Dimarts 20 d’octubre
7.15h- Surto de casa amb la maleta… quins nervis! Pensar que d’aquí a unes hores serem a Itàlia… no m’ho puc creure!
9h- Arribem a l’aeroport de Barcelona després d’una hora de viatge amb autobús. És grandiós, em sento tan especial, veure tanta gent desitjant arribar al mateix lloc que nosaltres, els meus companys de classe tan entusiasmats… M’encanta!
14h- Acabem d’arribar a Itàlia. Els italians ens sorprenen amb una càlida acollida, primer ens abracem tots plegats i busquem l’alumne italià que ens acollirà a casa seva. Després, els professors ens fan asseure en una petita sala on hi ha un escenari. Tots els estudiants italians estan preparats i disposats a fer-nos gaudir d’aquesta tarda amb un petit concert amb nois i noies que toquen l’acordió, la flauta travessera, instruments de percussió, el piano i la guitarra. El concert ha estat genial. Després fem un piscolabis amb beguda i dolços… i evidentment, música d’ambient de la més actual.
Seguidament anem a la central hidroelèctrica i observem tota la maquinària que s’hi amaga. Llavors cadascun nosaltres va amb la seva família. Jo he tingut molta sort: m’ha tocat una família molt amable i acollidora, hi estic molt a gust.
A la nit, anem a un centre comercial que hi ha a la petita ciutat de Darfo i sopem en un restaurant. El menjar és boníssim, però no m’ho he pogut acabar tot. Hem tingut una càlida conversa en anglès (i de vegades en castellà i en italià) i finalment hem anat a casa tots plegats, ens hem posat el pijama, hem mirat pel·lis i hem parlat. Hem rigut molt!
Andrea Gildau
Dimecres 21 d’octubre
Quan em vaig llevar del llit, em sentia diferent dels altres dies, era a casa d’en Thomas, la meva parella d’Itàlia. Em vaig vestir i vaig enllestir la motxilla. Més tard, vaig anar a menjar l’esmorzar que m’havien preparat: llet amb galetes.
En sortir de casa, la mare d’en Thomas va anar a una fleca i va comprar uns entrepans. En arribar al seu institut, vam anar a una muntanya a veure unes roques amb uns dibuixos. Eren dibuixos de fa molt de temps. Hi havia homes caçant mamuts, detalls d’agricultura, de ramaderia…
A l’hora d’esmorzar, vaig veure que els italians menjaven molt. Em vaig menjar un entrepà, una pasta de xocolata i un suc de pera. En tornar a l’institut, vaig anar a casa d’en Thomas i vaig parlar amb el meu pare per Skype.
A la nit vam anar a un restaurant a sopar. Hi havia alguns nens italians i alguns catalans. Els que faltaven eren fent un gelat en un altre lloc. Al restaurant, vam parlar anglès amb l’ajuda del traductor.
En arribar a casa d’en Thomas, estava mort de son. Em vaig estirar al llit tan còmode que hi havia i em vaig adormir de cop.
Biel Fall
Dijous 22 d’octubre
Aquest matí m’han despertat: la ràdio-despertador de l’Alice (la nena que m’acollia), els seus pares i la seva germana que venia a buscar la roba allà on jo dormia. Cansada per les activitats d’ahir, m’he aixecat i m’he vestit. Quan he acabat, he anat a esmorzar: a la cuina l’Elena, la mare de l’Alice, ja m’havia preparat el dinar per anar a l’excursió d’avui a Montisola, una illa de 19 quilòmetres de diàmetre, la més gran dintre d’un llac a Europa.
Per arribar-hi hem anat a l’estació de tren de Darfo i n’hem agafat un que ens ha dut fins a les ribes de l’Iseo, el llac que envolta Montisola. Allà hem agafat un ferri fins a l’illa, i quan hi hem arribat, ens hem posat a caminar fins a no poder més: per pujades i baixades, per la vora del llac o entre jardins privats i carrers de bars amb quatre gats (al final hem fet tres quarts de l’illa a peu!) fins arribar al Museu de la Xarxa de Montisola, on ens han explicat moltes coses sobre les xarxes. Tot seguit hem anat al lloc on feien les xarxes i ens n’han donat alguns retalls. Al final hem anat a un jardí públic amb taules per menjar. Jo m’he estimat més seure a la vora del llac i he vist un cigne preciós.
Quan hem acabat, hem desfet el camí i hem tornat a caminar cap al ferri, i aprofitant l’oportunitat que encara teníem una estona, hem anat a comprar algun record. Al cap d’una estona ja ha arribat el vaixell, que ens ha dut fins a la riba altre cop. Quan per fi hem arribat a Darfo, les famílies ja ens esperaven.
Al vespre ens hem reunit tots els alumnes italians amb les seves famílies i tots els alumnes catalans. Les famílies ens han convidat a tots a un restaurant del poble on hem sopat, hem ballat i la Franca (professora italiana) ha fet un discurs.
Després he anat amb l’Alice i la seva mare cap a casa, on ja hi havia la resta de la família, m’he posat el pijama, i me n’he anat a dormir.
Agnès Marco
Divendres 23 d’octubre
A les 7 del matí jo ja estava despert. La mare del meu company italià va venir a despertar-nos. Em vaig fer l’adormit i quan se’n va anar em vaig llevar.
Vam acabar d’esmorzar i ja era hora d’anar a l’escola. Els pares del meu company es van acomiadar de mi amb uns regals. Vam arribar a l’escola i els seus germans, que eren tres, em van dir adios i se’n van anar corrent, no sé si perquè no volien que els veiés plorar o perquè arribaven tard.
A l’escola tots ploràvem. Els italians que acollien, els que no i nosaltres. Després de tantes llàgrimes, a un quart de 10 mes o menys, vam pujar a l’autobús que ens portaria a Bèrgam per agafar l’avió. A les 11 del matí arribàvem a l’aeroport, i una vegada passats els controls vam tenir mitja hora per comprar alguna cosa de record o una mica de menjar per l’avió.
Era la segona vegada que anava en avió i estava molt nerviós, però l’Andrés, que seia al meu costat, em va tranquil·litzar. A les tres de la tarda ja érem a Barcelona. I en arribar a Girona ens anàvem recordant dels deures i dels exàmens que havíem de fer.
Fran Ortega
