ENS MANIFESTEM CONTRA LA VIOLÈNCIA
Avui els alumnes de l’institut Manresa Sis quan han arribat al centre, els han fet anar al vestíbul del centre i s’han assegut a terra formant una rotllana juntament amb la Dolors, Noemí, Paula i Eva. I han estat parlant de tot el que va passar ahir, 1 D’OCTUBRE.
Què en pensaven? Com se sentien? Com es va comportar la Guàrdia Civil, els policies nacionals, els mossos d’esquadra, les persones? Si els semblava bé? O no?
Han sortit moltíssimes opinions i la majoria pensaven igual. No els va agradar veure aquest tipus de violència.
Els professors els han explicat que a les 12 h farien una aturada d’uns minuts per mostrar el seu enuig davant dels fets violents d’ahir i els han donat l’opció de fer el mateix. Havien de sortir fora del recinte escolar per fer uns quants minuts de silenci en homenatge a les més de 400 persones que van resultar ferides i per mostrar que condemnen qualsevol acte de violència.
I així, ha estat. A les 12 h han sortit al pati juntament amb els alumnes, professors/es i mestres de l’escola de la Muntanya del Drac. Els més petits del centre han fet un cartell a on posava NO A LA VIOLÈNCIA.
La professora Mercè ha llegit el manifest que van escriure el grup de professors davant dels fets que s’han viscut els darrers dies. I diu així:
L’equip de persones que integrem l’institut Manresa SiS ens hem construït des d’uns principis clars, sincers i amb voluntat de plantejar una proposta educativa amb arrels sòlides per tal de generar espais d’aprenentatge a l’alumnat, a la comunitat educativa i a nosaltres mateixes. Aquests principis vetllen pel desenvolupament integral de la persona dins d’un centre educatiu de les persones i per les persones. On es visqui la convivència real i un acompanyament respectuós. On la confiança, l’autogestió i la corresponsabilitat en la presa de decisions sigui el motor d’aprenentatge i de creixement personal.
Davant dels moments de creixement com a societat que viu la societat Catalana ens veiem a la necessitat de refermar els nostres principis i manifestar la nostra tristesa en observar totes les actuacions que van en contra de la capacitat dels pobles de tenir la llibertat d’exercir el dret bàsic d’escollir el seu futur i de créixer cap a una societat on es vetlli per la convivència, el diàleg, el creixement, l’autonomia i la confiança cap als col·lectius i persones que la formen.
Per saber una mica més, s’ha entrevistat a alumnes i professors del centre fent les següents preguntes:
1- Com et vas sentir L’1-O? 2- Et va agradar? Per què?
3- Haguessis desitjat uns altres comportaments o aquests ja estaven bé?
Hikima: 1- Jo al·lucinava amb tot el que passava. 2- No, perquè estan bojos! 3- Que haguéssim pogut votar sense agressivitat.
Sergi: 1- Estava trist perquè haurien de deixar votar als catalans. 2- No, perquè hi va haver ferits de molts tipus. 3- Que hagués estat un dia tranquil, sense rebombori.
Fàtima: 1- Trista. 2- No, perquè no m’agrada la violència. 3- Que haguéssim votat sense violència.
Vierna: 1- Enfadada i decebuda. 2- No, perquè no m’agrada la violència. 3- Que ens deixessin votar a tots.
Gerard (professor): 1- Trist. 2- Em va agradar expressar-me, però no em va agradar que per això hi haguessin ferits. 3- Poder-nos posar d’acord sense violència.
Driss: 1- Vaig tenir una emoció que les barrejava totes… una mica estrany. 2- No m’agrada que algú hagi de prendre mal només per poder decidir, però m’agrada que per fi es pugui votar. 3- No feia falta violència.
Eva (professora): 1- Era una barreja d’emocions. Estava trista, em sentia impotent però alhora contenta per haver pogut votar i haver col·laborat en una jornada tan important. 2- Pel que fa a la violència, gens ni mica. Estem al segle XXI, i la gent del poble té dret a fer-se sentir i poder decidir el seu futur siguin independent o no. En canvi, em va agradar veure com el poble estava unit inventant-se les mil i una i aconseguia quelcom històric i poc vist fins ara. 3- Evidentment que sí. M’hauria agradat que la gent hagués pogut anar a votar sense por i sense la presència de la violència.
Aitana Alvarez i Nabil Maanani, redactors del Manresa SiS
