“Per visibilitzar les dones hem d’aprendre moltes coses i desaprendre’n unes altres.” Desirée Bela-Lobedde.

Autoria de la fotografia: Isaac Medina Alcázar

Text escrit per Àfrica Uri Lorente Bela-Lobedde

Entrevista feta dins del Projecte Lingüístic de Català de 3r d’ESO

-Hola, soc l’Àfrica, i sabem que has publicat “Minorías” (Plan B) i “Ser mujer negra en España” (Plan B). Voldríem preguntar-te què és una minoria? Els drets de les dones representen una minoria?

Hauríem de partir de la base, que és que vivim dins d’un sistema que organitza i classifica les persones en funció de les seves capacitats, el seu gènere… Llavors, aquest sistema decideix que hi ha persones que són la norma, i en la societat en la qual vivim la norma és: ser una persona blanca, heterosexual, tenir totes les capacitats físiques i intel·lectuals i ser de classe mitjana/alta. Aleshores totes les persones que no entren en aquesta suposada norma en queden al marge. El tema és que a aquestes persones que queden al marge, en molts casos, se’ls anomena minoria, però no perquè siguin realment una minoria, que vol dir poques persones, sinó perquè, en l’àmbit de l’estructura, com no entren en el cànon, es decideix que no tenen les mateixes oportunitats, no estan en igualtat de condicions i moltes vegades els seus drets es veuen vulnerats perquè no es respecten. Si pensem en minories podem pensar en dones, podem pensar en persones racialitzades o negres, podem pensar en persones LGTBIQ+, podem pensar en persones amb diversitat funcional i física. I si pensem en aquests grups, sabem que no són minoritaris, perquè al món hi ha milions de persones que entren en aquests grups, però no tenen aquest poder polític de decidir si poden fer pressió o dissenyar política… Perquè hi ha un grup que sí que és minoritari que decideix que la resta són minoria.

“En la societat en la qual vivim la norma és: ser una persona blanca, heterosexual, tenir totes les capacitats físiques i intel·lectuals i ser de classe mitjana/alta. Aleshoress, totes les persones que no entren en aquesta suposada norma en queden al marge”

Consideres que els drets de les dones són minoria? Les dones són una minoria?

No és que ho siguem, perquè som més de la meitat de la població. Com aquest sistema en el qual vivim és patriarcal i això implica donar avantatges i beneficis als homes pel simple fet de ser-ho, ja només per aquest punt de partida les dones estem en desavantatge. Les dones som una minoria o un grup marginat tot i que som la meitat de la població del món i, en aquest sentit, els nostres drets moltes vegades no es respecten.

Desirée, quan dius població negra, et refereixes a persones racialitzades? Són sinònims?

No. Dic població negra i racialitzada, perquè parlo tant de persones negres, africanes o afrodescendents com també parlo de persones d’altres orígens ètnics, que poden ser gitanes, asiàtiques, musulmanes… Llavors per no fer tota la llista, racialitzades seria la paraula que engloba totes les persones que no són blanques.

Consideres que les persones negres estan respectades a l’Estat espanyol?

No. Aquesta és la resposta curta. No. Es vulneren els drets constantment de les persones negres a l’Estat espanyol. La mateixa llei ja és racista i discriminatòria, i hi ha un munt d’aspectes, les vides de les persones negres es veuen en perill cada dia a l’Estat espanyol. Tenim sempre al cap el model d’Estats Units, la policia disparant persones negres… però això també passa aquí. Fa unes setmanes, la policia assassinava un noi marroquí a Madrid, a trets, i això no se sap; per continuar, tota la gent que perd la vida creuant el Mediterrani en pasteres, tot això, també és fruit de les polítiques racistes, no només de l’Estat espanyol sinó d’Europa. Tot plegat ve de molt lluny dels models de colonització que es van establir a Europa… En conclusió, no, ni a Catalunya ni a Espanya es respecten els drets de les persones negres.

En què t’inspires per escriure els teus llibres?

En el primer llibre, “Ser mujer negra en España”, partia de la meva pròpia experiència personal; així i tot, en el segon, “Minorías”, no, en aquest el que faig és parlar amb altres dones, que també són un grup minoritari, malgrat que no en quantitat, ja ho hem parlat abans. El que faig és entrevistar aquestes dones per preguntar-los com és la seva experiència vital a l’Estat espanyol. Sí que és veritat que en molts casos relaciono la seva experiència amb la meva, però hi ha una diferència: en un llibre sí que parteixo de la meva pròpia experiència, i a l’altre, no.

Per acabar l’entrevista, quines són les teves aficions?

Escriure, escric des dels vuit anys; sempre m’ha agradat escriure un dietari, també redacto relats curts, històries. També m’agrada mirar sèries i documentals i, finalment, la meva afició més important és llegir.