“La meva funció com a directora és intentar que tot funcioni”: Roser Cervera

La Roser Cervera va estudiar els graus de Psicopedagogia i Psicologia, i des d’aquest curs és la nova directora de l’institut Baixamar. Els alumnes de la “Revista digital” Teresa Vilalta, Adrià Suriol i Ayman Benssouna l’han entrevistada, i li han preguntat, entre d’altres temes, sobre els objectius del curs 2018-2019.

Per què et vas plantejar ser la directora del nostre institut?

Aquest institut, el vaig començar juntament amb l’equip directiu que hi havia fa una quants anys. Vam començar de zero. Penseu que crear un institut nou és un repte molt bonic, perquè pots aportar-hi les teves idees. Al cap d’uns anys, vaig decidir plegar, anar a conèixer una altra feina, conèixer un altre centre i després vaig pensar que havia deixat moltes projectes a mitges. Ara tinc l’oportunitat d’acabar-los o continuar-los, i per això estic aquí.

Quins són els objectius que t’has marcat per aquest curs?

Dit així, en general, és difícil, però d’entrada m’agradaria que tothom que entri estigui a gust, tant professors com alumnes. És un objectiu important, per tant vull parlar amb tota aquella gent que estigui incòmoda perquè jo crec que aquí la gent hi ha de venir contenta. Pel que fa a aprenentatge, vull intentar que tothom estigui ben atès; sé que no ho aconseguiré tot amb un any perquè és molt difícil. I, per últim, internament vull ordenar alguns temes de procediment i facilitar la gestió per tenir temps per a altres assumptes.

Quina és la teva funció com a directora?

La meva funció com a directora és intentar que tot funcioni. Tal com ho veig jo, la feina d’un director té a veure amb la gestió, com ara comprovar que les persones que estan fent unes tasques corresponents les facin bé. I supervisar la feina que no funciona bé per intentar donar una resposta quan alguna cosa no funciona.

Per què creus que el centre està creixent tant en nombre d’alumnes?

Perquè treballem per fer les coses bé, intentem apropar-nos a la població i innovar pedagògicament, que és un assumpte que costa, però que vol dir que treballem perquè la manera de portar-vos els aprenentatges a vosaltres, els alumnes, sigui més propera.

Explica’ns el canvi de trenes que heu portat a terme aquest any.

La idea de canvi de trenes, que finalment només hem aplicat a primer, parteix de la idea que tenim un nou decret, que va sortir a l’octubre, que parlava de l’atenció educativa inclusivament. Això ens està dient que hem de procurar que els alumnes aprenguin a l’aula a l’entorn que toca. Amb un grup heterogeni, amb gent de tota mena, amb gent que li costi més, amb gent que li costi menys. Sí que és veritat que quan parlem d’aprenentatges instrumentals, el fet de tenir-los per nivells hi facilita l’aprenentatge. Però quan som a nivells  com primer o segon d’ESO, hi ha un tema d’acceptació, d’autoestima que, per a mi, preval més que l’aprenentatge. Si tu estàs bé amb tu mateix i et sents còmode on ets, és més fàcil que aprenguis que si estàs amb un grup que t’estan dient: estàs aquí perquè no te’n surts, que és com ho veu l’alumne, i no com ho veiem nosaltres. A tercer i quart d’ESO, els alumnes ja són més grans, perquè hi canvia la mirada, i llavors penseu: “Que bé estic amb un grup reduït, perquè em pugueu ajudar”.

Dit això, he de dir que tot plegat d’aquí a un any ho revisarem i decidirem si això funciona o si anava millor abans. Una cosa que tinc molt clara és que les coses no les hem de fer perquè sí, perquè s’han fet les coses sempre igual com a concepte, sinó hem de fer el que creiem que funciona.

Per què els lavabos de l’institut ja no estan marcats amb els dibuixos d’home i dona i per què n’heu tret les portes?

Per a mi, això és un avenç perquè a casa, quan aneu al lavabo, no ho teniu diferenciat. I també perquè hi ha un tema social i cultural actualment relacionat amb el gènere molt complicat. Tots sabeu que en un centre educatiu hi ha una societat diversa, i nosaltres la volem respectar i reflectir amb tolerància. D’aquesta manera intentem normalitzar-ho.

Pel que fa al tema de les portes és per convivència, pels xous que s’hi formen de vegades, com ja sabeu. És més fàcil tenir els lavabos oberts que tancats, perquè si els tenim tancats depeneu d’un professor de guàrdia perquè obri la porta i, per tant, perdeu temps de classe. A més, per una altra banda, tenir la porta oberta té un risc perquè la gent que no té ganes de fer classe es tanca al lavabo a muntar festes, dit així finament.

Solució: podeu anar al lavabo quan vulgueu i tingueu necessitats i no cal que tinguem aquella porta per estar controlant si hi ha algú amagat o no. Tot això ho mirarem i si d’aquí a tres mesos veiem que ha estat un disbarat, tornarem a posar-hi les portes.

Quin és el motiu pel qual la cantina no està oberta aquest any? A les màquines hi posareu aliments saludables?

El motiu és un tema de contractació. En un centre educatiu com que és un centre públic, nosaltres com a gestors del centre hem de fer uns contractes que són “una paperassa total”. Resulta que fa poc ha canviat la llei de contractació pública i des del departament d’Ensenyament ens han dit que fins Nadal no hi haurà tota la documentació a punt per poder fer aquest nou contracte. El contracte que hi havia l’any passat ha caducat amb la qual cosa aquesta persona que hi havia no li podíem renovar. El que hem fet provisionalment és posar-hi les màquines i volem que hi hagi fruita, entrepans, que hi hagi una miqueta de tot. Sobre la pregunta si “contractarem  algú per a la cantina?” Doncs potser sí, més endavant. Ara no ho podem fer perquè és un problema de documentació i gestió però haurem d’anar revisant com va el tema de les màquines.

La travessa a 3r d’ESO; l’intercanvi amb Alemanya a 4t d’ESO, i el viatge a Irlanda a 1r de Batxillerat són sortides establertes o poden haver-hi canvis?

No, en principi això es mantindrà i afegirem, a 1r d’ESO, una sortida d’una nit i, a 2n d’ESO, també. És a dir que tothom a cada curs surti. A 1r d’ESO, una nit per fer cohesió de grup i després anar-ho augmentant. És important que sortiu tots.

Quin és el teu equip? Amb quins criteris el vas escollir?

El meu equip estè format per quatre persones: són el Jordi Font, que és el cap d’estudis; la Patrícia Gasulla, que és la coordinadora pedagògica, i el Joan Carles Acedo, que és el secretari. Els criteris per escollir-los van ser pels seus estudis i pel fet m’hi entengués encara que no hi havia treballat mai tan directament. El Joan Carles, que està de secretari, és d’Economia, per tant ell en sap; la Patrícia, que estè de coordinadora pedagògica, és psicopedagoga, i el Jordi, que estè de cap d’estudis és matemàtic. Els caps d’estudis són una figura important, que ha de tenir les dades, les llistes i tot ben controlat. A més de tot això, també va pesar el fet que que tinguéssim la mateixa mirada pedagògica tots.

Quan acabi el curs, què t’agradaria haver aconseguit concretament?

M’agradaria acabar el curs amb tranquil·litat, que les coses hagin sortit més o menys bé, que la gent estigui contenta. Això, per una banda, i, per una altra banda, poder dir: “mira, hem tingut un bon curs, o les coses que ens hem proposat han sortit bé; i les que no, per revisar-les, que tampoc no passa res”. Sé que no tot sortirà bé i no passa res, i per això no em plantejo aquest curs amb uns grans objectius. Vull dir, és un primer any, i les coses s’han de fer a poc a poc, i a partir d’aquí ja anirem una mica destriant tot allò que hem de millorar.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>