Abril Varela Griñó – 1r Batx B / Ona López Jounou – 1 Batx A / Lavinia Anca Musca – 1 Batx B
Ara ja fa uns mesos, entre setembre i octubre, tant als meus companys de 1r Batxillerat com a jo ens va arribar un correu on ens donaven la possibilitat d’accedir a diferents cursos relacionats amb el món de les ciències organitzats per la fundació La Pedrera. Ja fa uns anys que m’interessa el tema de les ciències així que vaig informar-me sobre els diferents cursos que podia realitzar i vaig optar per entrar a un titulat “Joves per la Medicina”. El curs consta de diferents sessions que es realitzen en diferents hospitals de Barcelona, on s’ensenyen diversos conceptes de les especialitzacions de la medicina, des de l’oncologia fins a la salut mental.
Per poder entrar al curs el primer que vaig haver de fer va ser inscriure’m, ficar les meves dades i el meu historial acadèmic. Seguidament, em demanaven dues cartes de recomanació de dos professors de l’institut i, a més a més, també vaig haver d’escriure dues cartes. La primera es basava a explicar dos punts: el primer era per què l’interès per aquest curs i el segon tractava de definir-te, tant la personalitat com els punts fluixos i els forts. En la segona carta s’havien de redactar unes línies sobre les aficions d’un mateix fora de l’àmbit acadèmic. Finalitzades aquestes cartes només feia falta esperar. Uns dies després em va arribar un correu informant-me que havia estat acceptada al curs.
Ara ja s’han realitzat dues sessions de 4 hores cadascuna del curs i la veritat és que són molt interessants i enriquidores. La primera que vam realitzar, fa dues setmanes, tractava de les malalties cardiovasculars, on primer de tot vam fer teoria sobre el cor: el seu funcionament, les seves parts… Seguidament, vam poder fer una ecografia en directe del cor, vam visitar l’UCI i la unitat de semicrítics, ens van explicar les diferents màquines que s’utilitzaven i finalment vam poder endinsar-nos més en el camp de la investigació realitzant una part de la tècnica anomenada Western Bolt, que en el cas que ens van ensenyar s’estava utilitzant per esbrinar si la insuficiència de ferro podia provocar insuficiència cardíaca. La segona sessió que vam fer tractava de les malalties respiratòries on primerament, igual que en l’anterior sessió, ens van explicar el funcionament dels pulmons, les seves parts, les seves utilitats… En acabar la part teòrica vam tindre l’oportunitat de poder entendre les diferents maneres de detectar insuficiència respiratòria, com per exemple l’auscultació, i també de realitzar amb les nostres mans una toracocentesi-evidentment a un maniquí-, pràctica que realment em va fascinar. Seguidament, vam poder observar un cas real de COVID-19 d’aquell hospital i, mitjançant el cas, ens van poder explicar els diferents tipus de mascaretes que hi havia per poder administrar aire (les ulleres nassals, la Ventimask…) i també ens van ensenyar a muntar-les i a ser capaços de triar la que és més adient per cada cas. Per finalitzar, pràctica que també em va semblar fascinant, vam poder realitzar una broncoscòpia a partir d’una simulació d’alta tecnologia.
És evident que aquest curs em sembla una gran manera de preparar als alumnes de batxillerat per la carrera que els agradaria fer o per ajudar-ne a alguns a acabar de decidir-se. Jo el recomano, inclús si un no té clar cap a quines rames vol tirar, perquè són cursos d’alta qualitat i molt curiosos i captivadors.
Abril Varela Griñó. 1B
A mitjans de setembre d’aquest any, els alumnes de 1r de Batxillerat vam rebre un correu de l’institut que informava sobre diversos cursos científico-tecnològics organitzats per la Fundació Catalunya La Pedrera amb l’objectiu d’ajudar els estudiants a orientar el seu futur professional. Després de donar un cop d’ull a la pàgina web vaig trobar-ne un que em va cridar l’atenció i, en llegir sobre què tractava, vaig saber que estava fet per mi. Es tracta de Joves per la Medicina, un curs orientat a estudiants de Batxillerat que estiguin interessats en carreres relacionades amb la Medicina. El seu objectiu és que els participants puguin conèixer de primera mà com es treballa en un hospital tant en l’àmbit d’assistència com en el de recerca i es duu a terme durant divuit sessions de quatre hores repartides entre els dissabtes del mes de novembre del 2021 fins al mes de maig del 2022. Aquestes consten d’una part teòrica i una part pràctica per poder tractar tots els serveis desenvolupats i, per aquest motiu, es realitzen de manera presencial en diversos hospitals de Barcelona com l’Hospital del Mar, l’Hospital Clínic i l’Hospital de Sant Pau, entre d’altres. Durant les sessions, guiades per doctors i doctores dels serveis, es parla de ginecologia, nefrologia, psiquiatria, traumatologia, nutrició i dietètica, malalties infeccioses, càncer, cirurgia, genètica, pediatria, neurologia, endocrinologia, cardiologia, pneumologia i trasplantaments.
El cas és que vaig decidir apuntar-m’hi perquè l’àmbit de la medicina m’apassiona. Tot i això, des d’un principi vaig ser conscient que era difícil entrar, ja que el programa només acull un total de cent cinquanta estudiants. Per a la inscripció, vaig haver d’enviar el meu expedient acadèmic de l’ESO així com dues cartes. En la primera s’havien d’explicar les raons per les quals teníem interès en cursar el programa i fer una breu descripció de la nostra personalitat, i en la segona havíem d’exposar les nostres aficions. A més, dues professores també van haver d’enviar una carta de recomanació. Uns dies més tard, vaig rebre un correu confirmant que havia estat seleccionada per a participar-hi.
L’experiència va començar el dia 20 de novembre i els escollits vam ser dividits en grups de vint-i-cinc persones per poder realitzar les sessions de manera rotatòria pels diferents hospitals. En el cas del meu grup, la primera sessió va tenir lloc a l’Hospital Universitari de Bellvitge on ens vam endinsar al món de la cardiologia. Vam parlar de les malalties cardiovasculars i dels seus impactes, vam visitar les unitats de crítics i semicrítics, vam realitzar un ecocardiograma a un voluntari i, finalment, vam elaborar una activitat de recerca. D’altra banda, el passat 27 de novembre vam realitzar la segona sessió, al mateix hospital, basada en pneumologia. En aquesta vam aprendre com funcionen els pulmons, quines malalties respiratòries existeixen i quins tractaments es poden aplicar; vam realitzar una espirometria, una punció pleural i una broncoscòpia mitjançant una simulació; i ens van exposar un cas real de COVID-19 que havia passat per l’hospital per tal d’aprendre a utilitzar els dispositius per a proporcionar oxigen als malalts.
Està sent una experiència molt interessant i enriquidora i espero aprendre molt i així poder encaminar el meu futur universitari. Per tot això, animo a tots aquells estudiants interessats en l’àmbit de la medicina a participar en les pròximes edicions.
Ona López Jounou – 1r Batx A
“Aplicació interactiva orientada a l’entreteniment que, a través de certs comandaments o controls, permet simular experiències a la pantalla d’un televisor, un ordinador o un altre dispositiu electrònic” és la definició de diccionari per videojoc. Hi ha milers i milers de categories, i és veritat, que n’hi ha que no s’haurien d’haver inventat, perquè o permeten que els menors els juguin o no aporten res a qui els juga. Normalment el que aporta un videojoc és un augment de la capacitat de reacció, de les habilitats cognitives, ajuden a tenir un pensament crític, és a dir, a veure les coses d’una altra perspectiva, crear estratègies en grup o individualment, l’ensenyament de nous idiomes i un increment de la motivació.
És una paraula amb un significat connotatiu, es a dir, per un adolescent vol dir diversió, fugir de la realitat, concentració, dedicació, competició i amistat. Per un pare o una mare vol dir totalment el contrari: dependència, insomni, violència, menor rendiment acadèmic i desenvolupament d’enfermetats mentals i físiques.
“La variable del rendiment acadèmic no només és afectada per l’ús dels videojocs, sinó que les hores d’estudi i la percepció d’autoeficàcia s’han evidenciat predictores de l’èxit escolar.”
⎯diu una investigadora. ”Hi ha més possibilitats que els alumnes obtinguin qualificacions altes si creuen en la seva capacitat i el procés d’aprenentatge no els produeix ansietat.” Batxillerat n’és un perfecte exemple. Tenir l’agenda plena de deures i treballs, que tots hi podem estar d’acord, que només són per omplir l’únic temps lliure que té l’alumne, provoca un notable augment d’ansietat i estrès i fa que no hi hagi aquesta confiança en ell mateix, que no cregui en la seva capacitat de poder complir unes certes tasques.
Però no es tracta només dels videojocs, sinó de l’interès per la tecnologia, pel futur.
A qui no li ha passat a classe que el professor no sabia com arreglar la pantalla de l’ordinador o el projector fins i tot? Tots en hem vist reflectits en aquesta situació algun cop i més d’un sabia com arreglar-ho i no va dir paraula.
Jo disfruto molt més davant d’una pantalla fent qualsevol treball amb un elevat nivell de concentració, que fer dues hores de la mateixa assignatura, que no m’interessa ni me’n recordaré d’aquí 1 any i que, sent francs, no em servirà de res.
Noves Tecnologies.
L’objectiu d’aquest curs és promoure l’esperit tecnològic i innovador que permetrà entrar en contacte amb els avenços tecnològics en el sector de les TIC, i que ajudarà a veure de primera mà quin és el treball que realitza un enginyer en sectors com els de Desenvolupament i Programació Web, Desenvolupament d’Aplicacions Mòbils, La Robòtica al Servei de les persones, les Tecnologies d’Internet i Ciberseguretat i els Videojocs.
En aquest curs, m’agradaria incrementar la vocació i la motivació tecnològica i innovadora i espero que m’ajudi a orientar-me pel meu futur acadèmic i professional.
Ens diuen que escollim el que ens agrada, el que ens crida l’atenció. Fins fa poc vaig decidir canviar-me de batxillerat. Vaig passar de voler fer l’humanístic a fer el tecnològic. Un gran canvi, tenint en compte que jo no vaig fer cap assignatura relacionada amb aquest batxillerat.
Vaig conèixer algú que em va introduir en aquest món, i li dono gràcies. Perquè vull dedicar-m’hi a les noves tecnologies per crear, innovar, dissenyar, implantar noves arquitectures de comunicació. I avui dia hi tinc un “factor geek”, un amor pur per les sèries, videojocs, pel·lícules, còmics, i aparells tecnològics d’última generació.
Com diuen els meus pares: “Invertir en educació és invertir en el teu futur i ho fas només per tu, per ningú més. No deixis passar les oportunitats.”
Lavinia Anca Musca 1r Batx B
Comentaris recents