“Cal creure amb allò que es fa i ser valent” (I. Blanch)
Entra a la seva aula trepitjant fort. Se’l veu segur de sí mateix i emana carisma per allà on passa. Els alumnes l’observen embadalits, se’l miren admirant-lo, no pestanyegen però, curiosament, es dirigeixen a ell com si es tractés d’un company de classe. Parla gairebé tant ràpid com dibuixa i des del primer moment ens captiva amb les imatges que ha escollit per explicar-nos la seva trajectòria.
L’Ignasi va néixer artista: dibuixava sobre les tovalles roges de casa, veia en sa germana totes les Alícies en el país de les meravelles que a ell l’havien fascinat i es passava el dia escoltant i observant allò que els seus dits després il·lustrarien. La vida l’inspira, ho reconeix. El seu talent artístic l’ha portat a ser l’”escollit” per a desenvolupar encàrrecs i projectes de tot tipus: contes, novel·les, cartells, calendaris i produccions ben diverses. També pintar sobre el mur de Berlín, un dels seus treballs més reconeguts. Tots els treballs porten la seva empremta, un segell inconfusible; els seus traços són característics, fàcilment identificables i, a la vegada, únics.
És el Peter Pan de la il·lustració: la seva presència i la seva estètica emanen color, i els seus gestos irradien una vitalitat contagiosa. Ha sabut interpretar i plasmar l’univers femení en moltes de les seves versions i matisos, però sempre amb aquest toc de fantasia que només l’Ignasi és capaç de donar.
Ens quedaríem a l’Escola de la Dona, ubicada al Centre Francesca Bonnemaison, situat al carrer Sant Pere més baix, en una racó de Barcelona que ens sedueix i ens atrapa. La ruta per les estances d’aquesta Casa Gran en la que s’ofereix una amplíssima oferta formativa ens fa sentir molt ben acollits, però ens hem d’acomiadar. Diem adéu a un treballador incansable, a un especialista en l’art de dibuixar la vida: l’Ignasi Blanch, un l’artista que assaboreix la vida mentre parla d’amor.
Francina Prades
Coordinadora Projecte Diversi-art
3r ESO F
