Qui va ser Pere Mestres i Albet? L’alumne Pau Carbonell de 2n de Batxillerat hi dedica el seu Treball de Recerca

Escrit per Pau Carbonell Gilabert, alumne de 2n de Batxillerat

Soc un apassionat de la història, segurament fruit de la meva curiositat de saber com funciona el món. Aquest fet m’ha permès gaudir de llargues estones de sobretaula, en què sovint han sorgit converses sobre la gran tasca social feta durant l’etapa republicana per part de polítics vilanovins.

Concretament la idea d’aquest treball de recerca té els seus orígens en una conversa amb el meu avi sobre el fet que diversos politics vilanovins van participar en els governs de la Generalitat abans de l’esclat de la Guerra Civil. Aquest fet em va fer despertar la curiositat per saber qui eren i què van fer. El primer pas fou consultar la pàgina sobre la Memòria Històrica que l’Ajuntament de Vilanova té editada, i allà vaig trobar el nom de Pere Mestres i Albet, que havia participat en diversos governs de la Generalitat republicana i del qual no havia sentit a parlar mai.

En Pau Carbonell i Gilabert, alumne de 2n de Batxillerat

 

A continuació vaig cercar si hi existia cap recull biogràfic en la sèrie ”Retrats’ que l’Ajuntament de Vilanova promociona per divulgar i reconèixer trajectòries destacades de personatges de la ciutat. En Pere Mestres no en tenia cap editat, circumstància que em va posar en guàrdia. Com es podia explicar el poc coneixement que es tenia sobre el personatge? Les escasses referències bibliogràfiques trobades, en comparació amb altres polítics coetanis com Francesc Macià, Joan Ventosa i Roig, em va sorprendre.

Així va ser com es va definir el meu treball de recerca: descobrir aquest desconegut polític republicà i vilanoví. I​nicialment la meva intenció era fer una anàlisi de la seva tasca política, de la seva obra de govern però a mesura que he anat aprofundint en la seva vida he anat descobrint una vida familiar i social molt rica, que m’ha permès acostar-me al personatge i fin si tot mirar-lo amb simpatia i complaença.

En l’aspecte polític he arribat a la conclusió que Pere Metres va ser un home honrat; honradesa entesa com la condició de qui mostra respecte a la rectitud a fer, en el deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent. Pere Mestres va entrar a la política de ben jove i va ser l’orgull dels seus pares veure com era el primer de la família a tenir un nivell d’educació superior. Va arribar a ser perit industrial treballant, a la gran fàbrica del moment, la Pirelli. També va ser professor a l’escola industrial de Vilanova i va aconseguir construir una seguretat personal i un coneixement suficient per participar en els cercles intel·lectuals vilanovins ja des de la seva primera joventut fins a esdevenir un polític de rang nacional.

He pogut descobrir, a partir de consultar diaris de l’època, la seva participació en les reunions i els congressos fundacionals del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel fet que ell fou un dels delegats del partit Centre Democràtic Federalista de Vilanova (CDF), molt influent en la ciutat abans de la Guerra civil. A l’estudiar el paper del CDF he pogut observar la importància que van tenir els moviments i partits locals a l’hora formar el partit ERC. La suma de forces i sensibilitats locals engendren un patit nacional.

Pere Mestres passa de militant del CDF a ser el representant d’ERC a l’àmbit comarcal, més tard, a ser diputat al Parlament i després conseller en diverses ocasions. En un primer moment és conseller en el Govern de Francesc Macià i tot seguit torna a ser conseller en el Govern de Lluís Companys. Durant aquest darrer exercici de govern anirà a presó, arran dels Fets d’Octubre de 1934, perquè va signar juntament amb la resta de govern la proclamació de la independència de Catalunya dins l’Estat Ibèric Federal. També en aquests anys veurà esclatar la Guerra Civil i com els ideals de federalisme es van desdibuixant a favor de postures cada vegada més radicals fins al punt de decidir abandonar el país.

Al llarg dels seus escrits he pogut notar un ideari centrat en la voluntat de servir i millorar la societat des de postulats de l’esquerra social, republicana i federalista. Fou un home d’esquerres que participà en la redacció de lleis a favor de la protecció dels treballador el dret a l’atur, a la jubilació, al dret al treball per les dones i també la necessitat de regular el tema de la immigració.

Sobre el seu àmbit més íntim, m’he trobat amb una important història d’amor entre en Pere i la seva dona, la Dolors. He anat resseguint les seves vivències a través de la gran quantitat de cartes escrites quan Pere Mestres és a la presó i després per decisions que en Pere va prendre al llarg de la seva vida per donar suport a la seva dona, com fou el fet de la dimissió d’en Pere del govern de Companys després de rebre amenaces per part dels anarquistes cap a la seva família o la sortida de Cuba pels neguits de la seva dona davant la violència que es vivia als carrers. La més gran sorpresa de totes ha estat, però, la possible existència d’un fill fins ara desconegut i que suposadament hauria nascut i mort a l’exili. La figura d’aquest fill és un autèntic misteri que m’agradaria acabar d’aclarir en un futur.

Ha estat molt emocionant fer aquest treball de recerca perquè m’ha permès consultar fonts històriques originals; revistes, diaris, cartes. He pogut visitar arxius tot i les dificultats imposades pel Covid-19 a més de conèxier historiadors locals que m’han tractat amb moltíssima amabilitat. Ha estat una gran experiència molt enriquidora. Voldria que el treball de recerca ajudés a omplir els forats de desconeixement que encara romanen sobre els homes i dones que van tenir un paper protagonista en aquell gran intent de renovació del país que va ser la Segona República.

Per acabar, us deixo l’enllaç a la pàgina web que he creat, on podreu llegir més sobre qui va ser aquest vilanoví insigne.

 

4 comentaris

  1. Jaume Recasens i Bel

    Molt interessant el teu treball i recerca. Totalment d’acord a recuperar la memòria històrica dels vençuts i sotmesos pel règim feixista i la posterior “democràcia”. La llàstima d’investigacions com la teva és que arriben més de vuitanta anys tard d’ençà dels fets ocorreguts. Una barbaritat de temps que explica, òbviament, quina societat amnèsica tenim. Dels teus mots traspua la conclusió que qui perd els orígens perd la identitat i que hem de batallar per assabentar-nos d’un passat que ens han volgut furtar.

    Per tot plegat, l’enhorabona per ser un jove àvid de saber i conèixer la història del nostre territori. Treballs com el teu, en definitiva, mostren com el jovent vol saber i aquesta és la gran esperança del sistema. Tant de bo el puguis publicar i recollir algun guardó que reconegui l’excel·lent tasca feta. Que el record dels nostres avis i besavis, perduri en pàgines com les que has escrit. Salut i (molta) sort en l’esdevenidor

    1. Pau Carbonell

      Moltes Gràcies Jaume,

      Realment la realització d’aquest treball de recerca tot i difícil ha sigut extremadament divertida i plaent. La descoberta de la vida d’un personatge històric sempre és molt emocionant i espero encara expandir més la recerca i fer altres projectes similars. Com ja has esmentat la protecció de la memòria històrica és una tasca que hauríem de fer entre tots. Realment acabo aquest treball sentit satisfacció al fet que hi he contribuït el meu petit granet de sorra.

  2. Amanda

    Enhorabona pel teu treball. Arribo tard a llegir-lo però ha estat un grata sorpresa i un bri d’esperança en les noves generacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>