li i dirli a la cara que no, que no soc un inútil com em deia a les seves classes, i que he arribat a ser molt més del que em donava crèdit. Escric això per tancar un capítol de la meva vida i seguir endavant.
No et guardo rencor Pep, si pots llegir això des d’allà on estàs, espero que ens poguem retrobar cuant arribi el meu moment i poder explicar-te tot el que va pasar desde el incident.
En memoria de Pep Bujosa: El profesor que me hizo amar las matemáticas.
Quiero dedicar unas líneas de sincero agradecimiento y homenaje a la memoria de Pep Bujosa, quien desgraciadamente nos dejó en abril de 2020.En el año 1985, fui alumna suya en 2º de BUP en el Institut Sales de Viladecans. Las matemáticas siempre habían sido una asignatura árida, mecánica y difícil para mí, como lo era para tantos estudiantes de la época. Sin embargo, la llegada de Pep al aula lo cambió todo de raíz.Él no solo enseñaba números; contagiaba pasión, lógica y una energía desbordante en la pizarra. Tenía la increíble capacidad de hacer sencillo lo abstracto y de convertir cada clase en un reto estimulante. Gracias a su vitalismo, a su paciencia y a su forma tan única de entender la docencia, por primera vez en mi vida disfruté de las matemáticas.Muchos años después supe que Pep se convirtió en un gran referente educativo en Cataluña, investigando y liderando proyectos para transformar la enseñanza de la geometría. A quienes tuvimos la inmensa suerte de cruzarnos con él en sus primeros años de carrera en Viladecans no nos sorprende en absoluto. Su vocación ya era imparable entonces.Aunque ya no esté entre nosotros, su huella sigue completamente viva. Este es mi pequeño y agradecido recuerdo para un profesor extraordinario que logró cambiar la perspectiva de aquella alumna de segundo. Gracias por todo, Pep. Descansa en paz.