Raimon Portell visita l’institut Baix a mar, perquè l’alumnat de 3r d’ESO l’entrevisti arran de la lectura obligatòria “Camins de nit” (Barcanova)
Escrit per Alba Ferrer Morera
L’escriptor, Raimon Portell, envoltat de l’alumnat de 3r B i C, el dia que va visitar l’institut Baix a mar
Alumnat: El primer capítol ens va costar d’entendre’l per situar-nos dins de la història. És el capítol que més et va costar d’escriure? I pots dir-nos com a escriptor si els primers capítols són sempre els més difícils de crear?
Raimon Portell: El primer capítol és el que vaig revisar més vegades. Digueu-me per què us va costar d’entendre.
Alumnat: Perquè no presentava la història directament; comença parlant d’uns soldats
borratxos pel carrer i nosaltres pensàvem que ens situaria els personatges en
un lloc concret, potser per això. És a dir, perquè en el primer capítol esperàvem trobar-nos els protagonistes, i, en canvi, era descripció del paisatge de l’acció.
Raimon Portell: La meva idea en aquest capítol era fer-lo com una via ferrada, que és una modalitat com d’escalada però més fàcil. A les vies ferrades el primer pas sempre és el més difícil, si superes aquest pas vol dir que la resta de via la pots fer amb una certa facilitat i comoditat. El primer capítol està plantejat, doncs, com una via ferrada. D’una banda, ens centrem en un lloc determinat en aquest cas amb el llum de la biblioteca i, d’una altra banda, estic proposant al lector que si superes
aquest capítol serè fàcil però, si no el superes, espera un temps a tenir més nivell
lector. Ho explico d’una altra manera: en el primer capítol et vas acostant a poc a poc, perquè ens hem de situar en una història que no és el moment actual ni tampoc fa un segle. La novel·la no passa en cap moment de la nostra història. És una historia paral·lela al temps cronològic.
Alumnat: Amb aquest primer volum, ens hem quedat amb ganes de saber-ne més de l’amic de la protagonista, Marc L’Anxova. I una altra qüestió: per què vas triar L’Anxova com a cognom? És perquè és prim?
Raimon Portell: A la trilogia he posat jo tots els noms menys aques. En el cas del Marc L’Anxova, els vaig explicar la història a les meves filles, i la meva filla petita va ser qui va proposar el nom Marc L’Anxova. L’Anxova és un mal nom, no sabem ni el seu cognom ni d’on ve, en el fons quan
escrius un llibre el que veus és el del davant no el que hi ha al darrere. Penseu que en aquesta primera part de la trilogia, el Marc passa gran part de l’acció inconscient, per tant no el coneixem gaire.
Alumnat: Et sents identificat amb cap personatge? Amb quin?
Raimon Portell: Com a autor hi ha un procés que té un punt d’estrany, i és que els personatges evidentment me’ls he inventat tots jo. Et fas unes imatges mentals però arriba un moment que els personatges parlen per ells mateixos. I els mateixos personatges et diuen que hi ha fets o activitats que no les poden fer. En el tercer volum això m’ha passat amb la Rut, amb la protagonista. Els personatges agafen tanta autonomia, que funcionen sols.
Alumnat: Quin és el capítol que consideres que t’ha quedat millor escrit?
Raimon Portell: No ho sé, hi ha capítols que són molt difícils d’escriure; quan escrius és com un
acordió, que vol dir que tu vas posant totes les coses dins del test i llavors va creixent la novel·la. I quan
acabes, dius: -a veure què sobra, què no és essencial. Camins de nit, el vaig enviar a unes quantes editorials, i en una editorial em van enviar l’informe del lector, és a dir un estudi sobre què els havia semblat la novel·la, i hi deia que es podia retallar el llibre. Aleshores vaig agafar tota la novel·la i amb un retolador vermell, vaig ratllar el que no era necessari.
Alumnat: Com se’t va ocórrer fer la trilogia de la llum d’Artús?
Raimon Portell: Quan portes 40 anys llegint acumules moltes histories, també cal afegir-hi les històries de les pel·lícules, les sèries, a més dels llibres llegits. L’espurna inicial no en tinc ni idea. Sí que puc dir que les històries viscudes, si són importants de veritat, van creixent dins del meu cap, i llavors m’hi poso, a escriure, però no saps mai quan l’acabaràs.
Alumnat: Quant de temps vas trigar a fer el llibre? I en quin moment vital el vas fer?
Raimon Portell: En general, un any; el que em va passar és que jo treballava en una revista, l’Altaïr, i va tancar. Aleshores em vaig quedar a l’atur, i em vaig posar a escriure.
Alumnat: En el llibre hi ha cap història real que a tu (o a la teva família) hagi passat de veritat?
Raimon Portell: Exactament no, però sí que hi ha retalls de llocs on he anat. Per exemple tots els
paisatges que surten i descric, els he visitatt. Però hi ha una mica de tot, hi ha llocs com
l’escola o cases que sí que m’he inspirat en llocs de Barcelona.
Alumnat: Per acabar, tota la trilogiaa es diu “Camins”, perquè aquest és “de nit”; l’altre, “l’aigua”, i l’altre,
d’hivern?
Raimon Portell: Els títols, els decideix l’editorial, com la portada. Es diu Camins de nit perquè és una història fosca i en gran part passa de nit…
