El passat dimecres 11 de març part de l’alumnat no va arribar puntal a l’institut. Entraven preguntant-se per què hi havia professors que havien tallat la carretera a quarts de 8 del matí, quina vaga era i per què.
L’endemà, 12 de març, en entrar a les aules l’alumnat de 1r es va endur una sorpresa. A la seva aula no hi havia 18 taules i cadires com cada dia posades en grups. N’hi havia 27. No podien estar posades per grups, no hi cabien, estaven en 6 files mirant la pissarra.
Una alumna va dir a la professora “però com t’ho faràs tu sola?”. Les cares de perplexitat eren brutals. Va començar la classe, una activitat senzilla (igual per a tothom), un dictat curt i una co-correcció… ràpidament s’aixecaven mans amb preguntes sobre ortografia, però la professora no donava l’abast.
Aquesta és la manera com ho vam explicar a l’alumnat d’ESO del Manresa Sis per què ens queixem. Aquesta és la realitat a les aules, la que hauria de ser al nostre centre. No ho és, no perquè tinguem més professors, no. La divisió en tres grups-classe ha estat una decisió de centre perquè volem acompanyar millor l’alumnat i reduir ràtios, però aquesta decisió repercuteix en les hores de coordinacions i les guàrdies.
Les coordinacions i les atencions individuals les fem igualment per poder fer la nostra feina ben feta. No deixem d’atendre els conflictes, les famílies, parlar amb el cotutor i amb l’equip docent, omplir la burocràcia de qualsevol derivació, i una llarga llista de tasques…
Per aquest motiu vam explicar a l’alumnat del Manresa Sis que els dimecres hi ha professorat de tot Catalunya que es queixa, va vestit de groc i es convoquen vagues. Que aquestes accions i mobilitzacions donen força als sindicats a fer pressió perquè les coses canviïn tal com s’ha aconseguit altres vegades.
Volem ciutadans que lluitin pels seus drets, que es mobilitzin i entenguin que les coses poden canviar.
Volem una educació pública de qualitat.
Comentaris recents