2n BATXILLERAT OCTUBRE 2021
(Fes un clic en la imatge per veure el vídeo)
Com cada any, i ja en fa més de 30, els alumnes de segon curs de batxillerat pels vols del pont del Pilar, tenen una cita amb el Camp d’Aprenentatge de Barruera.
El Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí és un servei educatiu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que ofereix als nois i noies de tots els centres educatius la possibilitat de realitzar una estada pedagògica en un indret de característiques singulars com és la Vall de Boí. Durant l’estada, l’alumnat realitzara activitats pedagògiques en un entorn caracteritzat pel seu ric patrimoni natural, amb les les característiques d’un ambient d’alta muntanya, format per prats i boscos caducifolis al fons de la vall i boscos de coníferes i pastures en les seues parts més altes. També hi trobem un ric patrimoni cultural representat pel conjunt d’esglésies romàniques, declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 2000, així com la festa de les falles, declarada també Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2015.
El primer dia vàrem visitar el Centre de Fauna del Pont de Suert. Aquest va néixer l’any 1995 i inicialment va ser destinat a la conservació, sensibilització i educació ambiental de la llúdriga. Actualment, es dedica als mamífers semi aquàtics (llúdriga i visó europeu, entre altres) i des de l’any 2013 a la cria ex-situ del tritó del Montseny, amfibi aquàtic en greu perill d’extinció.
Es troba ubicat a una part de la Piscifactoria del Pont de Suert, on es cria truita comuna amb l’objectiu de repoblar els rius de Catalunya. Inclou algunes construccions i un edifici típic de les instal·lacions hidroelèctriques dels anys 50 i 60. Allí un monitor els hi va explicar la problemàtica de les espècies invasores, no pròpies del país, com el cranc americà o el visó també americà que desplacen a les espècies autòctones de casa nostra. Seguidament vàrem visitar les instal·lacions, la piscifactoria on hi ha uns dos milions de truites autòctones i les llúdrigues. Vam poder tocar les truites i diferenciar els mascles de les femelles.
Després d’allotjar-nos a l’Hostal i dinar, per la tarda els alumnes d’art van visitar el poble de Durro i la seva ermita i església romànica. Els de ciències vam pujar a una muntanyeta vora el poble per fer un estudi de la vall i estudiar els possibles impactes i riscos geològics que hi pot haver.
El segon dia varem fer la sortida al Parc Nacional d’Aigües Tortes. Els taxis ens varen apropar fins el planell d’Aigüestortes. Aquí va començar una llarga però preciosa caminada fins l’estany Llong. Allí vàrem dinar i després la majoria van pujar a un altre estany, el Rodó. Durant tota la ruta, vàrem poder gaudir del preciós bosc de tardor amb una gamma de colors extraordinària, els pins i avets de color verd intens i la resta de caducifolis amb colors grocs, marrons i vermells.
El tercer dia els de lletres varen visitar les esglésies romàniques de Boí i de Taüll i els de ciències ens vàrem quedar a la vall per fer un estudi hidromorfològic del riu Noguera de Tor i del seu entorn.
El quart dia vàrem anar tots plegats al balneari de Caldes de Boí a fer un estudi de les nombroses fonts d’aigua (més de 30) de tota mena que brollen per tota la vall. Unes d’aigua calenta (de 4 fins a 56 graus), altres pudents amb una forta olor d’ous podrits a causa del sofre que porten, altres amb gust de ferro, etc.
La tornada a peu la vàrem fer per Camí de l’Aigua, un preciós sender que recorre tota la vall, entre mig del bosc, vorejant el riu. Després de dinar vam tornar novament a la plana i als nostres pobles respectius.
Resumint, una sortida plena d’experiències, natura, art i sobretot, convivència i alguna que altra anècdota que millor la deixem al calaix del records.
De part del professors acompanyants volem felicitar a tots els alumnes pel seu treball i bon comportament, tant a les aules del Camp d’Aprenentatge com a l’Hostal, tot i les nits una mica mogudetes per part d’alguns i algunes.
L’any que ve hi tornarem, si tot va bé.
Els professors acompanyants: Quim Capdevila, Roser Torres i Josep M. Mas.
Comentaris recents