“No llencis les cartes d’amor”, de Joan Margarit, recitat per l’alumne Ilarion N.

NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR, de Joan Margarit

 

Elles no t’abandonaran.

Passarà el temps, s’esborrarà el desig

-aquesta fletxa d’ombra-

i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,

s’ocultaran en un mirall dins teu.

Cauran els anys i avorriràs els llibres.

Davallaràs encara,

i perdràs, fins i tot, la poesia.

El soroll fred de la ciutat als vidres

anirà esdevenint l’única música,

i les cartes d’amor que hauràs guardat

la teva última literatura.

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA, escrit per Ilarion N.

No llencis les cartes d’amor és un poema escrit per Joan Margarit, qui va guanyar el Premi Cervantes el 2019. Expressa un missatge lúcid, com és habitual en l’obra del poeta, amb un llenguatge transparet i amb pocs versos. De fet, lL’autor considera que un poema ha d’aconseguir una solidesa amb el menor nombre de paraules possible i ho expressa de la següent manera: «La tasca del poeta és igual que la d’un arquitecte, consisteix en construir una estructura sòlida». També es nega a seguir cap corrent poètic en particular i prefereix mostrar el valor de la poesia per si mateixa.

El tema principal no és el missatge de no llençar-les a les escombraries, sinó les raons per les quals no s’ha de fer-ho.

Pel que fa a l’estructura del poema, consta d’una estrofa que conté un total de 12 versos lliures, i és aquesta forma d’expressió poètica una de les principals característiques de l’estil de Joan Margarit. El títol té una notable importància ja que posseeix la qualitat de transmetre el missatge, el qual s’aprofundirà en els versos que descabdella. Tot i això, el tema principal no és el missatge de no llençar-les a les escombraries, sinó les raons per les quals no s’ha de fer-ho. Aquestes raons no són transmeses d’una forma directa sinó que són explicades mitjançant recursos estilístics com a associacions a objectes i sentiments. Aquests recursos són utilitzats en el poema per acabar donant  un major pes al missatge i apareixen en els següents versos: “-aquesta fletxa d’ombra-” i “s’ocultaran en un mirall dins teu”.

Avui dia no llençar les cartes d’amor seria equivalent a no esborrar les converses de les aplicacions de missatgeria, ja que el que realment importa no és el mitjà a través del qual s’envia, sinó el seu contingut.

En el vers “Elles no t’abandonaran” es comunica que les cartes no desapareixeran, tot i que “passarà el temps, s’esborrarà el desig”. És a dir, que les relacions amoroses sí que deixaran d’existir. A continuació, en el vers que diu “i els cartes d’amor que hauràs guardat, la teva última literatura”, Joan Margarit exposa el motiu pel qual cal conservar les cartes d’amor. Aquest motiu és perquè independentment de com s’acaba cada relació i de com acabarà sent la vida per a cada persona, en les cartes es veuran reflectits tots aquests moments de felicitat. 

Segons el meu punt de vista, el poema és d’importància cabdla. Transmet un valuós missatge, el qual farà que cada lector es posi a pensar respecte dels seus moments més feliços. Tot i que en l’actualitat ja no s’enviïn cartes d’amor, hi ha altres mètodes d’expressar els sentiments. Per aquesta raó, avui dia no llençar les cartes d’amor seria equivalent a no esborrar les converses de les aplicacions de missatgeria, ja que el que realment importa no és el mitjà a través del qual s’envia, sinó el seu contingut.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>