David Dusster, pare de l’alumna de 2n de Batxillerat Claudia Abán, i director del magazín de “La Vanguardia”, visita l’institut Baix a mar i hi explica a l’alumnat de “Revista digital” la seva experiència com a professional.
[Cliqueu damunt de la imatge per mirar-hi el vídeo]
Text escrit per: Víctor Estrada, Júlia Moll, Ainhoa Zambrana i Judith García
“El paper és una relíquia”, va declarar a l’aula Charles Dickens de l’institut Baix a mar davant de l’alumnat que practica el reporterisme en l’assignatura “Revista digital”. Ho va argumentar amb els exemples de diaris de paper que han tancat, com ara “El Observador“, d’Uruguai, que actualment només es publica en l’edició digital. El cas no és aïllat, sinó una tendència. “El periodisme és un exercici car, perquè per fer bé la feina, els periodistes s’han de moure, s’han de traslladar als llocs, i això implica una inversió”, deia Dusster. També hi ha altres factors que poden explicar la desaparició de les edicions de paper: “el seu preu, el mateix preu del paper”. Des que va començar la guerra de Rússia contra Ucraïna, el cost del paper i el cartó s’ha incrementat. I encara un altre factor seria la desaparició del lector de paper. “Qui en compra actualment, va als quioscos i en llegeix és una població concreta, la gent gran”.
Per continuar, el periodista de “La Vanguardia” va assenyalar com es preparen les edicions digitals dels diaris. “En el 2014, el “New York Times” va marcar un canvi quan va fer una campanya en què assegura que feia el millor periodisme del món i ningú no se n’assabentava”. Què va fer per què les seves notícies digitals es divulguessin més que mai? “Va començar l’era del periodisme digital, que implica tenir la figura del SEO (la persona que domina les tècniques per millorar la visibilitat de les notícies a Internet); les paraules claus (les “keywords”); els “clickbites” (titulars llampants i cridaners per atreure els clicks, perquè els lectors entrin dins de les notícies)
Dusster va continuar relatant que “un periodista no para mai de treballar, perquè un diari ha d’estar constantment publicant informació”. Quan els diaris només eren de paper no era així, però en l’actualitat no es descansa, ja que la web està operativa durant les vint-i-quatre hores, i s’ha d’actualitzar constantment. Hi ha pocs dies festius. De fet, són comptats amb els dies de la mà: Nadal i Dijous Sant.
Per acabar, va dir a l’alumnat que “per treballar de periodista, has de tenir passió i ganes, perquè no és una feina fàcil, hi has de tenir molta passió.”
