Text escrit per la Faryaal Arshad i la Jana Figuerola de 3rC
Avui m’he aixecat pensant que, com que soc una nena pobra, mai no he tocat la neu. No sé com és, quin tacte té i, per molt estrany que sembli, tampoc en sé el gust.
Perdó, que encara no m’he presentat. Em dic Marina, i tinc 16 anys. Vaig venir amb la meva família des de Xile, perquè al meu pare li va sortir una oportunitat aquí a Catalunya.
Jo no estudio ja que la meva família no té suficients diners i ha optat perquè estudiï el meu germà gran.
El meu avi, que ara és mort, per desgràcia, em va fer l’únic regal que m’han fet en el llarg de la meva vida. Em va regalar un telescopi ja que de petita m’hi passava hores a la nit mirant les estrelles.
Un dia li vaig dir:
—- Avi, com són les estrelles? I la lluna, avi, no creus que té cara i pot parlar amb nosaltres?
Ell va contestar-me:
—- Ara vinc!
Aleshores van passar uns tres minuts, i va aparèixer amb un objecte molt gros a la mà. Era un telescopi!
Des d’aquell dia, totes les nits abans d’anar a dormir surto al jardí i em poso a mirar la lluna.
Avui parlaré, amb la lluna, perquè jo crec que té cara i que ens pot escoltar perquè és màgica però no l’escoltem parlar perquè està molt lluny de nosaltres.
—- Lluna, bonica, tu podries fer realitat un desig per a mi?
—– Bé, no em contestes però…
—– Com que fa molt de fred aquests dies i està nevant al Pirineu, podries fer que nevés aquí al meu poble si us plau? Em faria una il·lusió increïble!
M’he despertat i aquesta nit no ha nevat. He estat esperant amb moltes ganes que arribés la nit per poder veure les estrelles i explicar-li el meu dia a la lluna. Avui estic més feliç del que és normal i sento que una energia molt forta i positiva em persegueix.
—- No pot ser! És increïble!
De cop va caure un floquet de neu molt petitó i s’hi va estar uns tres segons aproximadament sobre el meu abric. En van començar a caure més i més, i el jardí es va convertir en un terra blanc i fred preciós.
—– Família! Vingueu a veure aquesta preciositat! Està nevant, costa de dir-ho però és real!
—– Gràcies, lluna! Ho sabia, ets màgica!! El meu desig me l’has fet realitat!
Gràcies a la lluna i al meu avi per regalar-me un objecte tan valuós, el meu desig s’ha fet realitat i, per fi, sé com és la neu❤
