L’alumna Alícia Beamonte de 2n de Batxillerat explica la 2a Guerra Mundial a través dels ulls de la seva àvia, Alma Fabb Potter

 

Text escrit per Sheila Páez, basat en el treball de recerca de l’alumna Alícia Beamonte

El treball analitza la vida d’Alma Fabb Potter (89 anys), l’àvia de l’alumna Alícia Beamonte, de 2n de Batxillerat. En concret explica les seves vivències, anècdotes i pensaments que va sentir durant un gran conflicte bèl·lic, la Segona Guerra Mundial (1939-1945) quan la dona tenia 6 anys.

A part, també parla dels anys posteriors a la guerra, de manera que també relata les conseqüències que va tenir per a ella i per a la societat en què vivia.

L’alumna ha dividit les explicacions de l ́experiència de la seva àvia en diferents apartats, catorze per ser més exacte, apartats que, tot i expressar un punt de vista molt particular de la seva àvia, ha volgut complementar, a la part escrita amb uns petits apunts històrics, molt resumits, del que ella anava explicant durant l ́entrevista. Mentrestant al vídeo, els apunts històrics els ha complementat amb petits clips amb imatges i vídeos històrics.

En resul, el treball de recerca és la fusió d ́alguns fets ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial, ja que el fet històric en si donaria per a milers de treballs de recerca, amb un punt de vista i una experiència molt particular viscuda i recordada per la seva àvia, Alma Fabb Potter, vuitanta anys després d’haver-los viscuts.

 

4 comentaris

  1. Sandra

    Imprescindible recollir aquests testimonis, el vídeo emociona. Em fa pensar en molts dels nostres avis que no volen ni parlar de la nostra guerra civil i en com de vital que és no oblidar la nostra història.

  2. Cristina Beamonte Fabb

    Un orgull de neboda i de mare!!!
    M’ha emocionat molt escoltar de nou els records de la meva mare de petita durant la 2ª guerra mundial recollits al treball de recerca de l’Alícia. Impressionant la feina que ha fet l’Alícia amb les imatges per complementar la història. Com ja he dit orgull de neboda i de mare!!

  3. Francisco Pérez

    Muchísimas felicidades, Alicia. También a tu tía y ¡cómo no! a tu abuela, testimonio inocente de unos hechos lamentables y que padeció los horrores de una pesadilla que jamás debía de haber sucedido y que como personas primero y como seres humanos después debemos ser responsables de velar porque no vuelvan a ocurrir una barbaridad como esa entre todos nosotros..
    Excelente trabajo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>