Escrit per Adrià Suriol. Foto feta per Ella Stark
Entrevistem la professora de Llatí Inmaculada Ferrer
- Per què ensenyes Llatí als alumnes? I quants anys fa que ho fas?
Em fascinen les llengües clàssiques i en general sempre m´han agradat molt les llengües: com funcionen, les diferències, les estructures que tenen; ho trobo molt interessant. Ara, amb alguna interrupció, fa uns nou anys que ensenyo la llengua llatina. El que passa és que, enmig, he impartit altres matèries. A més, als professors de Llatí i Grec, com que no arribem a omplir un horari escolar, ens toca impartir altres llengües com ara Castellà, Català, i en el meu cas, també Francès.
- Què vas estudiar per ensenyar Llatí?
Vaig estudiar Filologia Clàssica. Són tres anys amb moltes assignatures comunes entreles diferents filologies, i després ja t’especialitzes en els dos darrers. També tries si fas Llatí o Grec. Jo vaig escollir fer Grec, encara que és el que menys he impartit, perquè depèn dels alumnes que hi hagi o de la planificació que faci el centre educatiu.
· Argumenta’ns més per què vas estudiar Llatí.
Perquè hi tenia facilitat a l’institut. No em decidia entre el Llatí i la Psicologia. A més, durant els estius, treballava en un hotel per guanyar diners per ajudar-me a pagar els estudis; llavors, l’any que m’havia de decidir, estava en un hotel, hi servia les taules, portava begudes , menjar… , i un dia em va tocar una taula on tots eren professors de llatí i grec: els avis i els fills. Aleshores, em van parlar tan bé d’aquesta professió….em van explicar que havien estat molt feliços sent professors, principalment de Grec . Escoltant tot això em vaig acabar de decidir a estudiar Clàssiques; vaig pensar que era una senyal i que ho havia d’estudiar. Bé, per aquesta experiència i també perquè m’agradava.
- A quin lloc del món has pogut parlar la llengua llatina?
El problema, entre cometes, és que t’ensenyen més a traduir que a parlar-lo, però sí que a vegades m’he reunit amb una gent que parla Llatí, neollatinistes, gent que intenta tractar el Llatí com una llengua viva. Bé, també he parlat Llatí amb una noia alemanya, però mes aviat amb gent d’aquí.
- Què és el que més li costa als alumnes que comencen a estudiar el Llatí?
Principalment, tot el concepte de declinacions, de casos i les funcions que fan. És per això que a 4t de l’ESO s’intenta ensenyar amb una metodologia una mica diferent, que no entri tant de cop el tema de casos i declinacions . També la qüestió que no es parla en Lllatí, encara que jo intento fer algun tipus de diàleg perquè sigui una llengua més propera, ja que solament traduir-lo ho trobeu una mica estrany i us costa.
- Per què el Grec ja no és una llengua que s’estudiï a l’institut, i el llatí, sí?
Això es més aviat un problema administratiu, perquè els professors sí que volem ensenyar Grec. De fet, el Grec seria tan important com el Llatí perquè hi ha molt vocabulari que procedeix d’aquesta llengua : científic, tecnològic, artístic… a banda de tota la influència cultural que trobem a la literatura i a les arts en general. La cultura grega està tan present com la cultura llatina. Depèn també de si l’Institut l’ofereix, del suport que des de direcció se li doni i de les altres optatives que hi hagi per escollir. Sembla com si a poc a poc, sense fer gaire soroll, hi hagués la idea d’anar traient el Grec.
- Per què ja no es parla la llengua llatina al món actual?
Això no és del tot cert, perquè nosaltres ara estem parlant Llatí però evolucionat, o sigui, totes les llengües romàniques estan parlant Llatí, però sí que és veritat que el L,latí va arribar a ser en el seu moment, com el francès després, una llengua política i de cultura. Actualment, ha agafat el torn l’anglès. Cada època té una llengua que és més important i que es parla internacionalment, això va passar amb el Llatí. Després va venir el francès i ara és l’anglès . Però, de totes maneres, es parla Llatí amb les llengües romàniques i amb els llatinismes. Això sí, és un llatí evolucionat. Les llengües són com els éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren, però en molts casos queden molts fills; és el cas del llatí i les llengües romàniques.
