Les guanyadores de les diferents categories del concurs de Sant Jordi són:
-Narrativa: Montse Téllez.
– Poesia: Trini Maya.
– Fotografia matemàtica.
1r i 2n ESO: “15 milkes de perímetre” – Fatoumata Barrow
3r i 4t d’ESO: “Separació vectorial” – Montse Téllez.
– Pictures and words: Montse Téllez.
Obres guanyadores:
“Trobo a faltar”, de Montse Téllez. 1r premi de Narrativa.
Quan trobo a faltar aquells viatges en els quals no m’havia de preocupar per res. Els dies abans d’embarcar-nos a les nostres aventures. Els pares carregant tot al vell cotxe blau. No era dels millors automòbils que n’hi havia, però el meu pare sempre deia que si ens podia portar de viatge, doncs no importava. El maleter ple de maletes i motxilles perquè la meva germana no sabia triar entre les seves nines o els seus vestits i la meva mare amb els seus “per si de cas”.
Trobo a faltar aquells discursos de part de ma mare dient-me que estigués quieta i deixes a la meva germana en pau. La rialla de mon pare per l’escena que estava presenciant. També la cara de la meva germana al veure aquells escenaris en els quals podia veure des de muntanyes, fins al mar Mediterrani. El nostre mar, en el qual passen tantes històries de persones desconegudes. Enyoro els dinars en família en aquells restaurants de carretera, perquè la meva germana i jo els hi havíem dit als nostres pares que ens moríem de gana i sempre, sortíem guanyant.
Trobo a faltar llegir llibres al cotxe. Quan trobes l’idoni, pots passar-te hores i hores explorant, navegant entre les seves pàgines, com si ningú et pogués molestar. Els autors et mostren una mica de la seva ànima entre aquells capítols, plens de grans viatges, personatges estrafolaris que et porten a una altra realitat. És com si el teu cos i la teva ment es separessin. Si bé alguns et deixen mal sabor de boca, n’hi ha d’altres que et deixen fascinat amb els seus escenaris, amb les seves històries, que fins i tot, t’arriben al cor.
Trobo a faltar aquella sensació en arribar al nostre destí. Aquells paisatges preciosos, plens d’herba verda i moltes flors. O aquelles platges d’aigua transparent, on gairebé podies veure els teus peus només mirant cap avall. Tampoc m’he d’oblidar de les muntanyes, aquells llocs tan infravalorats per la joventut. Sempre m’ho he pensat, per què no els hi agrada? Serà per coses precioses que hi ha: els ocells piulant tot el dia, la tranquil·litat, el soroll de l’aigua baixant pels rius. I el que més m’agrada: el silenci. Sé que he dit que hi havia tots aquells sorolls, però en conjunt formen una mena d’ambient, en el qual podia fer de tot. No sabria explicar-ho, perquè ho has de sentir, però només diré que, és molt agradable llegir en ambients com aquells.
Moltes vegades no apreciem el que tenim fins que el deixem passar. A mi m’ha passat diverses vegades. Algunes per falta d’admirar el que tinc al voltant, d’altres perquè sí. Ara ja sóc “gran”. I sé que molts em dirien que encara puc tenir moltes aventures, però els hi diria que no és el mateix. Tot és molt més complicat quan creixes. Deixes de preocupar-te pel destí al qual aniràs i prefereixes tancar-te en tu mateixa. La veritat és que no sé si sóc l’única a la qual li passa, però jo només sé que, trobo a faltar els viatges amb la meva família i les nostres aventures.
“El viatge”, de Trini Maya. 1r premi de Poesia.
Quin viatge va ser aquell, quina sort,hi va
haver corbes, però va ser bo, l’amor, un viatge
amb corbes, que és bo de debò.
Hi som aquí, en aquest instant, vivint el
moment, que tant hem esperat, poder estar
junts, sense problemes, l’amor, un viatge que també té penes.
L’amor no només és atracció, també pot ser
amistat, passió o calamitat, sempre que sigui un amor sá,
serà un amor de veritat.
Quina sort tenen aquells que comencen a
estimar, i són respostes, perquè l’amor
incorrecte, fa mal fins als ossos, som aquí, ara,
en aquest instant, el viatge que tenim,
anomenat vida, és fenomenal, colossal, el millor viatge que es pot tenir,
i el que viuràs,
aprofita’l, que ells tenen raó, el viatge, de debò,
es viu amb corbes i marejos, però també amb
rialles i bones cançons, el viatge de la vida,
és estrany en si, tu només disfruta’l,
perquè passarà tan ràpid…
com un instant.
Pictures and words. Montse Téllez.
“Books are fantastic. With them, we can go to other sites with our imagination. It has so much power that we can be in fantastics places and live a lot of adventures thanks to the words and its writers.”
