L’INS Lo Pla d’Urgell és un centre d’ensenyament secundari públic situat a la vila de Bellpuig (l’Urgell), el qual abasta una zona educativa a cavall de les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell i que ofereix, als més de 400 alumnes matriculats, estudis d’ESO i de Batxillerat (Tecnològic, Científic, Humanístic i de Ciències Socials), gràcies a la dedicació d’una comunitat educativa (professorat, AMPA, personal d’administració i serveis, i personal laboral) que treballa en equip, fomenta el diàleg mutu i s’arrela en l’entorn rural que li és propi.
En aquests anys passats, l’institut ha experimentat un notori canvi, tant en l’interior com en l’exterior, a causa de la posada en marxa de la reforma educativa. El curs 1998/99 es va implantar la primera reforma LOGSE en la seva totalitat, de manera que el centre va acollir ja des dels més petits (1r ESO) fins als més grans (2n Batxillerat). La reforma va comportar una reorganització de l’interior (totes les aules de l’ala sud van condicionar-se per oferir millor espai i prestacions durant el curs 1998-99), i una millora de les instal·lacions, amb la nova construcció del pavelló esportiu.
En el moment actual, ja hem conegut dues reformes més dels estudis secundaris: la LOCE, de curta durada, i la LOE, que va començar a aplicar el seu desplegament el curs 2006-07. El repunt de la natalitat dels últims anys, comença a notar-se a la secundària. Així, el curs 2005-06, hem tingut més de 430 matriculats, de manera que hem tingut tots els espais disponibles del centre dedicats a docència, incloent-hi la històrica aula prefabricada, que ha subsistit 10 anys des d’aquella primera remodelació. El projecte de construcció d’un nou edifici, aprovat el curs 2005-06 per un import de més de 6 milions d’euros) arriba a bon port aquest setembre de 2009, amb la inauguració del centre a les activitats acadèmiques. El vell edifici ha estat enderrocat, amb l’emotiu comiat celebrat per la comunitat educativa el passat 29 de juny. El soroll, les molèsties i altres inconvenients derivats d’una obra d’aquesta magnitud seran història des d’aquest mateix curs 2009-10, i hauran hagut de servir per portar a Bellpuig i zona educativa, una excel·lent millora de la qualitat educativa del nostre institut.
Trenta-nou (39)… i seguim (un pessic d’història)
Tal com ho recordàvem en el llibre commemoratiu del XXX Aniversari, el curs 1970-71 començaren les classes a l’edifici del vell edifici del nostre institut i hi foren traslladades les activitats del Col·legi St. Tomàs. La placa inaugural, conservada a la sala de visites del nostre centre diu:
…Y LOS HOMBRES DE MAÑANA,
SON LOS NIÑOS Y LOS JÓVENES DE HOY…
CONSTRUIDO BAJO EL PATROCINIO DEL ESTADO,
CAJA DE AHORROS DE LA DIPUTACIÓN
DE BARCELONA Y MUNICIPIO;
EN TERRENOS CEDIDOS POR
D. RAMON BERTRAN PONT, FUE INAUGURADO
CON LA ASISTENCIA DEL EXCMO. SR.
GOBERNADOR CIVIL DE LA PROVINCIA
D. JOSE APARICIO CALVO RUBIO,
EL EXCMO. Y RCBO. DOCTOR JOSE PONT Y GOL,
ARZOBISPO DE TARRAGONA, Y
AUTORIDADES LOCALES PRESIDIDAS
POR EL SR. ALCALDE DE LA VILLA
D. JOSE PUJOL CABESTANY
BELLPUIG, 2 DE ABRIL DE 1971
Edifici històric (1970-2009)
Certament, fa del tot estrany haver de llegir aquest testimoni històric, de feliç i joiosa memòria per a tots nosaltres, en la “lengua común” i en l’estil de l’ominosa època del moment. A banda això, hem de deixar constància del nostre agraïment històric cap a les persones que van fer possible que Bellpuig disposés d’aquell imponent institut, en una època que no n’hi havia en gaires poblacions. Dos anys després, i aprofitant l’empenta que el nou edifici havia donat als estudis secundaris, naixia l’Institut de Bellpuig pròpiament dit.
Aquella tardor del 72 veié l’inici oficial dels estudis de batxillerat, sense que calgués sortir fora vila a examinar-se. Naixia administrativament com una extensió de l’institut de Tàrrega, tan sols quatre anys anterior, i afortunadament de seguida cresqué en democràcia i també esdevingué un centre independent des del curs acadèmic 1976-77. Indiscutiblement, el fet més característic i definitori del nostre institut n’ha estat la seva peculiar arquitectura. Amb tota seguretat, es tracta d’un dels primers blocs construïts a Bellpuig. I si tenim en compte que s’aixeca en el vessant de la pujada cap a la carrereta N-II, la seva presència s’ha fet visible i notòria durant aquests decennis des de gairebé tots quatre punts cardinals. Sobretot en els seus primers trenta anys, perquè la darrera onada constructora l’ha anat envoltant d’altres edificis, companys d’alçada i de grandària. Des del seu terrat superior la vista sobre la vila i el nostre entorn rural és imponent. En canvi, sol ser poc coneguda la raó que va motivar aquesta particularitat arquitectònica. I és que els terrenys sobre els quals va construir-se foren una donació d’una família local al municipi amb motiu de la urbanització de l’Avinguda Urgell, que endreçaria el carrer per unir el nucli de la vila amb la “nacional”. Es tractava del Sr. Ramon Bertran, nat a la vila de Bellpuig, però emigrat a Amèrica, on va fer fortuna. La donació d’aquest “indiano” (nom amb què eren coneguts els emigrants quan retornaven enriquits) va possibilitar la construcció del nou centre educatiu.
L’actual Avinguda Urgell, de traç absolutament rectilini, va deixar a la banda dreta, segons que pugem, un petit espai desglossat de la finca original, que va quedar majoritàriament a l’esquerra. Aquest espai era més aviat estret i allargassat, i això condicionà tant l’arquitectura elevada de la construcció com les imitacions que durant una bona colla d’anys ha tingut el pati escolar. On, per cert, uns pins enormes, tan alts com el propi edifici, deixen constància que aquells primers professors i alumnes van voler-lo embellir i proporcionar una mica d’ombra al pati del davant. La primera fesomia del nostre petit “gratacel” tenia forma de L, amb l’ala de davant aixecada de planta baixa, tres pisos i golfes (sempre n’hem dit la part vella), i l’ala de cap al poble més baixa, que amb el temps també s’aixecaria com l’altra, però que llavors només constava de soterrani, que funcionava com a gimnàs, la planta baixa amb el menjador i la cuina i la casa del conserge, i el primer pis ocupat per l’aula de dibuix i la sala d’exàmens. Com a gran novetat, el centre disposava d’ascensor des de la seva mateixa construcció. La donació de la parcel·la per dedicar-la a fins educatius contribuiria amb els anys a desenvolupar aquest nou pol de creixement de la nostra vila. I vistes les coses gairebé quaranta anys després, cal dir que l’èxit urbanístic d’aquest marge dret ha estat absolut. Per la seva banda posterior, la pista esportiva de l’institut ha quedat envoltada completament de cases i carrers, i ara també comença a omplir-se l’altra part de l’Avinguda. La fesomia actual, a la qual ara direm adéu, es va anar forjant a empentes durant els anys fins arribar a la darrera reforma (l’any 1998), amb l’afegiment de la pista posterior, les grades i el pavelló esportiu.
L’edifici històric i l’edifici nou, encara de costat al juny de 2009
Trenta-nou anys després dels inicis, arribarà la piqueta, i tot el solar del vell edifici s’afegirà a la pista esportiva i plegats conformaran el nou gran pati de l’institut. L’edifici nou quedarà col·locat als marges del solar, de manera que tota la superfície de què es disposava ha esdevingut superfície útil, per a l’edifici nou i per al nou pati posterior. La concepció arquitectònica d’aquest nou IES, més enllà dels gustos personals, és impecable: la façana de l’Avinguda Urgell és imponent, allargassada avinguda avall, amb les tres vidrieres de dalt a baix de les tres escales d’emergència, la central i les laterals. Aquesta façana és expressament opaca, trànsit de l’avinguda i a la calor del sol de tarda, tal com passava fins ara a la part vella. En canvi, totes les aules i dependències del centre queden obertes per la part posterior, amb grans finestrals, encarats al sol de l’est i del matí, molt més agradable i desitjable durant l’hivern, quan no s’ajau la boira. El complex quedarà acabat amb una llarga marquesina que lligarà l’edifici principal amb el pavelló, tot cobrint les grades. De manera que hi haurà espais d’ombra i a recer de la pluja. En definitiva, un nou edifici singular, que volem digne successor del seu antecessor, que esdevingui funcional i pràctic, i que perllongui la “llegenda” del vell institut. A això hi hauran d’ajudar els més de 6 milions d’euros invertits, però encara més decisius seran la il·lusió i les ganes renovades curs rere curs de totes les persones que formem aquesta gran família de la comunitat educativa de l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig.
Josep M. Mir, director (juny 2009, Revista LO GRIPAU)
INAUGURACIÓ DEL NOU EDIFICI DE L’INSTITUT
22 de desembre de 2009
M.H. President de la Generalitat de Catalunya, H. Conseller d’Educació, Il·lm. Alcalde de Bellpuig, autoritats, benvolguts companys, pares i mares, alumnes, i assistents a l’acte d’avui d’inauguració oficial del nou edifici del nostre Institut,
Per a la nostra petita i rural comunitat educativa, formada pels pobles de Bellpuig i pedania de Seana, Ivars d’Urgell, Barbens, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Preixana i els Omells de Na Gaia, pobles i viles a cavall de les comarques de l’Urgell i del Pla d’Urgell, aquesta inauguració del nou edifici de l’institut és un moment de joia i d’il·lusió.
Representa el compromís de la nostra generació amb aquells qui, ara fa prop de 40 anys, van entossudir-se a crear un institut en una petita vila com Bellpuig, amb un magnífic edifici per a l’època, que tan emotivament vàrem acomiadar el mes de juny passat. Els esforços que hi van esmerçar encara són recordats i l’encert i la visió de futur que varen tindre han de ser valorats i reconeguts: l’aposta per la formació i l’educació del jovent ha comportat al llarg dels anys una inversió impagable. Ha estat indubtablement l’actuació més encertada per al nostre desenvolupament i cohesió socials. Perquè no hi ha res millor al món que creure en les persones i en la seua educació.
De tot cor i en nom de tota la comunitat educativa, vull agrair la tasca de tots aquells que han col·laborat perquè la renovació física del nou edifici sigui ara una realitat. El nostre agraïment, doncs, per als qui ho van començar a somiar, per als qui ho van perseguir, per als qui hi han treballat a fons, per als qui ara toca de fer-lo rutllar i gaudir-se’n. Aquesta fita ha estat una obra de molts, una obra de tots nosaltres.
Permeteu-me que faci especial menció de la nostra gratitud, en primer lloc, al govern i a l’administració eductiva, als quals tan sovint exigim i critiquem, però a qui avui toca de reconèixer la bona feina. Vull rememorar el moment en què es va pendre la decisió de tirar endavant un edifici d’obra nova de dalt a baix, per l’emoció amb què es va fer per part de l’aleshores Director dels SSTT del Dept. d’Educació a Lleida, Sr. Carles Vega, el qual havia estat professor i cap d’estudis del nostre centre i, per tant, coneixia ben a fons la problemàtica del vell edifici. També vull fer esment de la sensibilitat de les subsegüents autoritats educatives a Lleida (fins a l’actual Director, Sr. Antoni López), a les quals incansablement hem anat a visitar un i altre cop i en les quals hem trobat sempre el suport demanat. Estenem la nostra gratitud a la tasca del personal dels diferents serveis tècnics de la Delegació territorial. I també molt cordialment a la nostra inspectora, Sra. Carme de Andrés, que sempre i en tot moment ens ha acompanyat i animat al llarg d’aquest procés amb la seua energia i saber fer.
El nostre regraciament també per a les autoritats del municipi de Bellpuig, que sempre han sabut compendre la importància d’aquest projecte. Recordo, ara ja amb nostàlgia, les visites, reunions, trucades i quilòmetres fets al costat de l’anterior alcalde Sr. Josep Pont per fer entendre la necessitat d’aquesta obra. I cal esmentar també la col·laboració de l’alcalde actual, Sr. Ramon Jounou, en tot allò que ha facilitat el desenvolupament d’unes obres complexes i de la urbanització de l’entorn.
La nostra gratitud a tots els professionals amb qui hem treballat: de l’empresa constructora, el director tècnic de l’obra i els arquitectes, tots els quals ens han deixat –més enllà d’opinions estètiques i de colors- un edifici modèlic, conceptualment molt ben pensat, i amb tots els avantatges i funcionalitats d’un centre de secundària modern i al dia.
I gratitud, en fi, a tots vosaltres, alumnes, pares i mares, personal del centre, companys professors i professores per la paciència, la comprensió, i quan ha calgut col·laboració rebudes. No puc deixar de referir-me a la tasca callada, però continuada i finalment imprescindible, de dues persones, de dos dels nostres: del Sr. Pere Boleda, President de l’AMPA i recent mestre forner artesà de Catalunya, gràcies a la visió, tossuderia i economia del qual avui disposem d’una cuina i menjador envejables i bàsics per a un centre com el nostre que té la meitat dels alumnes de transport; i de la Sra. Palmira Ortiz, profe de mates i coordinadora informàtica, la dedicació desinteressada de la qual, estiu i hivern, nit i dia, ha estat i és un exemple de responsabilitat i eficàcia per a tots nosaltres, els seus companys.
Felicitem-nos, doncs, d’aquest nou institut i sapiguem-lo aprofitar i gaudir si més no tant com l’antic, que siguem capaços de fer-lo digne successor del seu antecessor. Tot i que sabem, perquè així ho deien els padrins, que un bon mestre sota una figuera sap ensenyar. O sigui: que ara ve la tasca de debò, encara molt més àrdua que la de construir un edifici nou: és la tasca d’ensenyar i d’educar al llarg de les hores del dia, al llarg dels dies de la setmana. I aquesta tasca, per molt edifici nou, per molts ordinadors o llibres digitals, no pot ser una bona i efectiva tasca si no va acompanyada d’aquella màgia de l’esforç entre professors i alumnes, que són una màgia i un esforç fets de pessics renovats d’il·lusió i de ganes, de responsabilitat i d’obligacions (tantes almenys com de drets) per part de nosaltres professors, de vosaltres alumnes i famílies, de l’administració educativa i de la societat sencera, per fer que de debò l’educació sigui el pilar veritable del progrés de les persones i de la societat.
Que aquest acte d’inauguració, en els dies que commemorem el 650è aniversari del Govern de la nostra nació, i en la companyia del 128è President de Catalunya, ens serveixi d’esperó per a la responsabilitat, la professionalitat, la generositat de fer presents aquesta màgia i aquest esforç educatius a cada moment d’ara endavant. Enhorabona a tota la nostra comunitat educativa. Per molts anys, nou institut de Bellpuig!
Josep M. Mir, director
