Durant aquest segon trimestre, l’alumnat que assisteix a l’aula d’acollida ha realitzat un taller de Rap gràcies a la iniciativa de l’organització Òmnium. Han gestionat i organitzat una sèrie d’activitats per promoure el català a les escoles i instituts. En el nostre cas, l’associació Versembrant ens ha ajudat a crear un rap amb l’alumnat!
Han fet diverses sessions on ha creat primer la lletra de la seva cançó i després s’ha portat a terme la gravació. Us deixem algunes fotografies del procés i l’enllaç al nostre compte de youtube per escoltar la cançó: RAP Aula d’Acollida.
També us compartim la lletra del rap:
Som animals tancats en una gàbia, aquesta situació em fa molta ràbia.
En això que diu no tens la raó, per alçar la veu cal que siguem tots.
Acceptem totes les cultures d’un país, jo tinc dret a estar aquí.
M’enfaden les mirades pel carrer, això és casa teva i casa meva també.
Som animals tancats en una gàbia, jo vull respecte.
Jo vull persones sàvies, no vull males mirades, jo vull bones paraules.
No importa el color de pell d’una persona, importen els valors així que pensa i reflexiona.
Quan algú migra és perquè vol un futur millor, per això necessitem més respecte i menys rancor.
El que penses fa fàstic, viure aquí no és gens fàcil.
Jo canto rap en català, molt ràpid. Tot el que fem és fantàstic. Tot el que fem és fantàstic.
No hi ha respecte de cap persona dolenta, aquestes paraules ens afecten.
Aquí som persones bones tot i tenir defectes.
En això que dius, no tens la raó, ara t’ho explicaré en aquesta cançó.
Hem vingut aquí per una oportunitat, per estar amb la meva mare.
El racisme no és un joc.
Soc feliç amb el meu color de pell, el que tu dius no canvia la meva forma de ser.
Però una valenta, mai es pot rendir.
Aquesta situació em fa molta ràbia, critiquen les cultures, això no canvia.
Esperant un canvi gran en la humanitat, amaguen les arrels per encaixar a la societat.
Jutgen les persones pel seu color, la seva forma de parlar que provoca dolor,
“¿Qué fue mano?” em critiques per la meva nació, a veure si te n’adones fomentes la desunió.
Hi ha persones que no accepten un altre color de pell, aquestes persones tenen poc cervell.
Em fa molta ràbia que insultin el meu país. Tots som iguals! “Yo no sé de qué os reís!”
A mi m’enfada que les persones no respecten, tu que m’insultes tampoc ets perfecte.
Em diuen que me’n vagi al meu país, doncs potser allà jo era més feliç.
La gent que discrimina és inconscient, però tu sols has d’esperar el teu moment, ser pacient.
“Sólo tienes que seguir tus sueños, sé feliz con ello y vuela cual destello…”
Quan algú m’insulta sento molta tristesa.
Estar tots units és la nostra fortalesa, diferents arrels, la mateixa bellesa.
Contra el racisme Santaco contesta!
