Escrit per Salma García Montes Fotografia: Arnau Álvarez Guerra
El llibre “Permagel” és un monòleg escrit per Eva Baltasar i Sardà, publicat el 2018. La narradora, i protagonista, és aficionada als llibres i al sexe amb altres dones i alhora també té pensaments suïcides. Aquests tres pilars són la base de la novel·la, que tracta temes com la soledat, la llibertat i les relacions personals amb la família i les amants.
Ara bé, abans de continuar descrivint la novel·la, vull explicar què vol dir la paraula “permagel”. És aquella part de la terra que no es desglaça mai. I justament aquesta és una de les característiques de la protagonista, la seva fredor. Un exemple és quan afirma que sempre deixa les seves amants quan comencen a enamorar-se’n. Durant tota la novel·la només s’haurà enamorat una vegada malgrat els flirtejos constants que hi manté, amb moltes.
Malgrat tot això, la narradora-protagonista va canviant a mesura que van passant les pàgines. Al principi ens trobem amb una dona d’entre 30 i 40 anys, que ha acabat el grau universitari, i que, sense feina, l’únic que fa és llegir i mantenir sexe, dues activitats que li encanten.
Respecte dels seus pensament suïcides, que són constants, ens fan pensar i reflexionar sobre com seria la millor manera de morir, i com et deus sentir en els últims moments de vida i mort. “Penso molt en sexe, però també penso en alçades, vies de tren, en gillets, navalles suïsses i ganivets de cuina, …”. Totes aquestes maneres de suïcidar-se les pensa la protagonista quan està a punt d’entrar a la banyera per depilar-se. “Els pensaments de suïcidi es concentraven, com mai, innocents com cançons de cagatió, i tan cruels. Podia passar hores abraçada a la barana de la terrassa. Eren vuit pisos d’alçada, no estava gens malament. Llàstima que als baixos sempre hi correguessin tants gats; la sola idea d’esclafar-ne un em feia una angúnia insuportable”. Aquestes dues frases són de les que més m’han sorprès i estranyat.
Per continuar, la novel·la “Permagel” no només reflexiona sobre el suïcidi, sinó que també ho fa sobre les relacions familiars, especialment les que manté amb la mare i la germana. En aquest sentit, no em sembla tan sorprenent, perquè no tothom té una bona relació amb la família que li toca.
Per acabar, he de dir que el final del llibre no me l’esperava, i per això justament m’ha agradat. I ho mantinc malgrat que els primers capítols són una mica confosos. El resultat és una novel·la ben travada i de bon llegir.
