Entre roses i pàgines obertes,
batega una llengua antiga i viva,
com un riu que no vol fronteres
ni paraules prestades per sobreviure.
Avui, diada de Sant Jordi,
la veu s’alça clara i sencera:
no és eco, ni còpia, ni ombra,
és raïl fonda que no es doblega.
Català als carrers i a les places,
als mercats, a les escoles, al mar,
als pobles mrnuts que encara resisteixen
i a les ciutats que volen recordar.
Ni llengua partida ni veu compartida,
som paraula sencera, foc i alè,
de Salses a Guardamar,
de Fraga fins a l’Alguer també.
Que cada llibre siga una espasa,
que cada rosa siga un clam,
per una parla que no es ven ni es cedeix,
per un poble que no es fa menut parlant.
I així, entre dracs vençuts i tinta viva,
escriu el poble el seu demà:
una sola llengua, plena i lliure,
arreu dels Països Catalans.
Torna a florir en cada casa,
creix en la veu de cada infant,
s’arrela fort en cada terra,
i mai no es deixa esborrar.
