Mor la mestra i matemàtica Maria Antònia Canals, que va donar nom al Laboratori de Matemàtiques del nostre institut

La mestra i matemàtica Maria Antònia Canals va morir divendres passat, 29 d’abril, a Girona. El 2016, vam tenir la sort que la pedagoga visités el nostre institut per batejar el Laboratori de Matemàtiques, on va impartir la xerrada “Què és educar tot fent matemàtiques?”.

Maria Antònia Canals confessava que de petita passava el dia comptant. Ella mateixa va ser la redissenyadora de l’eina pedagògica, construïda amb fusta, anomenada “Els Reglets”, els quals permeten fer i visualitzar operacions. Canals també sostenia que les criatures i els joves, per estudiar Matemàtiques, han de tocar amb les mans els conceptes abstractes, fet que ho permet el joc dels Reglets.

Quan Maria Antònia Canals va visitar el Laboratori de Matemàtiques de l’institut Baix a mar, el professorat li va explicar que les activitats que s’hi fan i per què l’havien escollida per batejar un espai tan important del nostre institut com el Laboratori de Matemàtiques. Des d’aquest espai li retem homenatge, i ens comprometem a fer difusió de la seva pedagoga. Aviat en un altre article explicarem en detall les activitats que es fan al Laboratori Maria Antònia Canals, que es divideixen en cinc grans blocs:

  1. Activitats/problemes que es fan a la “llibreta”: L’aprenentatge sempre es basa a partir del problema. Ha de ser l’alumnat el qui busqui i investigui la millor manera de resoldre’l. Un cop resolt, l’alumnat pot cercar generalitzacions del problema o propietats matemàtiques generals.

Exemples: Sumes amb gomets, Equacions de 2n grau.

2. Jocs: activitats de caràcter més lúdic en què es treballa la matemàtica a partir del joc. Sovint s’utilitzen per introduir i familiaritzar-se amb conceptes matemàtics.

Exemples: Tres en ratlla d’enters; enfonsar la flota polar; quatre en quadrat…

3. Propostes d’investigació amb materials: activitats d’investigació amb presència de materials manipulatius. Aquest perfil d’activitats intenta buscar el conflicte matemàtic i aconseguir assolir generalitzacions del problema. És una tipologia d’activitats que sovint es realitza amb grup i que la durada acostuma a ser de diversos dies. Després de fer feina amb els materials és molt important que l’alumnat traslladi les conclusions obtingudes a la llibreta o tauleta.

Exemples: Balances; un tangram diferent; mirall mirallet; quina alçada fa el gimnàs?; experiments probabilístics; triangle de Pascal amb enters; prismes amb policubs, …

4. Projectes: activitats de diversos dies de durada i quasi sempre en grup. Es demana a l’alumnat la creació d’alguna producció en concret i un dossier amb tot el treball realitzat que inclogui càlculs, esbossos, metodologia, conclusions… Sovint aquests projectes fins i tot constitueixen una unitat didàctica completa.

Exemples: Vitralls funcionals; dades massives amb Quality Time; disseny d’un logotip; eix d’història de les matemàtiques; la maqueta de l’institut i més.

5. Construcció de materials: activitats que tenen com a objectiu la construcció d’un material matemàtic. És a dir la construcció incorpora un procés matemàtic interessant.

Exemples: màquina de Galton; puzzles geomètrics; geoplans; políedres amb brics, …

Per llegir-ne més:

http://matematiquesmarines.blogspot.com/2016/03/inauguracio-del-laboratori-m-antonia.html

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>