[Extret del Treball de Recerca de l’alumna de 2n de Batxillerat Hannah Calafell]
El moviment feminista en l’actualitat: la lluita continua. Sabem que les sufragistes no van aconseguir el seu objectiu i que, per això mateix, la lluita feminista segueix sent molt present avui en dia. En l’actualitat el moviment ha adoptat camins diferents i tothom ha adaptat el feminisme segons els seus ideals i les seves preocupacions. Bàsicament, han fet sorgir del moviment impulsat per les sufragistes diferents branques i tipologies.
2.2.1. Tipus de feminismes. 1. Feminisme filosòfic. El feminisme filosòfic és aquell que busca reflexionar sobre la idea i el concepte de la dona dins d’un ordre social. Proposa la revisió de la història de la filosofia perquè és un àmbit en el qual tot rastre de la dona ha sigut eliminat. Clara Campoamor, per exemple, defensava el feminisme des d’aquest corrent més filosòfic.
2. Feminisme radical. El feminisme radical va sorgir sobre la dècada de 1960 i, al contrari del que pensa molta gent, no es basa en uns ideals “extremistes”. El nom que pren prové de la paraula “arrel”, ja que suggereix indagar en els orígens de l’opressió cap a la dona causada per factors sociopolítics i econòmics. Dins d’aquest corrent també es tracten temes com el racisme i el classisme.
3. Feminisme abolicionista. El feminisme abolicionista s’ocupa de lluitar contra l’explotació comercial i sexual del cos femení. Entre els seus objectius principals podem trobar l’abolició de la prostitució (d’on prové el nom). A part d’això també s’oposa a la gestació per substitució (ventre de lloguer) i a la pornografia.
4. Feminisme liberal. El feminisme liberal és aquell que busca promoure el reconeixement i l’acceptació de les capacitats de les dones en activitats i treballs que s’han associat històricament als homes. Per afavorir això, promouen lleis d’inclusió.
5. Feminisme de la igualtat. El feminisme de la igualtat és aquell que pretén promoure pràctiques socials d’igualtat entre homes i dones. Defensen que les diferències entre gèneres són estrictament culturals i per això mateix busquen consolidar un nou ordenament social a partir de valors democràtics i igualitaris. Feminisme de la igualtat.
6. Feminisme de la diferència. El feminisme de la diferència parteix de la psicoanàlisi i considera a una dona com un ésser completament diferent a l’home. A partir d’aquí assumeix l’exploració de l’inconscient com a mètode per la construcció de la identitat femenina.
7. Feminisme factual o científic. Aquest tipus de feminisme es basa en la biologia i psicologia evolucionista i s’oposa a la idea que les úniques diferències entre homes i dones siguin aquelles culturals perquè reconeix les biològiques. Així i tot, defensa que aquestes diferències no justifiquen la desigualtat de gènere.
8. Feminisme marxista. El feminisme marxista és un tipus de feminisme socialista que es basa en els models de construcció del poder a partir de la teoria de Marx. Defensa que les realitats materials i les condicions econòmiques contribueixen a l’opressió que pateixen les dones i que el capitalisme és el sistema dominant del patriarcat.
9. Feminisme postcolonial. El feminisme postcolonial és aquell que estudia la condició de la dona en àmbits geopolítics postcolonials. Proposa abandonar el feminisme tradicional i incorporar perspectives com la raça o la cultura a la definició de gènere.
10. Feminisme anarquista. El feminisme anarquista defensa la igualtat de gènere a partir de la referència de la ideologia anarquista. Des del seu punt de vista, l’anarquisme és favorable al feminisme perquè tots dos moviments qüestionen els mètodes de control social.
11. Feminisme negre. El feminisme negre té en compte la situació particular de les minories racials, ja que la discriminació i la marginació social d’aquestes és molt elevada. Aquest tipus de feminisme entén que el racisme, a part del patriarcat, té una influència gran dins els rols de gènere.
12. Feminisme lèsbic. El feminisme lèsbic defensa que la naturalització de l’heterosexualitat afavoreix el concepte dels rols socials de gènere i, per tant, aquest tipus de feminisme lluita en contra dels principis heteronormatius.
13. Feminisme cultural. El feminisme cultural considera que la dona és moralment superior a l’home, ja que veu en ella un vincle especial amb la natura pel fet de ser mare i per la seva capacitat reproductiva. Manifestació antiracista contra el masclisme.
14. Feminisme separatista. El feminisme separatista basa part de les seves reflexions en les teories lèsbiques i proposa que l’única manera amb la qual la dona podrà aconseguir la llibertat serà separant-se dels homes.
15. Ciberfeminisme. El ciberfeminisme estudia el mètode en el qual es construeixen les bases del gènere a Internet i les xarxes socials. Malauradament, les xarxes tenen una gran capacitat per alimentar aquesta concepció tradicional dels rols de gènere, però també poden ajudar a eliminar-los.
16. Ecofeminisme. L’ecofeminisme relaciona el feminisme amb la protecció del medi ambient. Bàsicament, considera que el capitalisme que explota el medi ambient està molt lligat a l’ordre patriarcal que explota el cos femení.
17. Feminisme dissident. El feminisme dissident agrupa a totes aquelles dones que no comparteixen els mateixos objectius o mètodes amb els altres tipus de feminismes.
18. Feminisme provida. Aquest tipus de feminisme genera molta controvèrsia perquè està en contra de l’avortament. Argumenta que només s’arribarà a la igualtat si es respecta la vida dels més vulnerables (incloent-hi els qui no han nascut encara). Cal destacar que aquest corrent del feminisme no és plenament reconegut pel moviment feminista perquè obligar una dona a sostenir un embaràs en contra de la seva voluntat reprodueix l’estructura del pensament patriarcal. Hi ha més corrents feministes, però aquí he volgut destacar aquells que tenen més suport. Aquesta divisió dins el feminisme pot ser vista com una cosa positiva perquè dona l’oportunitat d’ampliar la lluita i el moviment això no obstant també divideix encara més a les dones que suposadament persegueixen un objectiu comú. Si ens fixem en el moviment sufragista, la força que tenia és que totes les dones que hi formaven part lluitaven per la finalitat comuna i segurament, si no s’haguessin unit totes, la història de la dona hauria sigut molt diferent. Tot i que cada cop més la lluita feminista abraça més corrents i tipologies, encara hi ha moltes persones que critiquen el moviment. Avui dia sentim constantment la paraula “feminazi” que cada cop més s’està popularitzant entre el masclisme més radical per desviar l’atenció d’allò que és realment important; el reconeixement de la figura femenina en la societat. Però no només són els homes que s’estan oposant a la lluita sinó que també hi ha moltes dones que es burlen i critiquen el moviment. Hi ha molts mites i prejudicis sobre el que és una feminista i com que gran part de les dones d’aquest país gaudeixen d’independència personal, econòmica i professional gràcies al treball realitzat anys enrere per les mateixes feministes, no entenen per què s’ha de seguir lluitant. Per això mateix cal més educació sobre el tema, ja que algunes dones es conformen amb el que han aconseguit i no intenten anar-hi més enllà.
Estic totalment d’acord amb les conclusions que planteja la Hannah en el seu treball. He trobat molt interessants els diferents tipus de feminisme i, com sempre, conèixer-ne la història en ajuda a entendre’ls.
Penso que cal que homes i dones ens centrem a continuar treballant per tenir una societat més justa i això passa per “reconsiderar” el feminisme, valorant la feina feta fins ara i reinventant noves formes d’expressió i actuació perquè les dones i els homes trobem l’equilibri.
També crec, sempre en positiu, que a poc a poc ho estem aconseguint. Treballs com aquest em fan sentir que encara és possible. Un granet de sorra més. Gràcies, Hannah!
I moltes gràcies a l’equip de redactors que sempre descobriu quelcom interessant per il·luminar-nos. Seguiu així!!!