Entrevistem la professora d’Història Susana Presas, a qui hem preguntat sobre un episodi del passat, i li fem reflexionar sobre si aquell fet podria tornar a produir-se en l’actualitat. L’entrevista va sorgir arran de les eleccions a Andalusia, en què un partit d’extrema dreta anomenat VOX va plantejar als seus votants expulsar els immigrants. Per aquest motiu, qüestionem a la professora si la història és com un pèndol, en què tot torna malgrat que sempre es diu que n’hauríem d’haver après. Introducció escrita per Trinitat Gilbert
Entrevista escrita per Iván Arroyo
Iván: Qui eren els moriscos i d’on provenien?
Susana: Es coneixien com a moriscos tots els musulmans que havien arribat a la península Ibèrica des de l’època de l’Al-Àndalus. Al cap dels anys, els reis catòlics van establir que aquesta població, si s’hi volia quedar, havia de complir una sèrie de condicions. Una era obligar-los a passar-se al cristianisme. Els que ho van fer van passar a dir-se “cristians nous”, mentre que els altres van conèixer-se com a “cristians vells”.
És a dir, els moriscos eren els “cristians nous”, que provenien del nord d’Àfrica, tota la zona que antigament era de l’imperi musulmà
Iván: Va ser per això que van expulsar els moriscos?
Susana: El cas és que els moriscos eren un motor econòmic, perquè ocupaven sectors econòmics importants com era la construcció, els camps. També controlaven la medicina i l’artesania. Dintre de l’artesania estaven especialitzats en l’alfabreria i la joieria. Llavors el món cristià els veia amb recança. Per això, les elits cristianes els havien anant arraconant.
Els moriscos s’havien vist obligats a viure a barris marginals, sense contacte amb la resta de cristians. Fins i tot molts cristians els consideraven d’una classe social inferior i no hi volien tenir contacte.
L’expulsió va arribar durant el regnat de Felip III de la monarquia hispànica. A través del Duc de Lerma es dicten diferents decrets d’expulsió. Entre 1609 i 1613, comencen a expulsar moriscos de la Península: van començar pel regne de València, després Andalusia, la corona d’Aragó, el regne de Castella… fins que al final els expulsen a tots.
La Santa Inquisició i l’església catòlica van jugar un paper important a l’hora d’incentivar l’expulsió.
Iván: Quin motiu van dir explícitament per expulsar-los?
El primer motiu que van justificar va ser que es ferien dir falsos cristians, per tant que continuaven practicant l’islamisme de manera secreta, i per consegüent havien traït la nova religió a la qual s’havien adherit.
Iván: Quins motius més?
El segon va ser una causa aïllada al regne de Granada, on hi va haver la rebel·lió de les Alpujarras, que va ser un conflicte entre moriscos i part dels cristians, fet que va reforçar la intenció de fer-los fora.
Un altre motiu era l’enfrontament que hi havia entre la monarquia hispànica i el imperi otomà. Llavors, en un determinat moment, la monarquia hispànica comença a expandir la idea que l’imperi otomà compta amb el suport dels moriscos, és a dir que la monarquia hispànica pensa que té l’enemic a casa seva.
I, per últim, hi havia el tema de la crisi d’Amèrica. En un moment en el qual les colònies americanes comencen a deixar de ser productives, sobretot per la manca d’or i plata, la qualitat de vida a la monarquia hispànica baixa i per tant hi han menys recursos per a la població, cosa que provoca que els cristians es queixin de no voler compartir-ne amb els moriscos.
Iván: Quines similituds veus entre aquestes situacions i el que està passant actualment?
Susana: Actualment no s’expulsa ningú, no hi ha decrets d’expulsió de cap població per motius religiosos o culturals.
Sí que és cert que hi ha un rebuig entre determinats sectors de la població cap a una d’altra procedència. El paral·lelisme radica en el fet que torna a ser contra població d’origen musulmà, perquè és el territori amb què està en conflicte la Península.
Ara bé, repeteixo que paral·lelisme, no en trobo. En determinats moments de crisi, en què els recursos no arriben per a tots, sí que trobem similituds històriques, perquè hi ha població que pensa que els immigrants estan fent ús dels recursos, en comptes de tenir-los els nascuts a l’Estat espanyol. Per consegüent, hi ha una semblanza en el fet de culpar l’altre del mal moment econòmic que es viu.
Hi ha un altre debat, que és expulsar els immigrants si han comès delictes menors però perquè la llei diu que si no compleixes les normes et poden fer fora.
Jo no sé si això és la solució; és molt simplista. Al final de gent bona i dolenta n’hi ha a tot arreu, és a dir, no és per determinada procedència, és més aviat un racisme, perquè no és una defensa de nació; és defensa de raça. A Espanya també hi ha molts delinqüents i no els fan fora per això.
Iván: Com educaries en la tolerància a les persones?
Susana: És difícil. Crec que s’ha de començar des de casa, perquè ens han d’ensenyar que tothom som iguals, que no som diferents ni per parlar diferents idiomes, ni per vestir diferent ni per tenir aspectes culturals diferents. Penso que s’ha de començar per la família, també a l’escola o a l’institut però també els que han d’ajudar molt són els mitjans de comunicació i els nostres mandataris. Hi ha determinades associacions que estan incentivant la intolerància. Per altra banda, haurien de sortir altres organismes que contrarestessin aquestes afirmacions, és a dir, que incentivessin la tolerància.
