L’alumna Paula Moll Wittkamp
Ser Zero Waste [no crear residus] en una ciutat petita com Vilanova és possible. En general crec que al començament no serà una adaptació senzilla. En referència a la primera part de la hipòtesi [del treball de recerca] basant-nos en els resultats de la part pràctica arribem a la conclusió que ser Zero Waste no és possible si volem portar una vida sense grans diferències a la vida habitual. Crec que el més adequat a les circumstàncies de la nostra societat és portar un estil de vida Low Waste. Quant a la segona part de la frase, sí que la podem afirmar. Tot i no haver aconseguit l’objectiu hem canviat molts hàbits i l’adaptació no ha sigut senzilla.
Portar aquest estil de vida requereix més temps. Aquesta hipòtesi queda corroborada tal com hem vist anteriorment en l’apartat d’impediments. Reduir és una bona solució en contraposició a altres processos de gestió de residus com abocar o reciclar. Per últim, també podem corroborar aquesta hipòtesi i afegir-hi informació. Després d’haver estudiat els diferents processos de gestió he descobert la valorització energètica i el SDDR. Segueixo mantenint que reduir és la solució, però no puc ignorar que aquest fet també provocaria molts canvis en l’economia i la taxa d’atur. De totes maneres crec que aquest desavantatge s’estabilitzaria al cap de poc temps i se substituirien els beneficis i llocs de treball amb nous sistemes de gestió de residus més eficients. Les expectatives han resultat ser gairebé totes certes, viure amb Zero Waste comporta més temps. També esperava no notar canvis econòmicament, això no obstant, ha resultat que ser Zero Waste sí que implica canvis en les despeses, concretament un increment.
Per altra part, també és cert que s’han hagut de fer sacrificis i que no s’ha pogut reduir al 100%, però m’esperava que la quantitat no reduïda fos tan insignificant com la de la Stevie Van Horn [vegeu-la a baix]. M’he sorprès també trobar productes com la xocolata o el iogurt a granel. En conclusió, totes les expectatives menys les econòmiques han resultat ser certes.
Tant de bo una Vilanova sense residus ben aviat!