Durant aquest trimestre hem fet un viatge d’Humanitats a segon d’ESO que ens ha servit per anar més enllà d’Europa (el seu títol) i conèixer altres cultures a l’edat mitjana. És per això que hem treballat el concepte d’eurocentrisme i aquí ha quedat reflectit aquest treball.
Per eurocèntric i eurocentrisme entenem la concepció segons la qual les persones (Europees) consideren/m Europa com a centre de la història i de la civilització humanes, fent així que la nostra manera de veure les altres parts del món estigui influenciada per aquesta manera de pensar. És per això que m’agradaria parlar d’aquest tema des del meu punt de vista, d’una persona europea i estudiant.
Si ens hi fixéssim, trobaríem diversos exemples d’eurocentrisme a la nostra vida. A la meva, per exemple, podria començar parlant del temari que es treballa a les classes d’història, que és definit pel currículum general. Podria seguir amb els llibres que sense intenció de fer-ho, solc llegir, llibres que se centren en la manera de viure europea. També els mapes que veiem, sovint segueixen la projecció de Mercator, una manera de fer els mapes que fa que Europa i Amèrica del Nord siguin més grans del que en veritat són.
Però, que passaria si tot això s’eliminés? Tot i que eliminar aquesta idea al complet és pràcticament impossible, crec que sí que podrien canviar diversos aspectes de la nostra vida. És per això que en el seu treball, l’autor Walter Mignolo (2010), diu que cal canviar la manera en què pensem per qüestionar les idees que posen Europa com a centre de tot. Per fer-ho, cal mirar la història des del punt de vista dels pobles que van ser colonitzats i valorar altres formes de coneixement que han estat obviades per la cultura europea. La descolonització vol obrir espais per a més diversitat cultural i de coneixement, i no només seguir la visió d’Europa com a model a seguir.
Si algun dia, utòpicament, tot això s’eliminés, crec que arreu del món canviarien bastants coses. Personalment, les notícies serien diferents, coneixeria molta més història, altres cultures i tradicions tindrien lloc al nostre calendari i tindríem una visió més àmplia del món.
En conclusió, l’eurocentrisme, vulguem o no, està molt present a les nostres vides i a la manera que tenim de veure el món. Tot això no vol dir que no hàgim de prioritzar els estils de vida, costums i estudis del nostre país sinó que hem d’anar de tant en tant més enllà, veure altres maneres de viure i considerar-les tan vàlides com les nostres.
Aina Palacios, alumna de 2n d’ESO B
Ritimo. (s.d.). El eurocentrismo o el mito de la modernidad capitalista como horizonte único. RITIMO. Recuperat de https://www.ritimo.org/El-eurocentrismo-o-el-mito-de-la-modernidad-capitalista-como-horizonte-unico
Nabarralde. (s.d.). El eurocentrismo. Nabarralde. Recuperat de https://nabarralde.eus/es/el-eurocentrismo/
Sergio Caba i Gonzalo García(2014). El eurocentrismo. Revista. SciELO. Recuperat de https://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-65682014000200003
Equip editorial, Etecé (5 de març de 2025). Eurocentrismo. Enciclopedia Concepto. Recuperat de https://concepto.de/eurocentrismo/
