A l’Institut Ca n’Oriac,
1. Fem vaga perquè volem plantilles estables i perquè no es posin en risc els llocs de treball dels interins.
El nostre institut ha crescut amb la força i l’empenta d’una plantilla formada per nombroses persones interines que han posat molta energia i dedicació al projecte i tenen la il·lusió de continuar formant-ne part. Amb el nou decret de plantilles, el Departament posa en perill aquests llocs de treball. A Catalunya, tenim una taxa d’interinatge d’un 51%. A més, aquesta situació fa que cada curs escolar moltes persones hagin de canviar el seu lloc de treball i un percentatge molt alt de les plantilles s’ha de renovar i, per tant, la continuïtat dels projectes educatius es posa en risc.
2. Fem vaga perquè necessitem els primers dies de setembre per organitzar-nos.
A l’Institut Ca n’Oriac, tenim un pla de treball molt extens que ens permet acollir a les persones que s’incorporen, organitzar-nos mínimament per començar el curs i preparar les activitats especials de la setmana d’acollida. També fem les entrevistes inicials amb totes les famílies i alumnes del centre (més de 250 famílies!!) i organitzem els espais. Si el curs comencés el 6 de setembre, aquesta oportunitat de configurar els nous equips i coordinar-nos per “cuinar” el nou curs seria tan minsa que el que oferiríem als vostres fills i filles baixaria de qualitat. Les jubilacions i reduccions de jornada es fan efectives al setembre, per tant, al juliol o a l’agost seria impossible avançar aquesta feina d’acollida i preparació.
3. Fem vaga perquè el professorat fa molta feina que no és visible.
A l’Institut Ca n’Oriac dediquem les setmanes de juny, de juliol i de setembre a preparar les classes, a organitzar-nos, a coordinar-nos, a fer equip, a millorar els espais, a dissenyar projectes, a fer formació i un llarg etcètera. Mai no hem tingut 3 mesos de vacances.
Cada activitat, cada proposta, cada projecte, cada acció que passa dins i fora les aules és fruit d’una reflexió i un treball col·lectiu del conjunt de docents del centre perquè estem convençudes que l’educació és la clau per a construir un món millor.
4. Fem vaga perquè les retallades afecten directament a la qualitat de l’educació.
Aquestes retallades no són abstractes: afecten directament la qualitat de l’ensenyament que reben els vostres fills i filles. Les retallades havien de ser una mesura temporal per fer front a una crisi puntual; però s’han convertit en estructurals. A l’Institut Ca n’Oriac no hem rebut tots els recursos materials que necessitàvem per començar el projecte. Fins al segon curs de funcionament no vam disposar de personal d’administració a mitja jornada i no va ser fins al tercer curs, que vam disposar de conserge. Fins llavors, les seves funcions van ser assumides pel professorat docent. Actualment, encara ens falten hores de personal com vetlladores, TIS i de neteja. Aquest personal té condicions laborals diferents i no són immediatament cobertes en cas de baixa. D’altra banda, bona part de la formació permanent tampoc està subvencionada.
5. Fem vaga perquè el Departament d’Educació pren decisions sense participació real de la comunitat educativa.
El nou currículum i el nou calendari escolar són exemples de decisions que es prenen sense comptar amb la participació de la comunitat educativa i que els treballadors i treballadores les coneixem a través dels mitjans de comunicació. Estem d’acord que cal fer canvis en educació , però aquests canvis s’han de fomentar amb la participació i consens de la comunitat educativa.
6. Fem vaga perquè no volem que ens obliguin a fer un 25% de les classes en castellà.
Tots i totes sabem que l’ús del català està baixant de forma preocupant especialment entre els adolescents a favor del castellà. A més a més, el nostre institut es troba en un barri on la presència del català és molt minoritària. Per aquest motiu, més que mai, cal defensar la necessitat de mantenir i reforçar l’ús del català a les aules, ja que per molts alumnes serà dels pocs espais on poden aprendre’l i parlar-lo sense vergonya.
7. Fem vaga perquè no s’inverteix prou en educació pública i en els centres educatius.
Actualment, Catalunya inverteix un 3,6% del PIB en Educació, lluny encara del 4,2% del conjunt de l’Estat o del 4,6% de la UE; i encara més lluny del 6% recomanat per la Unesco.
El nostre institut ha tirat endavant amb molt d’esforç per part del professorat i amb molt pocs recursos del Departament d’Educació. En el 4t any de funcionament, el Departament d’Educació no ens ha equipat amb els laboratoris, tallers, espais d’arts i aules de música. Tots els espais que hem habilitat, ho hem fet amb l’esforç del professorat i amb recursos econòmics de funcionament del centre.
