Escrit per Èric Miró
“De petit, quan em preguntaven què voldràs ser de gran, responia: —Professor de Matemàtiques en un institut!”
Jordi Font ens explica com es prepara les classes, quins són els seus referents, i també ens parla de les aficions que practica, com ara anar a córrer, cuinar, llegir, viatjar i sobretot jugar amb els seus fills.
Èric: On vas néixer? I quants anys tens?
Jordi: A Barcelona. I tinc 42 anys.
Èric: Que és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure?
Jordi: Estar amb els meus fills (de 7 i 3 anys), que és molt gratificant i satisfactori veure com creixen, com pregunten pel que observen, com s’interessen per l’entorn. També m’agrada passar temps amb les Matemàtiques i sortir a córrer quan puc. Ah! I m’ho passo bé cuinant (per exemple, les coques de recapte) i escoltant música. El temps és finit, i miro de repartir-lo.
Èric: Què destaques de tu mateix?
Jordi: Sempre he intentat fer el que he volgut fer, és a dir m’ha importat relativament poc el que pensés la resta de la gent, així que si he considerat que tocava fer una cosa, ho he fet. Trobo que és important que cadascú tiri endavant el que li interessa, que hi lluiti, i si després has de canviar o reconstruir el camí, com a mínim ho hauràs intentat.
A part d’això, també destaco que intento sempre somriure.
Èric: Què és el que menys t’agrada de tu?
Jordi: M’agradaria organitzar-me més el temps, perquè crec que no ho faig prou bé en general. També m’ajudaria a organitzar-me més si sabés dir que no. Si ho fes, podria gaudir més de les aficions que tinc.
Èric: Com et prepares les classes de Matemàtiques?
Jordi: Tinc un guió marcat per explicar-les. Miro el curríiculum marcat de la Generalitat de Catalunya, i em faig un esquelet del que vull explicar, però no seria de bon docent que aquest esquelet el portés mil·limètricament al dia, perquè a classe apareixen dubtes, problemes que cal resoldre’ls amb més temps. A mesura que vas agafant experiència, tens més recursos, més idees per poder preparar les classes.
Sobre les classes també he de dir que no m’agraden les magistrals. I per continuar parteixo de la història de les Matemàtiques, perquè històricament es van descobrir primer les fraccions que les arrels quadrades, llavors explico primer les fraccions que les arrels quadrades. La història ens marca sovint les pautes per explicar.
I el que més m’agrada és que en les meves classes hi hagi problemes que facin pensar. Vull dir que no siguin operacions que també puguin resoldre les màquines, perquè si una màquina ho pot fer, ja no cal que ho fem nosaltres.
Per acabar, una hora a la setmana anem al laboratori; hi fem tasques diferents, com ara llegir un capítol d’un llibre de Matemàtiques, manipular material, potser algun dia mirem un documental, un curt. Vull dir que no em limito a fer una preparació de la Selectivitat, perquè penso que seria molt avorrit.
El Jordi, fotografiat al pati de l'institut
Èric: Quin és el teu punt més fort en les Matemàtiques?
Jordi: Despertar la capacitat que teniu de fer-vos preguntes, de qüestionar-vos per tot. Aquesta capacitat sovint la teniu apagada, perquè us l’hem apagat nosaltres. Així que m’agrada ensenyar-vos que podeu fer-vos preguntes interessants sobre les Matemàtiques.
Èric: Quin és el teu punt més fluix en les Matemàtiques?
Jordi: Trobar l’interruptor de cada alumne perquè pugui treure tot el seu potencial; molt sovint em sento malament perquè no he aconseguit que aquest alumne entengués conceptes. També penso que arribar a tot l’alumnat en una classe és molt difícil.
Èric: Com t’organitzes la setmana?
Jordi: Començaré per dissabte, perquè penso que la semana comença per allà. Em llevo al matí, i el primer que faig és mirar el menú dels meus fills de la setmana següent, planifico el menú de tota la setmana, això significa saber què dinarem, què soparem. Al matí del dissabte també m’agrada molt anar al mercat a comprar.
El diumenge, intento estar molt amb la família, però mentre dormen faig feina, i sobretot cuino o avanço els plats de la setmana.
Durant la setmana, als matins estic tot el dia a l’institut. Al migdia, dino a casa, i a la tarda continuo treballant: corregint exercicis, preparant classes. Quan surten els nens del col·legi, comencen les extraescolars, i els porto a futbol, piscina, música. Si tinc reunions a la tarda a l’institut, llavors no els hi puc portar. I ja està, ja ha arribat divendres una altra vegada. A les nits, quan la família dorm, també intento fer una miqueta de feina de l’institut per això no us ha d’estranyar que us enviï algun correu a les 22 o 23h, perquè són hores de treball per a mi.
Èric: Quin tema creus que els teus alumnes entenen millor de la teva matèria?
Jordi: No m’ho he plantejat mai, però possiblement perquè som uns pesats, al final acaben entenent millor la part de càlcul. Ens passem molta part de la nostra vida fent càlcul a classe. Ara bé, penso que una bona classe ha d’estar composta per un menú variat en què càpiguen els jocs, els problemes, que es pugui tocar material, que es facin activitats, mirar vídeos, i fins i tot, si és necessari, explicació magistral.
Dit això, sostinc que qualsevol contingut el pot entendre un alumne.
Èric: T’agrada la tasca de cap d’estudis? O t’hi sents còmode?
Jordi: Còmode sí, però si em preguntes si m’agrada més ser cap d’estudis o ser mestre de Matemàtiques, la resposta és molt clara i senzilla, que és profe de Matemàtiques. Recordo que quan era petit, algú em va preguntar què volia ser de gran, i vaig respondre: “profe de Matemàtiques en un institut”. Mai no vaig dir “vull ser cap d’estudis”. Dit amb altres paraules, sóc feliç sent profe de Matemàtiques.
Ara bé, algú ha de fer la tasca de cap d’estudis també, i com que m’estimo el nostre centre, pràcticamnet l’he vist créixer, perquè vaig arribar-hi quan portava tres anys de funcionament, he volgut fer un pas endavant, i dedicar-me a la part de gestió i organització. He de dir que també és una manera d’arribar a tots els alumnes i d’intentar que el centre funcioni de la millor manera possible.
Èric: Has estat a cap altre institut a part del Baix a mar?
Jordi: Sí, vaig començar a l’institut Marianao, a Sant Boi de Llobregat. Després vaig estar-me un any sencer al Milà i Fontanals del barri del Raval de Barcelona. L’any següent vaig fer oposicions i llavors vaig acabar al Milà i Fontanals, perè de Vilafranca del Penedès, on vaig ser quatre anys seguits. Després em van donar plaça definitiva al Vendrell, a l’institut Andreu Nin, on vaig conèixer la professora Montse Jaen. Ara tots dos treballem junts al Baix a mar.
Èric: Què t’ha aportat tots aquests instituts on has estat?
Jordi: M’he emportat experiències positives de tots. Al Milà i Fontanals del Raval de Barcelona, vaig aprendre molt perquè la situació de l’alumne era molt complicada, hi havia un percentage molt elevat d’immigració amb situacions econòmiques molt dolentes i de tot això vaig aprendre molt. Penso que hi vaig créixer com a professor, i si no hagués estat tan jove, n’hauria après encara molt més.
Èric: Com va sorgir la idea de ser cap d’Estudis?
Jordi: M’ho va proposar la Roser Cervera, que és la directora del centre, i que va guanyar la plaça fa tres anys. Llavors jo era coordinador de Batxillerat, i vaig acceptar-ne la proposta, perquè creia que seria un avanç.
Èric: Has tingut mai cap problema amb un alumne?
Jordi: Mai no he rebut una amenaça verbal ni fisica; de vegades algun alumne s’ha enfadat per suspendre, i llavors hi he parlat fora de classe, però poques vegades m’ha passat.
Èric: Tens cap referent en les Matemàtiques?
Jordi: Vols dir si m’identifico amb algú? Qui va plantar en mi la llavor de les Matemàtiques va ser el matemàtic Anton Aubanell Pou. Al seu torn, ell tenia com a referent els matemàtics Pere Puig Adam, Maria Antònia Canal, que va ser al nostre institut, i que va batejar una aula, la del nostre laboratori.
La matemàtica Maria Antònia Canal
Èric: De petit la teva matèria preferida eren les Matemàtiques?
Jordi: No t’ho sé dir. Sempre hi he tingut facilitat. Fa poc vaig trobar notes dels primers cursos de Primària, i em va fer il·lusió comprovar que no hi treia excel·lents sinó notables i bé. Ara bé, els comentaris deien que me’n sortia bé. També he de dir que la meva mare treballava en un banc, i suposo que de petit devia ser al meu costat, i em diria “fes aquesta suma” o “fes aquesta altra operació”. Això hi devia ajudar.
Èric: Canvio de tema. Aprofundim en les teves aficions.
Jordi: M’agrada córrer, escoltar música, cuinar… Amb el meu fills estem descobrint que ens agrada construir junts objectes. També m’ho passo bé llegint, anant al cinema i al teatre.
Èric: Sé que vas guanyar el concurs de truites al nostre institut. Quins són els plats que més cuines?
Jordi: Diuen que em surt molt bé la coca de recapte. Jo et diré que faig plats de la cuina tradicional, com ara la marinera. I sobre la truita, vaig guanyar el concurs amb la d’espigalls, que és la floració d’un tipus de col, i un producte de proximitat, cultivat al Garraf.
Èric: Dius que surts a córrer.
Jordi: Sí, però m’agraden molts altres esports.
Èric: Tens equip preferit de futbol?
Jordi: El FC Barcelona però no m’hi considero un fanàtic. Intento mirar la pràctica de tots els esports i fer-los. Per exemple: m’ho passo molt bé i sóc feliç quan hi ha els Jocs Olímpics.
Èric: Quina és la teva cama dominant quan jugues a futbol?
Jordi: La dreta tot i que soc esquerrà per escriure.
Eric: Quina era la teva posició quan hi jugaves o hi jugues?
Jordi: Davanter.
Èric: Has tingut cap lesió jugant-hi?
Jordi: Només tinc els turmells delicats, que vol dir que tinc facilitat a torçar-los, però mai no he arribat a trencar-me’ls. Sí que he tingut esquinç de turmell; de gran en una cursa de muntanya em vaig trencar el dit, perquè vaig relliscar i vaig posar la mà al terra, però vaig acabar la cursa, i al cap de la setmana d’haver acabat la cursa, vaig saber que tenia el dit trencat.
Eric. Un altre tema. Els viatges. T’agrada viatjar?
Jordi: Molt, però amb dos nens petits és difícil. Per a mi els viatges és conèixer altres cultures i sobretot tastar plats diferents. Per exemple si me’n vaig a Itàlia no menjaré només pizza i pasta, sinó que investigaré molts altres plats. De totes maneres, t’he de dir que fa molt de temps que no faig un viatge important, malgrat que sempre penso que voldria conèixer la selva africana, Egipte, el desert…
Èric: En quins països has estat?
Jordi: A Europa, Anglaterra, França, Portugal, Itàlia, Suïssa i Alemanya. Cap a l’est d’Europa no he estat. Fora d’Europa, Amèrica, com ara la costa est, Boston, Filadèlfia, Nova York, Washington. I a l’Amèrica del Sud, vaig anar un mes amb la meva parella a l’Argentina. Hi vam anar a visitar un tiet seu que hi viu, i vam recórrer bé el país. Per acabar, un viatge que voldria fer és anar al Japó.
Èric: Quin viatge repetiries?
Jordi: Roma. M’encanta. Hi he estat com 4 o 5 vegades, gairebé me la conec tota, la ciutat, i no me’n canso mai. De fet, et dic que si algun dia em perdo, busqueu-me a Roma. O a la resta de la península, perquè m’agrada tot el país.
Èric: Has pensat en la teva jubilació de l’institut?
Jordi: No, em queda molt lluny; mai hi he pensat; ni tampoc en el que faré quan em jubili. Suposo que faré tasques relacionades amb les Matemàtiques, tindre més temps per a mi, per als meus fills, per llegir. En fi, que em queda molt lluny, i encara tinc molta feina.
Èric: Per acabar, quines pel·lícules ens recomanes, perquè ens has dit que t’agrada el cinema.
Jordi: Hi ha un director de cinema que segueixo, el nord-americà Woody Allen. Les primeres que va dirigir són les meves preferides. I són les que us recomano també que mireu.
